dimecres, 29 de desembre del 2010

Ací teniu un conte de Fonalleras titulat "Fragments".  Llegiu-lo i vegeu si després el podeu relacionar amb algun aspecte de Sis homes.
FRAGMENTS
ALESHORES, ÒSCAR VA ACABAR DE LLEGIR. Va tancar els cinc fulls del capítol en un sobre i es va dirigir cap a l'estació que estava indicada en el lent viacrucis que Martín havia traçat, un mapa que semblava una endevinalla, el laboriós trajecte del mercuri a través d'una proveta alambinada, el tub digestiu d'un remugant. Un mapa que, en unes altres circumstàncies, s'hauria assemblat també a un joc infantil de pistes.
   Tots els amics de Martín, una trentena, tenien a les seves mans un capítol de la novel·la. Se'ls anaven passant: el que tenia el primer el llegia i el passava al segon de la llista, que, després de llegir-lo, el feia arribar a un tercer que havia començat a llegir la novel·la pel capítol número tres. I així, fins a trenta. El que feia trenta era l'encarregat de tornar el capítol número trenta al primer, que així es convertia en un privilegiat que havia pogut començar a llegir pel començament, però que obligatòriament havia de continuar pel final, refent -com qui diu- la novel·la a l'inrevés. Per a cada un dels lectors la novel·la era diferent, hi accedia des d'escletxes que només ell coneixia. La continuïtat de l'anècdota no era tan important com el cabal d'informació que el lector era capaç de retenir per reconstruir, al final, la novel·la sencera. Cada capítol era un tresor únic, un univers on la prosa desfilava i on només eres capaç de distingir els ecos dels timbals de les altres proses, dels altres capítols. El fragment era un déu. Cada peça del mosaic era més important que no pas el mosaic sencer.
   La lectura per entregues de la novel·la de Martín no solament va evitar que la policia literària del règim confisqués l'obra i acusés Martín d'injúries al govern. Aquella deglució lenta, aquell neguit per rebre el següent capítol, la por que una inspecció per sorpresa de la policia enxampés una baula i trenqués la cadena dels amics de Martin i, amb la cadena, la trama de la novel·la, l'afany de la continuïtat, va fer néixer
amistats contundents, lligams poderosos entre els posseïdors de les petites parcel·les d'aquell paradís prohibit.
   Si es trobaven casualment en un tramvia dos dels amics de Martin, que potser es coneixien només de vista, de seguida es feien còmplices d’aquell contraban de pàgines i més d’un s’acostava a un altre dels lectors i li recitava, a cau d’orella, una frase, un paràgraf sencer de l’obra. Després, quan baixaven del tranmvia, feien veure que no es coneixien.
Òscar, que era a l’últim racó d’aquesta teranyina de budells, va pensar que encara passarien uns quants dies abans no pogués arribar a les paraules primeres: «Aleshores, Òscar va acabar de llegir».

No es diu...Cal dir...

No es diu... cal dir... deia Toni Mestre en el programa De dalt a baix de Ràdio Peninsular (emissora de Ràdio Nacional d'Espanya) que va nàixer el 1974 i, desprès de diverses interrupcions va desaparèixer definitivament a començament dels noranta. A InfoMigjorn apareix enllaçat aquest vídeo amb incorreccions que apareixen sovint als mitjans de comunicació. Feu-hi una ullada.



"Amb el poder que tenen els mitjans no es tarda ni una setmana a escampar una paraula. Al segon dia de dir-la ja no estranya a ningú i al tercer ja tothom es pensa que hi és de sempre" El periódico, 28/09/2007

diumenge, 26 de desembre del 2010

Al bloc de Francesc López LLIMA teniu un recull de paraules de Nadal. Llegiu-lo i amplieu-lo amb pàgines com aquesta, ésadir, o amb altres paraules que vosaltres conegueu.

Sobre "els Nadals", "la Nit Bona" i el castellà que, pobre, recula a Catalunya cosa de no dir... Totxanes, totxos i maons

divendres, 17 de desembre del 2010


Escriure bé és important? El que compta és el contingut? Llegiu aquest article i el comentem a classe.
Escribim mol bé
SEBASTIÀ ALZAMORA, Ara.cat (10/12/2010)
[...]
Dit d'una altra manera, el personal escriu molt malament. No es tracta ara de fer de mestretites: ocasionalment a tots se'ns pot escapar alguna falta o algun error de sintaxi, però del que jo parlo és d'una incapacitat flagrant d'expressar-se amb uns mínims de coherència i d'articulació del discurs. Llicenciats universitaris, suposadament més ben formats que mai, presenten documents o envien correus electrònics pràcticament incomprensibles, que obliguen els seus soferts destinataris a una feina ímproba de desencriptació i desxiframent. I ho fan amb tota la tranquil·litat del món, perquè de tan freqüent com s'ha tornat, ja ningú dóna importància al fet de rebre un text redactat de forma impresentable.

Una societat formada per individus que no saben expressar-se per escrit és una societat que té un nivell molt baix de comprensió lectora i, per tant, demostra que és una societat inepta. I el fet ens parla de la mena d'educació que s'hi transmet: no tant pel que fa a l'aprenentatge de la gramàtica, que també, com de l'assumpció de nocions tan bàsiques com ara la responsabilitat sobre un mateix o la voluntat de comprendre el món en què vivim.

dimarts, 14 de desembre del 2010


En aquest enllaç (www.blogger.com) hi ha un text de Mirall trencat de Mercé Rodoreda amb algunes preguntes que podeu contestar i comentar.

dilluns, 13 de desembre del 2010



Coneixeu els Monty Python? Vegeu el video de la pel·lícula Els cavallers de la taula quadrada on s'està decidint si una dona és una bruixa i reflexioneu sobre l'argumentació.
En aquest enllaç trobareu altres vídeos interessants per treballar l'argumentació.
AnàLisi De Textos Argumentatius
www.slideshare.net/marclia
uji
uab
parles.upf
xtec
batxillerat.blogspot

divendres, 3 de desembre del 2010

desembre


Per què el mes en què estem s'anomena "desembre"? Si vols saber alguna coseta sobre els noms dels mesos, llig aquest article d'Eugeni S. Reig
elpunt