dissabte, 24 de març de 2012

Poeta de meravelles, Vicent Andrés Estellés

Reportatge al poeta Vicent Andrés Estellés, declarat escriptor de l'any per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
Dissabte 24 de març a les 21.55h pel Canal 9.
Dimarts 27 de març a les 21h pel Canal 9/24


DOSSIERS

dimecres, 21 de març de 2012

Dia de la poesia

Del blog Sol de mitjanit a Reykjavik

Amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, que es celebra el dia 21 de març (equinocci de primavera), l’Aula de Poesia de la Universitat de València i el grup d’escriptors Saforíssims Societat Literària han organitzat un recital en què hi participen una vintena de poetes. La lectura poètica comptarà amb interludis musicals interpretats per Cristina Martí a la dolçaina i Àlex Velázquez al teclat. Centre octubre, 19,30h.

En aquesta edició el poema de capçalera és l’escrit expressament per a l’ocasió pel poeta Narcís Comadira, traduït a diferents llengües. La Institució de les Lletres Catalanes, impulsora de la iniciativa, ha editat un opuscle, que serà distribuït als assistents, amb les diverses adaptacions (amazic, anglès, àrab, caló, castellà, croat, euskera. francès, guaraní, italià, japonès, kirguís, mandarí, occità, panjabi, romanès, soninke, suec, urdú i wòlof).
Diversos poetes el lligen en anglés, francés, italià, castellà i català.

Quatre paraules
Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.

Altres poemes llegits:
Celso Emilio Ferreiro (Galícia), "Longa noite de pedra"
Carilda Oliver de Labra (Cuba), "Discurso de Eva"
Attila József (Hongria), "Pur de cor"
César Vallejo (Perú, 1892 - París, 1938) ), "Los heraldos negros"
Berta Piñán (Astúries, 1963), "Un poeta irlandés canta a la seua terra"
Rosalia de Castro, "Pra a Habana"
GONÇALO M. TAVARES (Angola, 1970 / Portugal) - O homem ou é tonto ou é mulher (novel·la, versió teatral)
José Hierro, “Brahms, Clara, Schumann”
Wislawa Szymborska (Nobel polonesa), "Fotografía del 11 de septiembre"
Kavafis - Riba, "Esperant els bàrbars"
Francisco Salinas (Sagunt), "Deseo, o De la memoria" (???)
Anise Koltz (Luxemburg)   poemes
Federico García Lorca, "Madrigal apasionado"
Eugénio de Andrade (José Fontinhas, Portugal 1923 - 2005), "Freixes" (???)
(poeta alemany???), "Poema monológico nº 2"

divendres, 16 de març de 2012

baixar - abaixar

Abaixem el cap i baixem del tren
06/03/12 - Núria Puyuelo
La mateixa diferència la trobem amb els verbs ‘apujar' i ‘pujar'
(foto: cosmopoetica8)
Diumenge el bisbe de Solsona, Xavier Novel, explicava en una entrevista en aquest diari que s'havia abaixat el sou per donar exemple als feligresos. Els catalans ens podem abaixar el sou o ens el poden fer abaixar, però no ens el baixem mai.
Sovint els verbs abaixar i baixar s'usen incorrectament per influència del castellà, que els tradueix tots dos com a bajar. Abaixar significa fer abaixar una cosa. Per tant, diem que abaixem el cap, l'esquena, els braços i la vista. A la nit abaixem les persianes, els comerços abaixen els preus per rebaixes i abaixem el volum de la ràdio perquè no es queixin els veïns. El verb abaixar també té els significats d'“humiliar, privar (algú) de la seva dignitat” i de “desafinar tot fent més baix el to” (“el cantant s'ha abaixat molt”). També existeix l'expressió “abaixar veler”, que significa cedir en una discussió o en una baralla (“tot el dia que es barallen però al final sempre abaixen veles”). Per tant, el verb baixar l'hem de reservar per referir-nos a l'acció d'anar de dalt a baix (“he baixat del tren, “he baixat amb ascensor”, “he baixat la muntanya corrent”) o per portar una cosa de baix a dalt (“baixa la roba estesa del terrat”, “baixa la capsa de dalt de l'armari”). Aquest verb no pronominalitza, és a dir, no podem dir “baixa't de l'esglaó”, sinó “baixa de l'esglaó”, i només es pot fer servir baixar-se quan parlem de descarregar-se continguts d'internet.

dimarts, 13 de març de 2012

NIT DE LA MÚSICA CATALANA
Obrint Pas es fica el públic a la butxaca a la gala dels premis Enderrock 2012
Som la cançó que mai s'acaba, som el combat contra l'oblit
EVA PIQUER   13/03/2012  ara,cat


Ara que el pop català desperta una unanimitat sospitosa (i que duri), la gala dels premis Enderrock ha agafat tanta volada que els Grammy aviat es coneixeran com els Enderrock americans. "Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí", diu Lluís Gendrau, director editorial del Grup Enderrock, parafrasejant els Manel. I demana "responsabilitat" a les institucions, perquè amb la coartada de la crisi no se'n vagi tot plegat a fer punyetes: "Som en un moment d'altíssima creació musical, amb un públic entregat, nous talents i mitjans de comunicació amatents. La música és cultura i forma part essencial del nostre patrimoni. Hem de recordar d'on venim per saber cap on anem". Ahir al vespre, si més no, tot el món cultural del país sabia cap on anava: a la sala Apolo falta gent.
"Diuen que hi ha el conseller -anuncia des de l'escenari el presentador del sarau, Pere Mas-. Que estigui tranquil, que no tenim ni el cavall ni el guionista simpàtic". Que les gales de premis catalans se les vagin fotent entre elles deu ser un símptoma de bona salut. "Si algun dia voleu buscar marit, aneu a la gala dels Enderrock", escriu una Lídia al Twitter. Li pregunto per què. "Perquè el nivell de friquis és directament proporcional al de guapos", respon, sense aclarir si són més bon partit els friquis o els guapos. En qualsevol cas, costa distingir els uns dels altres: la foscor de la sala és tan absoluta que em toca escriure la crònica a cegues.
Tortell Poltrona entrega el premi a la millor lletra de cançó a Els Catarres per la seva Jenifer . Pere Mas el presenta com algú que sempre porta un nas de pallasso a la butxaca. "Avui no el duc, el vaig deixar a un xicot de Madrid", explica en Tortell, i no sé si n'he de fer una lectura política. Més endavant, quan Cesk Freixas rebi el guardó per votació popular al millor cantautor, no en tindré cap, de dubte: el penedesenc recollirà el premi amb un "per la justícia social i la independència, visca la terra!", i el públic esclatarà a cridar "in, inde, inde-pen-dèn-ci-a". Després vindrà l'actuació d'Els Catarres i els assistents, tant si busquen marit com si no, es deixaran anar. També hi fa que, a mesura que avanci la nit, s'anirà notant el patrocini d'Estrella Damm.
"El tema retallades no el trauré jo", assegura Pere Mas. El treuen els Obrint Pas, que recullen el premi al millor artista de pop-rock i són més aclamats que ningú. Xavi Sarrià té el detall de fer referència a la primavera valenciana. Val a dir que la majoria de guardonats l'han encertat dedicant-se a la música i no a l'oratòria, perquè fan discursos sense grapa. "Que el premi ens el doni el públic ens fa molt feliços", diu Anna Roig. "Quan un fa un disc pretén que agradi a un mateix i a la gent", diu Guillem Gisbert. Els Manel s'emporten el premi a la millor cançó ( Benvolgut ) i al millor disc, tant a criteri popular com dels crítics. Quan ja s'han lliurat tots els guardons els Obrint Pas, en acústic, obren pas a l'autèntica festa (la traca final, fins a quarts de dotze, va a càrrec de Txarango). Som la cançó que mai s'acaba, som el combat contra l'oblit, som la paraula silenciada, som la revolta en un sol crit.

divendres, 9 de març de 2012

Els noms personals a la vestimenta

Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 233)
Antoni Llull Martí

En setmanes anteriors he parlat de noms de plantes i de noms de mesures derivats de noms de persona, i avui seguiré amb noms de peces de vestit que també tenen el seu origen en el nom d’un personatge, real o imaginari. Començaré pels més antics.
Cap a finals de l’edat mitjana els pagesos de França solien usar una espècie de jac de tela molt comuna que, en la seva forma, fou imitat per la gent de les ciutats, i com que la majoria de gent del camp duia el nom de Jacques (Jaume), anomenaren aqueixa peça de vestir jacques, del que se’n derivà jacquette, i els nostres jac o gec i jaqueta.
Dins el segle XVIII, en una novel·la de molt d’èxit anomenada Pamela, de la que se’n feren nombroses reedicions, l’autor, Samuel Richardson, descrivia l’heroïna lluint un d’aquests capells plans de dona que d’aleshores ençà són coneguts amb el nom d’aqueix personatge literari.
Entre els personatges de la Commedia dell’Arte, tipus de comèdia representada a Itàlia i a altres nacions entre els segles XVI i el XVIII, n’hi havia un anomenat Pantalone (de Pantaleone (Pantaleó), nom d’un sant molt venerat a Itàlia), que vestia sempre uns calçons fins als peus, peça que aleshores no era gaire usual, i a la qual a França donaren el nom de pantalon i a Catalunya pantalons si bé, fins a mitjan segle XIX solien dir-los calces llargues, i a Mallorca calçons.
Dins el segle XIX començà a usar-se una peça feta de fil de llana que popularitzà un noble anglès, el comte de Cardigan, company d’armes de Lord Raglan, que donà nom a un tipus de màniga que cobria part de l’espatla. El nom de leotards prové del d’un trapezista francès, Jules Léotard, que en les seves exhibicions usava aquest tipus de vestimenta. I dins el segle XX, a la famosa pel·lícula de Hitchcock titulada Rebeca, la protagonista que, curiosament tenia un altre nom, usava una peça de punt que d’aleshores ençà és coneguda per aqueix nom de dona.

dijous, 8 de març de 2012

Parlem de telèfons intel·ligents

(foto: http://blog.tecnologiamovil.net)
El Termcat ha publicat un díptic amb la terminologia més actualitzada del sector per difondre les equivalències catalanes dels neologismes que envolten aquest món, marcat pels anglicismes.
smartphones, telèfons mòbils de tercera generació o 3G, LTE (long term evolution o evolució a llarg termini), tauletes tàctils, tauletes (en anglès, tablets),
aplicació, botiga d'aplicacions, aplicació web, aplicació nativa o interfície de programació d'aplicacions
ginys (o widgets, en anglès), és a dir, els botons, els menús, les icones, a través dels quals l'usuari accedeix a un programa o una aplicació.
llegiu l'article

El català és una llengua minoritària?

El català suma El blog de la Plataforma per la Llengua
« InformeCat 2012 i Somescola. Qüestió d’evidència »

El divendres 17 de febrer la Plataforma per la Llengua va presentar públicament l’InformeCAT 2012, un recull de 50 dades significatives sobre la llengua catalana, amb l’objectiu de divulgar a la societat catalana que el català és una llengua mitjana d’Europa, i no una llengua minoritària, com encara, malauradament, molts catalans pensen.

llegiu l'article

Ets upuntzero o dospountzero?


'Fes-me fòlou, que et vull enviar un DM'

Parlem amb Màrius Serra, Marta Rojals i Roc Casagran sobre el nou vocabulari sorgit amb la irrupció de les xarxes socials i els telèfons intel·ligents

llegiu l'article

Fer 'follow', enviar un DM, fer un 'whatsapp', 'feisbucar', actualitzar el perfil…
ser massa 'upuntzero'.
Els telèfons intel·ligents i les xarxes socials en han envaït, també amb tot de termes que s'incorporen al vocabulari quotidià. 'És l'evolució de la llengua, però que ara és molt ràpida', diu l'escriptor i verbívor Màrius Serra. D'aquest nou llenguatge, en parlem amb ell i amb els escriptors Marta Rojals i Roc Casagran; tots tres usuaris més que habituals de les xarxes socials.
en lloc de 'ens truquem': 'ens whatsappegem' o 'ens essemassem'
'xatejar, uatsapejar, mailejar, feisbuquejar, postejar, tuitejar...  fer un xat, fer un escaip, i fer un messenger'.
Servidor, correu, perfil, mur, piular...
'Ja tens perfil a Twitter?' Quina foto tens de perfil?, diem. I la gran troballa de Facebook és el mur, el suro on penges tot allò que vols tenir a la vista.'
Piulem o 'tuitem' o 'tuitegem'?
...fòlou, uotsap, trènding tòpic...
'La llengua és un ésser viu que evoluciona constantment'
Retuitar, fer mencions, 'ser un aifonero (també pronunciat a l'occidental), i al whatsapp, Ct (aquest és propi, i vol dir canvi i tallo)'
upuntzero i dospuntzero, com a sinònims de 'carca' i 'modern', respectivament.