dilluns, 9 de juliol de 2012

Res a fer / Res que fer

No tindre res que fer
J. Leonardo Giménez


(Imatge: dir.cat)
 En un curs de valencià superior per a empleats públics torne a un dels assistents una redacció corregida. Una frase esmenada és “Com que no tenia res que fer, em vaig gitar”, substituïda, al meu pesar, per “Com que no tenia res a fer, em vaig gitar”. L’autor de l’escrit, de vora la cinquantena, valencianoparlant i valencianooient des del claustre matern, roda el cap en vore la correcció i diu que al seu paréixer no és igual “no tindre res a fer” que “no tindre res que fer”. La majoria de la classe li dóna la raó, però una jove diu que en l’institut i en la universitat (ha fet Magisteri) sempre li han ensenyat que “tindre/no tindre res que fer” és incorrecte. Jo confirme que els treballs de normativa exclouen “res que fer”, però els observe que no informen dels dos valors de “res a fer” i “res que fer” ni, en conseqüència, fonamenten l’exclusió de “res que fer”. Notem que eixa construcció podria estar relacionada amb el nom “quefer”, que en té al costat uns altres en valencià com “queviure” (= 'menjar'), “quevore” (= 'relació'). Inclús en Fuster (2000) Correspondència 4 veig dos contruccions d’eixa índole “No hi ha coses que reprotxar”, “No tinc noves raons que adduir”.

En la parla natural i espontània valenciana “no tindre res a fer” significa ‘no tindre possibilitat/probabilitat d’obtindre o de continuar tenint alguna cosa’, com ara, “Com que no has estudiat gens, no tens res a fer en l’examen”, “No tinc res a fer amb Víctor, diu que vol a Estefania”, “Amb el 5-0 en contra no tenim res a fer en l’eliminatòria”. Sentit molt diferent donem a “no tindre res que fer”, que significa que ‘no tindre quefers, faena, ocupació o obligacions en un temps determinat’, “Demà no tinc res que fer, podem vore’ns”. En castellà, tant si és per al sentit de no tindre faena o obligacions com per al de no tindre probabilitats, usen només “que”, i els nostres treballs de normativa els imiten, però canviant “que” per “a”. Sense argumentar-ho, condemnen el matís enriquidor del valencià popular. Davant d’eixe panorama, nosaltres, amants de la nostra expressivitat i matisos, seguirem distingint “no tindre res que fer” (estar desocupat) de “no tindre res a fer” (estar perdut), ja que entenem que eixa dualitat enriquix el valencià.