dimarts, 31 de maig del 2011

Escola Valenciana convoca concentracions el 9 de juny contra la línia única

El Consell vol eliminar la línia en valencià de l'ensenyament · Es farien classes en valencià, espanyol i en una altra llengua a parts iguals · Començaria a aplicar-se al curs 2012-2013
vilaweb
levante
avui

diumenge, 29 de maig del 2011

UTÒPICS, IDEALISTES, INGENUS


UTÒPICS, IDEALISTES, INGENUS
D’acord, nosaltres som els utòpics,
idealistes, ingenus
que no fan més que somiar.
Però estem farts de creuar-nos de braços
mentre la terra s’afona sota els nostres peus.
D’acord, sabem que no som perfectes,
tenim els nostres punts febles,
però aprenem dels errors.
Almenys vivim amb la consciència tranquil·la,
perquè hem fet tot el possible per tal de canviar el món.
D’acord, nosaltres som els il·lusos
guardians de causes perdudes,
inconformistes tossuts.
Però hem dit prou, ja no volem refugiar-nos
darrere de les paraules, ara passem a l’acció.
D’acord, ens falta molta experiència,
convé sumar els esforços,
i els càntics de tanta gent,
però anem creixent, ens fem més forts cada dia,
mai no perdem l’esperança i seguim avançant.

Pau Alabajos

dimarts, 17 de maig del 2011

Amb cara i ulls

Presentació a València del llibre Amb cara i ulls de Víctor Pàmies
 Raons que rimen
El col·lectiu 1entretants, la Xarxa Cooperativa d'Experiències TIC per a l'Ensenyament en Valencià, ha organitzat una presentació a València de l’últim llibre del lingüista Víctor Pàmies, Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l’ull, un llibre finançat a través del micromecenatge des del portal Verkami.com.
El llibre és l’excusa per organitzar un acte desvirtualitzador entre representants i promotors de ben diverses iniciatives que s’han desenvolupat a través de la xarxa en els darrers anys. La voluntat és que aquest acte presencial faciliti el coneixement directe de diversos actors de la catosfera.
La cita és el pròxim dissabte, 21 de maig, a les 19.00h, a la Sala dels Arcs de Ca Revolta (C. Santa Teresa, 10, València)
També hi intervindran Josep Daniel Climent, membre d’1entretants, per parlar-nos sobre la fraseologia i les expressions populars en Enric Valor i Francesc Gascó, membre també d’1entretants i blogaire veterà, per fer-nos un tast de les rondalles i els modismes de Beneixama.
Francesc Mompó, escriptor i bloguer, parlarà de la columna setmanal que tenia a L’informatiu: La Iseta: un exemple de revolta a la xarxa; i Alícia Martí, bloguera i Antoni Torreño, membres d’1entretants, ens mostraran un petit vídeo sobre un gran projecte educatiu que, de manera col·laborativa, compila mostres de poesia oral improvisada de diferents indrets de les terres de parla catalana.
L’acte també servirà perquè Víctor Pàmies expliqui com s’organitzen els homenatges blogaires a la xarxa, quins recursos lingüístics i paremiològics trobem actualment a Internet i quins resultats sobre el País Valencià va abocar l’estudi del Top ten dels refranys catalans
Durant l’acte també comptarem amb els jocs i l’animació teatral d’Anna Gascón i Lucía Arce i hi haurà preparat per a després de la trobada un sopar de germanor a la Sala Gran de Ca Revolta, per poder debatre amb més tranquil·litat tots els temes encetats durant l’acte de presentació.
(InfoMigjorn)

dilluns, 9 de maig del 2011

La ironia del bilingüisme

La ironia del bilingüisme

JOAN GARÍ 09/05/2011Ara.cat
És curiós com ha evolucionat el concepte de bilingüisme. Des de mitjan segle XX, es va convertir en un terme habitual en la sociolingüística catalana, a partir de les aportacions pioneres d'estudiosos com Uriel Weinreich. Lluís Aracil, per exemple, hi és taxatiu: per a l'autor de Dir la realitat , el bilingüisme no és sinó una manifestació d'un conflicte lingüístic. Quan dues llengües entren en contacte -assegura- només hi ha dos camins: o la normalització de l'idioma més feble o la seua completa substitució (i consegüent extinció) a mans de la llengua forta. Aquesta ha estat, a grans trets, la postura oficial de la nostra sociolingüística des dels anys 60. I cite el cas d'Aracil perquè el sociòleg valencià ha sigut el summe sacerdot d'aquesta disciplina durant, almenys, un quart de segle (abans de perdre's, en tot cas, en episodis reiterats de dispersió intel·lectual i excentricitat militant).
Els nostres científics del llenguatge van notar de seguida que un rètol com el de "bilingüisme" es feia servir, en la circumstància catalana sota el franquisme, com a emblema d'una estratègia tendent a salvaguardar la primacia de l'espanyol. Era l'excusa perfecta perquè els seus defensors no hagueren d'usar per a res el català: " Como somos bilingües… ". En paraules d'Aracil: "Sembla, doncs, que els qui realcen i exalcen el bilingüisme (dels uns) encobreixen i salvaguarden l' unilingüisme (dels altres). Aquest interessantíssim exemple de dialèctica i de duplicitat esdevé perillosament patent quan sorgeix la idea igualitària de generalitzar el bilingüisme per garantir el fair play ".
Òbviament, els qui eren encoratjats a ser bilingües eren només els parlants de l'idioma "inferior". El cas valencià és de manual. La burgesia urbana, en ciutats com València o Alacant, havia interromput la transmissió de la llengua tot educant en castellà els seus fills. Un procés letal que podríem anomenar castració lingüística unilateral . Comesa la malifeta, aquells burgesos panxacontents, àvids de promoció social, es desfeien en elogis al bilingüisme… quan el que havien fabricat eren criatures perfectament monolingües (en castellà).
I tanmateix, és obvi que, tants anys després, ens podem trobar amb una nova circumstància, ja en democràcia, on el concepte de bilingüisme s'ha desprès d'aquella etiqueta pejorativa i ha conquistat noves i sorprenents dimensions semàntiques. Ara resulta que ser bilingüe, en un territori on només ho som els catalanoparlants, esdevé una condició positiva. No sé què en pensaran els sociòlegs ara mateix, però és significatiu que al que aspiren els defensors del castellà als Països Catalans siga a mantenir-se invictament monolingües.
De sobte, ser bilingüe implica saber parlar català. I el dret a ser monolingüe (és a dir, a expressar-se només en espanyol) passa a ser, sense subterfugis, la màxima aspiració dels sectors irredempts que volen viure al nostre territori com a colons privilegiats sense cap obligació vernacla.
¡Qui ens ho havia de dir, que acabaríem vindicant la necessitat del bilingüisme! Però no cal alarmar-se més del compte. L'estratègia dels altres -que no es xuclen el dit- també s'ha desplaçat. Ara, per exemple, la Generalitat Valenciana -en mans del Partit Popular-, ja no està interessada en el dualisme valencià-castellà, amb què solien omplir-se la boca. Ara el nou mot d'ordre -importat, sembla ser, de la Galícia de Núñez Feijóo- és plurilingüisme.
El plurilingüisme està de moda. Els nous centres han de ser plurilingües. Els nous currículums de l'ensenyament secundari cerquen la plurilingüització. Tot és plural, perquè s'ha de donar cabuda a les terceres llengües (és a dir, a l'anglès). De colp i volta, el bilingüisme -l'únic que assegura el domini del català- ja no interessa les brillants ments de la conselleria d'Educació. I com fa lleig vindicar el monolingüisme des de les institucions, we'll speak in English!
Tot molt instructiu, però encara ens faran enyorar el " bilingüismo bien entendido ".
En la pàgina web de la Conselleria: http://www.edu.gva.es/ocd/areaord/val/ordenacion.htm es troba disponible la informació sobre la Convocatòria del "PROGRAMA ACÉRCATE", destinat a estudiants en el segon curs de Batxillerat, en la modalitat de Ciències i Tecnologia.

dissabte, 7 de maig del 2011

El jardí de Piera

ELS ESCRIPTORS VALENCIANS ACTUALS: Josep Piera
Monestir de Sant Miquel dels Reis, 6 de maig de 2011

La poesia


No són veus celestials, que de lluny
endins ens parlen. Són veus estimades.
Veus de dins, veus distants, veus que diuen
un camí que ningú no sap on va.

Hi ha veus que són fanals en un carreró fosc;
com n’hi ha que són remors de llunyanies.
Hi ha veus que ens han fet ser de mots.
Veus callades, veus absents, veus silencis…

La poesia són veus convertides en sons
que diuen d’on venim, on anem, i qui som

divendres, 6 de maig del 2011

Trau la llengua

Trau la llengua

Recordeu que a Tàrbena salen?
Quan usem "a manta"? Què és regar a manta?
Com esteu si us heu quedat canelló?
Que  us volen dir a la pobla de Benifassà si us diuen "avant"?
Voleu que s'arreusse l'oratge o que es malve?

Mireu el programa i ho sabreu.


També hi trobem la cançó "Camins", dels Sopa de Cabra!


Joan Carles Girbés

dilluns, 2 de maig del 2011

Lip dub per la llengua: paraules que no s'esborren



Gossos i Macaco: "Corren"

És tard, no sé quina hora és
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets
ni un paper, ja poc importa.

Poso els peus a terra, vui caminar,
necessito despertar en un dia radiant
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m’he amagat i que no m’he volgut dir.

Corren, corren pels carrers corren
paraules que no s’esborren,
imatges que no se’n van.

i ploren, ploren pels carrers ploren
com gotes d’aigua s’enyoren
aquells que ja no es veuran.

Macaco:
Difícil descobrir qui sóc avui
una gota em cau mentres una altra em treu la set

plou i fa sol alhora tum bala bala tum bala bala
que m’apuntava a la meva, jo mateix em disparava
raig de llum, il·lumina’m, treu-me el fum
una revolució dins meu que seudiexo i es transforma

no, no,no,no,no,no s’esborren
em conformo amb mirar-me
mirar-me d’endins cap enfora

On puc anar-te a buscar?
Nena, no és broma,
hauria d’haver estat diferent
però en un moment s’han tancat les portes

Poso els peus a terra vull caminar
necessito despertar en un dia radiant
encara em queda temps per descobrir
tot allò que t’he amagat
i que no t’he volgut dir…

corren…
ploren…

diumenge, 1 de maig del 2011

Patricia Ryan: No insisteixin amb l'anglès!

Escolta el que ens diu aquesta dona que fa classes d'anglés a Dubai des de fa 30 anys.



La importància de la llengua pròpia per transmetre coneixements de generació en generació.

Mourinho: la comunicació irresponsable

Ves per on, Mourinho ens servirà per parlar de l'argumentació i explicar l'argumentum ad nauseam, la fal·làcia. Llegiu aquesta entrada del bloc Aprendre llengües i en parlem.
enricserrabloc