dijous, 31 de gener de 2013

REBAIXES

Suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 18 de gener del 2013
Català de rebaixes 
 Núria Puyuelo
Ara que és temps de rebaixes, és bo que repassem tota una sèrie de termes que sentirem a dir aquests dies. En primer lloc, en època de rebaixes tots sortim a buscar gangues. És ben curiosa l’etimologia d’aquesta paraula. El seu origen, datat el 1369, és onomatopeic, perquè imitava el crit de l’ocell ganga, una au de mal caçar. El significat del mot va derivar a "cosa sense profit" i després, irònicament, a "cosa adquirida a bon preu". De ganga també prové l’expressió irònica “són gangues de l’ofici” (“inconvenients o perjudicis que comporta una ocupació, una activitat o una situació”) i el refrany “a casa de maturrangues, no hi vagis a buscar gangues”, que aconsella de no anar a buscar a un bordell preus rebaixats.
En època de rebaixes també se sent força el verb ofertar, incorrecte en català i que cal substituir per oferir, fer oferta o fer oferta de preus. Segons l’Optimot, quan ofertar fa referència a “posar a la venda un producte comercial amb preu rebaixat”, es pot utilitzar el sintagma "fer oferta de preus", i dir, per exemple, “aquests dies fem oferta (del preu) de l’oli d’oliva (i no “aquests dies ofertem l’oli d’oliva”). En altres casos, podem fer servir el verb oferir: “les botigues aquests dies ofereixen (i no oferten) productes rebaixats” o “l’administració oferirà (i no ofertarà) cursos gratuïts als jubilats”.
Finalment, també cal recordar que, després de les despeses de les festes de Nadal, el gener sempre és un mes difícil de passar, des del punt de vista econòmic. Per això es coneix amb el nom de gener costerut, allò que els castellans en diuen cuesta de enero. També ens hi podem referir com la costa de gener, la pujada de gener, les vaques magres de gener, la patacada de gener, la garrotada de gener i la clatellada de gener. Bones rebaixes i vigileu la butxaca!
Sabíeu que… Un altre dels verbs que sonen aquests dies és emprovar, d’on prové el substantiu emprovador. Semblants a emprovar, hi ha els verbs provar, amb un sentit més general, que vol dir fer servir una cosa per veure com va o com funciona, i tastar, que noAfegeix la llegendamés es pot fer servir per les coses de menjar i beure, per saber si ens agraden o no.

marcovaldesdiaz.blogspot.com.es/

dilluns, 21 de gener de 2013

Diàleg dels joves amb Carme Riera



"L'experiència intrèpida de la paraula"

El Diàleg entre l’escriptor i els lectors joves es consolida com a proposta de difusió del plaer la lectura entre els adolescents després d’onze anys. enguany, l’activitat tindrà com a protagonistes l’escriptora Carme Riera i la novel·la La meitat de l’ànima.
Moisés Llopis, Núvol. Punt de llibre.


Twitter:   #dialeg13


Diàleg entre l'escriptor i els lectors joves 2013

dijous, 17 de gener de 2013

Any Estellés. Còmic






El 2013 se celebrarà el vinté aniversari de la mort del poeta Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993). És per això que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha nomenat “escriptor de l’any” i li dedicarà una sèrie d’activitats al llarg de l'any, una de les quals serà l’exposició al Centre del Carme (que visitarem els dies 29 de gener i 1 de febrer).
Una altra activitat al voltant de la figura del poeta ha estat la creació d’un còmic que ha dibuixat i escrit Jesús Huguet EnguitaLa clau que obri tots els panys.
 Entreu ací per veure'l.

M'ACLAME A TU
M'aclame a tu mare de Terra sola,
arrape als teus genolls amb ungles brutes,
invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, al que més estimava,
i cante el jorn del matí il.limitat.
El clar camí, el pregon idioma,
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum.
Sempre a la nit il.luminat enter,
un bell futur, una augusta contrada,
seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el sol i seràs la collita.
Seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat,
seràs la clau que obri tots els panys,
seràs la llum, la llum il.limitada.
Seras confí on l'aurora comença
seràs forment, escala il.luminada.
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tot esquinçat de l'emblema que puja,
seràs l'ocell i seràs la bandera.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels vents que em retornaves sempre.


Pau Alabajos

dimecres, 16 de gener de 2013

Toponímia a l'ensenyament

Com sabeu, Pura Santacreu ens visitarà dilluns 28.
Ací teniu una introducció de la toponímia a l'ensenyament.



Treballarem aquests poemes:
COS MORTAL 
"Si com aquell que és jutjat a mort"
AUSIÀS MARCH.
Trinquet dels Cavallers, la Nau, Bailén, Comèdies,
Barques, Trànsits, En Llop, Mar, Pasqual i Genís,
Sant Vicent, Quart de fora, Moro Zeit, el Mercat,
Mercé, Lope de Vega, Colom, Hernán Cortés,
Trenc, Ciril Amorós, Pelayo, Campaners,
Palau, Almirall, Xàtiva, Cabillers, Avellanes,
Pouet de Sant Vicent, Cavallers, Sant Miquel,
Roters, Sant Nicolau, Samaniego, Serrans,
Rellotge Vell, Sant Jaume, Juristes, Llibertat,
Soledat, Ballesters, Bonaire, Quart de dins,
Blanqueries, Llanterna, l’Albereda, Correus,
Nules, Montolivet, Gil i Morte, Espartero,
Miracle, Cordellats, Misser Mascó, Minyana,
el Portal de Valldigna, Porxets, Soguers, Navellos,
Querol, Reina Cristina, Mayans i Ciscar, Temple,
Ponts de la Trinitat, del Real, de la Mar,
d’Aragó, dels Serrans, de Sant Josep, de l’Àngel.

I l’Avenida del Doncel Luís Felipe García Sanchiz.
 Llibre de Meravelles (XXIX)

CORAL ROMPUT
A Salvador Espriu  
Si com l'infant que sap pel carrer seu prou bé anar... 
Ausiàs March. 
Una amable, una trista, una petita pàtria,
 entre dues clarors, de comerços antics,
de parelles lentíssimes, d'infants a la placeta,
de nobles campanades i grans llits de canonge,
d'una certa grogor de pianos usats,
mentrestant la humitat amera l'empedrat
 -hi ha fulles de lletuga espargides per terra-,
la conca entre les cames, el rosari en família,
 la corda de l'escala -el carrer de la Mar,
el carrer del Miracle- i la filla major
 brodant inicials conjugals al coixí,
 l'avi de cos present entre quatre brandons,
els corcons de la taula. Una lenta tristesa,
un amor, unes llàgrimes, una pobra nostàlgia.
He tornat. Feia temps que no havia tornat.
(...)
 La clau que obri tots els panys
Llegiu el poema



 I podeu llegir també aquesta entrada al blog d'Enric Iborra, La serp blanca: "El llibre de meravelles de V. Andres Estellés, un mapa de la ciutat de València" 
i "...: una crònica de la València de postguerra" (I)(II).

dissabte, 12 de gener de 2013

Compraré peres

Compraré peres (les varietats dialectals de la llengua catalana) Edu3.cat


Ací teniu un vídeo antic (1983) molt útil per a veure les diferències dialectals.

diumenge, 6 de gener de 2013

Dia de Reis

REFRANYER SOBRE ELS REIS (ELS DE L'ORIENT I ELS ALTRES) 
xtec.cat
 "Dos reis a casa pobra, un hi sobra."
"Tant mor el Rei com el Papa, com aquell qui no té capa."
"Reis tingam, però no els conegam."
"Rei tingam i no ho sapigam."
"La primera, el Rei perdona; la segona, catxamona; la tercera, coll a terra."
"Al qui no té, el Rei li fa franc."
"Allà on no hi ha, el Rei hi perd els drets."
"Del color del Rei se tinyen els vassalls."
"Nous reis, noves lleis."
"Pels Reis, el temps creix i el fred neix."
"Pels Reis, un pas de vell."
"Pels Reis, el dia creix, i ruc qui no ho coneix."
"Pels Reis, ho noten els bous; i per Sant Sebastià, tot el bestiar."
"Van les lleis per on volen els reis."
"El qui treballa en diumenge, el rei que el pengi."
"El dia de Reis parlen els estels."
SAVIESA DEL POBLE

dimarts, 1 de gener de 2013

La carta d'un "bitxo raro"

ARA dimarts 25 de desembre del 2012
 Bon(s) Nadal(s)! 
 Empar Moliner 

Estimada xurri, com estàs? Perdona les manques d'ortografia, ja saps que jo sense el corrector de Word estic megaperduda. Em sap molt greu haver-te d'escriure a mà, però és que no tinc l'ordinador i en aquesta masia rural no tenen ni wifi ni res. Jo volia venir a passar les festes totalment desconnectada (ja saps que a mi això de les festes em posa superdown) però una cosa és desconnectar i l'altra és haver d'anar al poble a comprar un segell per escriure-li a la teva millor amiga. Uf.
Bueno, tia. A ho que anava. Primer estava molt depre perquè vaig veure que aquest poble, que es diu Sant Kevin de Vallfosca, era superarcaic i que a la gent no se l'entén quan parla. ¿I saps per què? Perquè no només fan tots els pronoms febles, com l'àvia, sinó que parlen super-raro de la muerte. Si els preguntes "Tens hora?" et diuen "No en tinc" (en lloc de "No tinc"). Són uns Pompeus, tia. Però lo pitjor és que em troben rara a mi! Arribo a la masia i el que la porta (que és un tio bo super slow food, ja m'entens, un matxote quilòmetre zero que flipes) em comença a parlar "del Nadal". Ja veus tia. "El Nadal"! Als pobles encara no diuen "els Nadals", com nosaltres. Segurament per l'aïllament secular a què estan sotmesos. I tampoc diuen "els raïms". Ells per la fi d'any es mengen "el raïm!" Ah! I no fan cagar "el cagatió". Ells, per la Nit Bona, fan cagar "el tió".
En fi, no segueixo perquè no acabaria. Em tracten com un bitxo raro, i això que jo tinc cursa universitària i ells no. Vull dir que amb aquests no pots parlar de ciència de tu a tu com fem nosaltres. A aquests els parles de la bústia de Higgs i els sona a xino. En fi, cari, no t'agobio més. Bons Nadals i que no sigui gaire dur lo d'anar a currar el dia vint-i-sis...! Ja parlarem per veure què fem per la Nit Vella. Petons. XXX.