dilluns, 31 de maig del 2010

alaquaser? alaquasí? alaquasenc? alaquaseny?


rus o russi? siri o sirià? egipci o egipcià? indi o indià? tunisi, tunisià, tunisenc?...

Amb bones paraules
De serbis i altres gentilicis discutibles
Gabriel Bibilonin /"L'Espira", Diari de Balears

Que fàcil que és transformar una paraula espanyola en una paraula catalana llevant-li la -o final! Ho hem fet amb casc, indi, plàtan, regal, tram, etc., i de miracle no hem fet frasc, gast, húngar, novat, palc, pirop, recat, sèquit, terremot, tim, xasc, etc. (...)
Un cas interesantíssim d'aquest fenomen són els gentilicis acabats en -i. Em ve al cap la paraula serbi, que és una simple adaptació a partir de l'espanyol serbio (abans servio) amb el mecanisme prodigiós de suprimir la -o final. Com indi, que ja vam tractar en un altre article. Si fem el simple raonament que si un habitant de Rússia és un rus i no un russi, o si un de Mongòlia és un mongol i no un mongoli, podríem intuir que un habitant de Sèrbia ha de ser un serb i no un serbi. Potser fins aquí encara no n'estam convençuts, però si fem una passada per les llengües europees ens n'acabarem de convèncer: anglès serb, francès serbe, italià serbo, romanès sârb, serb srb, etc. La i només apareix en espanyol (serbio) i en portuguès (servio), tot i que en espanyol és serbocroata, no serbiocroata. Com en català: sembla que ens han copiat!

Sivols llegir-ne més... 1r article 2n article

diumenge, 30 de maig del 2010

Deixeu viure les sargantanes


(...)Posar-se a la pell de l’altre, sobretot quan aquest pateix, és un aprenentatge que desenvolupa la nostra sensibilitat, és a dir que ens humanitza (...)
I és que els parlants que pateixen per una llengua que va de mal borràs poden tenir problemes físics, psicològics i socials (...)

Quim Gibert, psicòleg i coautor de Removent consciències

(llegir+)

Fem "una xicoteta pausa"?

La fem o no?

un tio bo / un bon tio
una tia bona / una bona tia
una trista funcionària / una funcionària trista

Eugeni Reig (llegir+)

dijous, 27 de maig del 2010


La lectura d'uns quants poemes pot ser la nostra millor inversió. Poques accions ens rendiran tant com aquesta. Àlex Susanna

Havíem quedat a classe que buscaríem blocs interessants sobre poesia i els comentaríem. On esteu, on estan?
laparaulaesnostra
viulapoesia.com
versoscatalà

Lorena proposa poesiaencatalà

dimecres, 26 de maig del 2010

Últim dia de classe











Ben mirat, els adéus haurien de ser espais de silenci i deixar que l’últim moment s’arrecere en la resistència vital dels records.

Ferran Torrent, La mirada del tafur

Apreneu-ho tot, veureu després que res no és superflu (ni la modalització, ni la referència lèxica, ni les subordinades substantives de complement de règim, ni la fonètica sintàctica...)
Hug de Sant Víctor, teòleg escolàstic (variació)




Convé saber que d'altres pensen com tu, perquè això ajuda, anima, i convé saber que d'altres no hi combreguen, perquè molts cops les seves raons, si n'exposen, faciliten que trobis nous arguments.

Manuel de Pedrolo (Minimàlia, 26-05-10)

dijous, 20 de maig del 2010

Lou Reed coneix Estellés?


Ací teniu els textos que us va llegir ahir Héctor. Els poemes que vau "construir" vosaltres...em pensaré si els pengem.







Nights that make the night


Now I’d like to write a nice poem
and talk about certain things you still can find that are nice
in my opinion, or according to the neighbor next door.
I want to be nice, today I want to say nice things.
I’d through the whole house on my knees
looking for nice things, praying that today I’d be given
certain things that were really nice.


Versió completa, gentilesa d'Hèctor Serra
Mails per a Hipàtia. Vicent Partal.

ÈXIT DE LA LECTURA DE POETES CATALANS A NOVA YORK 24.03.2007
radiocatalunya.ca
VALE A PENA FICAR DE OLHO NESSE BLOG!



Acabem de començar i ja ens han felicitat i recomanat des de l'altra banda de la carretera. Que qui? La profe de Valencià Alícia Alcaraz, del Clara. Gràcies.
Xics i xiques, animeu-vos, que em trobe molt sola.

divendres, 14 de maig del 2010

«El català és una llengua?»



“[Sant Francisco] (...) al Trieste (...) Una senyora amb xapa d’Obama a la pitrera que seia en una taula veïna ens ha interrogat sobre l’estrany idioma en què ens comuniquem. Escarmentats per altres converses sociolingüístiques del mateix nivell de profunditat, contestem ubicant amb precisió la nostra petita comunitat lingüística allà al South Europe. L’aspecte se li il•lumina:
―«És a dir, que sou iugoslaus?», ens etziba amb tota la naturalitat del món.
Havíem llegit a la premsa que el candidat republicà a la presidència dels Estat Units, John McCain, interrogat sobre les relacions amb Espanya, havia confòs José luis Rodríguez Zapatero amb algun governant llatinoamericà. Amb la paciència del mestre d’escola que vaig ser, he intentat explicar a l’amable senyora de la xapa d’Obama una lliçó bàsica de geolingüística regional.
―«El català és una llengua? em torna a preguntar impermeable a les meues pacients i documentades explicacions.
―«El català és una llengua parlada a Barcelona, Mallorca i València», afegeix Marisa amb militància pedagògica.
―«A Barcelona?», contesta estranyada la senyora.«No hi parlen espanyol? Per què no?»
El sociolingüista no sabria què contestar que no fóra perquè no ens passa pels collons, però el ciutadà s’ha de reprimir la saviesa acumulada en milers d’hores d’estudi. Segurament tampoc no m’hauria entès la dona. (...)”
Toni MOLLÀ, Més enllà de San Francisco. Bromera, pàg. 47-48

dijous, 13 de maig del 2010



Enllaç amb el web de l'IES Jaume I de Borriana, on el professor Josep Palomero ha penjat, a la disposició de tots, la redacció de les preguntes de Literatura per a les PAU.

Alabajos: "La música en valencià viu un dels seus moments més dolços malgrat les institucions"


(valencianisme.com)

Joan Brossa

blog Joan BROSSA


Poema visual, concebut al 1971 i realitzat al 1982. La clau té aquí un alfabet enlloc de les serres, les lletres són ara la clau que ajuda a obrir noves portes.










"Si no podia escriure,
als moments d'eufòria seria
guerriller, als de passivitat
prestidigitador. Ésser poeta
inclou totes dues coses."
(Joan Brossa)

(article dbalears)



Crisi

(pàgina Joan Brossa)

diumenge, 9 de maig del 2010

Ferran Torrent


ELS ESCRIPTORS VALENCIANS ACTUALS
El món i l'obra de Ferran Torrent


Divendres 7 de maig de 2010 es va celebrar aquesta Jornada organitzada per l'AVL al monestir de Sant Miquel dels Reis amb ponències ben interessants com la de J.L. Sirera sobre el teatre en l'obra de Torrent, la d'Enric Balaguer o la d'Adolf Piquer. Ferran Torrent va cloure l'acte parlant sobre l'acte personal d'escriure i contant sucoses anècdotes sobre la realitat valenciana.
"Em considere un professional de la literatura, un narrador, que treballa des de l’honestedat i la humilitat."
"Per a crear s’ha de tindre una malaltia mental, i el que no la tinga, pitjor per a ell."
"Perquè hi haja novel•la hi ha d’haver argument, personatges, connexió amb la vida; el lector ha de veure-hi passió"
"L’escriptor ha de conéixer la realitat del món sobre el qual escriu"
"Per escriure, em motiva estar cabrejat amb algú o alguna cosa"

dimecres, 5 de maig del 2010

paraules

No vivim, les paraules
ens desviuen i ens fan,
cercadors enfebrits
de bellesa, perduts
presoners d'una pàgina.

Ponç Pons (Alaior, Menorca, 1956)

dilluns, 3 de maig del 2010

Benet i Jornet




Josep Maria Benet i Jornet, Premi Max d'Honor 2010
«Molts no em coneixeu, però ja sóc aquí»

culturaioci.com
elpunt.cat
premiosmax.com

Els Premis Max de les Arts Escèniques naixen en 1998 amb el propòsit d'estimular i premiar el talent dels artistes i professionals de les arts escèniques a Espanya.

El trofeu fou dissenyat pel poeta Joan Brossa.

-El llac de les mosques: Finalista Millor espectacle de dansa; Sol Picó: Millor Coreografia, Finalista Millor Intèrpret femenina de dansa
-Jordi Boixaderas: Finalista Millor actor protagonista MORT D'UN VIATJANT
-Mort d'un viatjant (EL CANAL - CENTRE D´ARTS ESCÈNIQUES DE SALT/GIRONA, TEATRE LLIURE, TEATRO ESPAÑOL): Finalista Millor Espectacle de Teatre
-Millor Autor Teatral en Català:
Sergi López, Jorge Picó NON SOLUM
Finalistes
Lluïsa Cunillé, El Bordell
Marta Buchaca, Plastilina

Non Solum, un lloable monòleg interpretatiu de Sergi López escrit per ell mateix i Jorge Picó, estrenat el 2005. Concebut a partir de la improvisació, té un punt de partida senzill: agafar el públic de la mà i portar-lo per territoris molt diferents, fer-lo riure, jugar amb les situacions. A partir d’aquí, un autèntic ball de personatges, perquè si bé Sergi López és un home sol, exprimeix al màxim la seva versatilitat com a actor per obsequiar-nos amb un repertori insòlit d’identitats. Són diversos personatges en una sola persona, o és un sol personatge amb diverses veus en el seu interior? Sergi López fa seva la cèlebre frase d’Arthur Rimbaud «jo és un altre» i es multiplica dalt de l’escenari.


BENET I JORNET i el món audiovisual

(entrevista al programa Divendres de TV3)

Llibertat de premsa

Cada 3 de maig es commemora el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, instituït per lAssemblea General de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) el 1993, per iniciativa de la UNESCO.


Si no creiem en la llibertat d’expressió de la gent que menyspreem, és que no hi creiem en absolut.

(Noam Chomsky, lingüista i activista polític nord-americà)

Digues tu la teua!

dissabte, 1 de maig del 2010

targeta roja


Targeta roja. Llibertat de premsa a RTVV
Llegiu l'article