dilluns, 7 de març de 2016

Falles combatibes

Com J.F.Mira, no estem en contra de les falles, però sí  contra "una escampada universal de brutícia, d’excés, de sorolls estridents, de bullanga i xaranga, de desfilades reiterades, de rutina massiva...", el sexisme, el mal ús de la llengua, els privilegis, el "tot val"...
No us pareix que podem canviar el que no ens agrada?





karícies


1entretants / cinellima

Les falles són festa i són llengua. Recullen la diversitat cultural i la transversalitat de la societat i són, en definitiva, un referent de la nostra manera d’entendre el món: crítica, satírica, reivindicativa, laudatòria, nostàlgica, tradicional, innovadora, artística...
Si la bastida de fusta sosté l’estructura i el remat del monument, l’altra bastida, la lingüística, sosté el pes cultural de la festa. Tot i que al llarg dels anys el món faller ha tingut, cada vegada més, cura de la llengua i ha intentat normativitzar els seus textos, el fet cert és que, pel que fa a la normalització lingüística, encara resta molta feina per fer.
Des d’1entretants volem contribuir a la recuperació del nostre patrimoni lingüístic al món faller. A partir del dia 15 de març encetarem una campanya de normativització i normalització de la llengua a les falles. L'alumnat localitzarà i fotografiarà diferents errades ortogràfiques als textos fallers, n'afegirà l’esmena pertinent i en farà una publicació a Twitter i a Instagram amb el hashtag #fallerrades i un hashtag de l'IES. També hi pot afegir el nom de la falla i localitat on s’ha fet la troballa.
Així mateix, durant aquestes festes volem homenatjar el nostre patrimoni literari de manera que, l’alumnat, amb un segon hashtag #literfalles i el hashtag del centre participant, publicarà les fotografies de les diferents referències i escenes que, al voltant de la literatura catalana, trobe als monuments fallers.
Per unes falles literàries, normalitzades i normatives!!!


"Som dones, som combatives..."


8 de març. Dia de la Dona

"Divisa"
A l’atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Maria-Mercè Marçal, Cau de llunes.

"I tu, sols tu"  El Diluvi 



Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent i tu,
sols tu, faràs vibrar cinc continents.
 Emancipada de qualsevol dolor,
vas eixir amb l’alegria de qui no té por,
de qui sap que el demà,
de qui sap que el demà serà millor.
Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent i tu,
sols tu, faràs vibrar cinc continents.
Alliberada a qualsevol espai,
no deixaràs que ningú t’ature mai,
seràs l’estel que guiarà,
seràs l’estel que guiarà la llibertat.
 Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent i tu,
sols tu, faràs vibrar cinc continents.
Ets la forta tempesta d’abril,
un oasi amarg per als teus enemics,
eres la forta tempesta d’abril,
el sol que esclata les flors,
un oasi amarg per als teus enemics,
l’espurna que brilla a la nit.
Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent i tu,
sols tu, faràs vibrar cinc continents.

[Al videoclip veuràs moltes imatges de dones. Reconeixes algunes de les imatges? A quin moviment feminista o acció concreta fan referència? Busca més informació sobre aquestes dones feministes del passat o present. Qui eren? Què pretenien? ]

"Dones", Pupil·les Dilatives


"Dona", Carles Pastor / Manel Alonso


"Bruixa de dol", Desperta Ferro / M.M.Marçal


"Come on, baby", Inadaptats


Feminisme en la lluita de classes.
Feminisme a l'escola, al carrer al treball, a casa o de festa…
Feminisme una raó de ser!

"Canciones para reflexionar" mujeres.net
"Las 10 canciones més feministas de la histoira" MujerLife
"8 canciones feministas de todos los tiempos" elcorreo
"Rap feminista i anarquista" Karícies

dimecres, 24 de febrer de 2016

Fa 35 anys

Ahir, a El Intermedio, una enquesta impagable feta a uns joves per veure què saben sobre el 23-F.

Ja fa 35 anys de l'intent de cop d'Estat del coronel Antonio Tejero al Congrés dels Diputats, el 23 de febrer de 1981. El 23-F, que encara genera interrogants, ha estat el germen creatiu de dues cançons catalanes: «La dansa del sabre», de La Trinca, i «El dia dels innocents», de Brams. Us convidem a escoltar-les.
catorze.cat

23 F  (1981, fa 35 anys)
El dia dels innocents / Brams
Corria un mes de febrer
dels principis dels vuitanta,
el govern de l'UCD
i tot l'estat feia aigües,
i es van fer els espanyols
—i els que no ho som— una pregunta:
Com collons hi pot haver
transició sense ruptura?
 Així doncs que aprofitant
un debat d'investidura
van trobar del tot adient
recordar la dictadura,
donar un sentit al rei
i a aquella Espanya nova.
El sistema amb l'aigua el coll
volia guardar la roba. 
Calia muntar
un dia dels innocents
els poders factics
no podien perdre temps
 Els "pallassos de la tele"
van interrompre esgarrifats,
per emetre en directe
el segrest dels diputats.
Però allò era un número de circ,
i no una interrupció:
Gabi, Juan Carlos, Miliki,
el Tejero i el Fofó.
Després va sortir la toia
amb el guió molt ben après,
no és d'estranyar perquè el tenia
escrit des de fotia un mes,
i tot i que és mal actor
i se li va veure el plumero,
la gent que ho mirava deia:
"—Olé, els teus collons, torero."
 Vint-i-tres de febrer,
dia dels innocents,
"ha guanyat la democràcia!!"
cridaven tots contents.
Però cercant la realitat
i fugint de pallassades:
la monarquia, l'estat,
Espanya i sa democràcia
són filles del dictador
que va prendre per les armes
el poder a un pobles forts
que no creien innocentades.



"Dansa del sabre" / La Trinca
Quan escoltàvem per la ràdio
el vot de la investidura
amb tricorni i metralleta
treu el cap la dictadura
i ens quedem esparverats. . . .garratibats
Quin cobriment que va agafar-nos
quin espant i quin canguel·lo
quan la veu enrogallada
va cridar "todos al suelo"
començant a disparar. . . . . . . ratatata
Llavors ens diuen que a València
per acabar de fer la guitza
va la cosa adelantada
i un catxondo els hi organitza
unes falles pel febrer . . . . . Ai quin merder!
Ja ens veiem tots altra vegada
ballant la dansa del sabre
que si algú no se'n recorda
és la dansa més macabra
de les que es fan i es desfan. . . .
Oi tant! Llavors, quina nit, quina nit!
estàvem amagats sota el llit
però amb serenitat
i amb el cul apretat
no en poséssim pas nerviosos!
Tranquil, Jordi, tranquil
que és la Guàrdia Civil
tu tranquil.
Ai, mama, por!
I se'ns donava la consigna
demà tots cap a la feina
"porque aquí no pasa nada"
segadors no esmoleu l'eina
que podríem prendre mal . . . . . en general
I sobretot serenitat!
però si guanya el del mostatxo
valdrà més estar borratxo
i deixar-se de punyetes corre,
agafa les maletes
i no paris fins a Perpinyà . . . . . Ja s'ho farà!
 I l'endemà quan va arreglar-se,
quina cosa més estranya
fins i tot els més escèptics
tots cridaven "Viva España
i viva la Constitució", . . . . mira per on!
I visca el rei . . . . . ves quin remei!
I és que no saps mai
de qui carai has de refiar-te
si serà per bé o per mal
però ben segur que mai més res no serà igual.



"El cop del 23-F va triomfar" VICENÇ VILLATORO
ara.cat  23/02/2016

Cada any, en aquesta data, algú ens recorda com, miraculosament i per intervenció reial, va fracassar el cop d’estat del 23-F. Personalment, sempre he pensat que va triomfar. Més ben dit, tinc la sensació que en el 23-F hi havia diversos cops d’estat simultanis. Els més folklòrics, els més impossibles, els del tricorni i metralleta o el dels tancs al carrer van fracassar. O van ser utilitzats, conscientment o no, perquè triomfés el de veritat: el que posava els límits de la Transició en allò que més importava, en allò que ara hem sabut que Franco va demanar al seu successor en el llit de mort, el manteniment de la unitat d’Espanya. Hi ha un abans i un després del 23-F. Fins aquell moment el procés estava obert i encara explorava fins on es podia arribar Constitució en mà. A partir d’aquell moment es tanca, marca els límits, i comença fins i tot a recular: neix la Loapa i la sistemàtica jurisprudència del Constitucional per limitar a la baixa el procés autonòmic. L’exhibició de força va servir per fer-nos creure que salvàvem la democràcia a canvi de transigir amb la contrareforma autonòmica. De fet, és ara que el 23-F està començant a fracassar. És ara que es pot tornar a obrir el que es va tancar. Trenta-cinc anys després.

"35 anys després"
23 febrer 2016 Miquel Colomer

M’hi he referit més d’una i de dues vegades, però al final del dia d’avui hauran passat ja 35 anys des d’aquell 23 de febrer que teníem examen de Sintaxi a la facultat i que, en acabar-lo, l’enyorat i recordat Joan Solà ens agraí a tots l’assistència sobretot perquè “podria molt ben ser que aquest hagi estat l’últim examen de Català celebrat en aquesta Facultat durant un temps indeterminat”. Ell sabia ja què acabava de passar a Madrid, aquell cop militar que després va semblar que havia acabat en no-res. I avui estic del tot d’acord amb Vicenç Villatoro, només ho va semblar. Perquè sí que va triomfar aquell 23-F del 1981, i tant que sí. Franco a Juan Carlos de Borbó, una cosa us demano per damunt de tot, que mantingueu la unitat d’Espanya, la unitat imposada. Límits a la transició, LOAPA, sentències del TC sempre en un únic sentit, un d’únic, hereus d’aquell franquisme. I no és fins ara, si per cas, que aquell 23-F comença a fracassar. Comença. I és veritat que aquell examen de Sintaxi no va ser l’últim examen. Però també ho és que el català encara ara no és la llengua imprescindible que hauria de ser si fóssim normals.


Febrer. Francesc Bayarri.
València: L'Eixam, "El Tàvec", 2004.

La ciutat de València és ocupada militarment la nit del 23 de febrer de 1981. Els tancs apunten els seus canons sobre les principals institucions democràtiques. Les emissores de ràdio repeteixen un ban que confirma l'evidència: es tracta d'un colp militar contra la jove democràcia. Però la ciutat no respon. Les institucions civils apaguen les llums i tots els ciutadans obeeixen submisament les ordres dels colpistes. Febrer no és la crònica de la rebel·lió militar, sinó una reflexió sobre l'absència de resposta democràtica. Cada personatge de Febrer, enmig de l'ambient desenganyat de l'època, actuarà durant la nit del colp d'estat de manera distinta. Però cap d'ells no desentonarà del desencant general. Febrer plasma la particular visió de l'autor sobre la transició valenciana, que va iniciar amb L'avió del migdia. Com en l'anterior novel·la, l'autor prefereix centrar l'atenció en el món interior dels personatges. Els fets històrics apareixeran, així, només com el teló de fons d'una acció on les esperances i les frustracions dels protagonistes són l'autèntic motor de la narració.
escriptors.cat

dimarts, 26 de gener de 2016

No pot haver-hi pau...


Un joc divertit per a classe: Què és "lapao"? Què us suggereix aquesta paraula?
Però la realitat no és tan divertida. La Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental (LAPAO o lapao*) és el glotònim aprovat en 2013 pel govern aragonés (PAR i PP) per a referir-se al català parlat en la Franja de Ponent (Aragó: l'Alta Ribagorça, la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca, el Matarranya).

*Glotònim és un terme procedent del grec que fa referència al nom (ónoma) d'una llengua (glotta). És sinònim de glosònim. Un autoglotónim és la denominació que els parlants donen a la seua llengua; pel contrari, un heteroglotònim és una denominació estrangera, o exònima, de la llengua d'un determinat grup humà. En ocasions, un mateix idioma pot tenir distintes denominacions per raons històriques, culturals, socials, territorials, legals o institucionals, cosa que no impideix considerar la unitat essencial i la correspondència a una mateixa realitat lingüística.
Per exemple, "castellà" i "espanyol; "valencià" i "català"; asturià i lleonés; serbocroata i serbi, croata i bosni; neerlandés i flamenc; romanés i moldau... (Viqupèdia)

"El glotònim català per referir-se a la llengua de la comunitat lingüística és acceptat en l’àmbit acadèmic domèstic i internacional, però continua essent rebutjat per alguns, sobretot al País Valencià (on el glotònim de fet només és utilitzat per una minoria cultural i/o militant). Així, la llengua dels valencians és majoritàriament anomenada valencià (forma tradicional, perfectament legítima) i llengua valenciana (forma ambigua)."
"Català: glotònim no qüestionat, gentilici qüestionable? Apunts i contrapuntssociolingüístics. En el centenari de les Normes ortogràfiques. Francesc Vallverdú. Barcelona, 2013

Sembla que (segons la Viquipèdia) el lapao és també un geolecte del naxi que es parla a la Xina meridional i en zones de Birmània i el Tíbet.

I ja posats, aprenem un altre glotònim del 2013: la Llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca ( LAPAPYP o lapapyp).

Què t'ha paregut, morrut?

"El LAPAO ja és al Constitucional"  ara,cat  14/08/2013


"Les corts aragoneses eliminen la LAPAO"  vilaweb, 28/01/2016
El govern del socialista Javier Lambán derogarà la llei de llengües aprovada el 2013 pel PP i el PAR

dilluns, 2 de novembre de 2015

Tots Sants i les Ànimes


"Segons una creença popular que ja compartien celtes i altres pobles antics, el dia de Tots Sants a poqueta nit, les ànimes del Purgatori tornen, per un dia, a les cases que habitaven (això explica la por de caminar per sendes solitàries i topar-se amb alguna aparició). L'endemà, però, han de tornar al seu estat habitual. Si no s'encenen candeles o "palometes", les ànimes en pena es poden perdre en el seu camí cap al cel. No debades es pensava que pujaven al cel entre Tots Sants i el Dia de les Ànimes o Dia de Difunts. D'ací ve la tradició d'encendre candeles que suraven en oli, les "palometes". Una per cada ànima d'un familiar perdut i que es mantenien des del dia de Tots Sants fins al migdia del Dia de les Ànimes, el dia 2 de novembre.
xirivella.es



El dia de Tots Sants, quan era menuda, sempre anava al cementeri, i he de reconéixer que el que més il·lusió em feia era estrenar la roba d'hivern. Recorde també com, amb aquella morbositat que els menuts no amaguen, buscàvem fotos de nens i persones joves; i la por que ens feia el camí del cementeri quan es feia fosc -llavors quedava fora del poble-
Ma iaia Doloretes fa 33 anys que va faltar, però encara la recorde encenent les animetes aquests dies i resant. No resava en silenci, ni resava en veu alta; en castellà, això sí, i em feia risa perquè ella mai parlava castellà.
I no em pregunteu per què, però mon pare sols tenia dos dies d'obligat compliment cristià: la missa del dia d'Ànimes i la processó dels Impedits el dia de Sant Vicent.


"La nit de les animetes", Joan Carles Martí i Casanova
"La nit de les ànimes", Gemma Pasqual
"Halloween, una mutació cultural", Ramon Alcoberro

diumenge, 25 d’octubre de 2015

CINC ACTRIUS LLIGEN RODOREDA


Teatre Micalet. Funció única el 28 d’octubre a les 19.30h  (Sessions escolars al matí)


Dramatúrgia i direcció Pepa Juan
Amb Pilar Almeria, Empar Canet, Pepa Juan, Irene Klein, Rosana Pastor i Amparo Vayà

Un suggestiu itinerari a través de la figura i l’obra de Mercè Rodoreda
A l’escenari, cinc actrius i una pianista. Una taula, unes roses de color de pell, papers, un paquet de cigarretes, una màquina d’escriure, una maleta i un faristol. El record com a motor de l’espectacle. Els records que ens va contant Mercè.
Cadascuna de les actrius passarà en algun moment per la seua taula per recordar. Es posarà en la seua pell per parlar de la infantesa, de jardins, d’amor, de literatura, del pas del temps, de la mort. I escriuran cinc contes, crearan situacions, personatges ambients, que una d’elles escriu, Mercè. Que una altra interpreta. 
Un breu repàs per la vida de Mercè Rodoreda i per una mostra dels seus contes. Cinc actrius al voltant de la cinquantena, quan la paraula record ja s’escriu en majúscula, escoltaran amb fruïció les paraules de l’escriptora i aquestes evocaran en elles el seu propi món, un breu repàs també dels seus records. Un univers embolcallat amb música de piano en directe, per una jove intèrpret.

"La mainadera", "Darrers moments", "Zerafina", "El bitllet de mil", "Mort de Lisa Sperling".

-------------------------

Tema 3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què  (La serp blanca)

Carles Salvador



    Carles Salvador i Gimeno (València, 1893 - 1955)

  • Carles Salvador i el seu temps (uv)
Centre Cultural La Nau, Sala Estudi General. De 17 de setembre de 2015 a 29 de novembre de 2015.

  • Any Carles Salvador i el seu temps a l'Octubre CCC. Dimecres, 28 d'octubre. 17 h
"Literatura i modernitat. Les obres de la Generació del 1930"



"Carles Salvador: mestre, escriptor i gramàtic"

Carles Salvador (Vicent Simbor)

Itinerari Carles Salvador. (M.Ferrer-J.Peraire)


Elogi de la meua terra
Si jo anés lluny no sé on me detindria;
en cada cim faria el cap enrere;
de dalt estant voria ma València
i el món restant em semblaria pobre.
 Ni aquell carrer de gratacels immensos,
ni aquell saló de dansarines belles,
ni aquell brogit de màquines i màquines.
Sols esta pau, este cel i esta terra…
També esta mar.
Si jo anés lluny, la proa
del meu vaixell sabria – cada dia –
de l’enyor d’un únic meridià.
Però de nit, resseguint les estrelles,
mon esperit tornaria’s seré
en esguardar el banderí de l’Óssa.