dilluns, 31 d’octubre de 2016

Fem por la nit de Tots Sants


Aquesta és una nit per a contar històries de por.
M'agrada contar la de Marieta, que recorde de quan era menuda, però de vegades faig por als menuts, por de veritat, amb la veuota que va pujant per l'escala i amb l'ensurt final.



Un dia una mare li demanà a sa filla —Marieta, vés a la carnisseria i porta'm mitja lliura de freixura.
Marieta agafà els diners i se n'anava a comprar-ho. Però pel camí s'entretingué jugant amb els amics i quan arribà a la carnisseria ja no hi havia freixura. Es posà a pensar què faria, però aleshores va veure passar un enterrament i li va vindre una idea al cap. Va seguir a aquella comitiva fúnebre fins el cementiri. Com que era molt tard deixaren el mort allí per a enterrar-lo a la vesprada, llavors Marieta aprofità per a traure-li la freixura al mort.
Tornà a casa i, sense dir res, donà la freixura a sa mare. Quan arribà l'hora de dinar, la mare li digué a sa filla:
—Marieta, anem a dinar.
—Jo no en tinc ganes, jo no en vull— féu la xiqueta.
Marieta passà la resta del dia tota desficiosa i quan vingué la nit, una nit negra i sense lluna, es va gitar.
Enmig del silenci i la quietud, Marieta sentí un colp en l'escala i una veu amenaçadora:
—Marietaaaa, que vaig pel primer esglaó, torna'm la freixura que m'has furtat de la sepultura.
Ella que ho va sentir es posà a tremolar.
—Marietaaaa, que vaig pel tercer esglaó, torna'm la freixura que m'has furtat de la sepultura.
La xiqueta cridà a sa mare, però aquesta, com que no sentia res, li digué que no fera cas.
—Marietaaaa, que ja soc al replà de l'escala, que tocant la porta estic, torna'm la freixura que m'has furtat de la sepultura.
Marieta estava que no podia més, morta de por.
—Marietaaaa, ja sóc a la teua cambra, torna'm la freixura que m'has furtat de la sepultura.
Marieta es tapà amb el llençol.
—Marieta, ja t'he agafat! I se la va emportar i ningú no va saber mai res de Marieta.

elmarcapàgines
Màgia per a un poble, de Francesc Gisbert 
Lluny, de Pablo Albo (Bromera, 2011) 
Gallons de Taronja de F. Legendre i N. Portier (Tàndem, 2008) 
Què ve després del mil? D’A. Bley ( Takatuka, 2010) 
Tots els meus amics són morts (2012), Avery Monsen i Jory John –i amb il·lustracions de Monsen–. La Galera i Norma editorial 
V. Labrado Llegendes valencianes: criatures mítiques de la tradició oral (Bromera 2007)


Una altra història de por que m'impressiona és la rondalla replegada per Enric valor
 "I queixalets també".
laclassedepili

A ValenciaBonita he trobat la història del barber diabòlic del carrer Manyans. Quina por!


L'Home del Sac, el Moro Mussa... Saps quins són els tradicionals monstres valencians? El Museu d'Etnologia dóna a conèixer els tradicionals monstres valencians a través de diferents activitats:
Exposició "Espanta la por!"



dimecres, 5 d’octubre de 2016



"No sols la riquesa de pensament d'una persona, sinó també la seua complexitat de matisos sentimentals, depenen del lèxic que domine i dels seus recursos sintàctics. Pensem i sentim en la mesura que ens ho permet la nostra llengua."
Joan Fuster (Sueca 1922-1992) / Rodamots, 5/10/2016

dissabte, 1 d’octubre de 2016

La mocaorà de Sant Donís vs La mocadorada de Sant Dionís

Tu celebres el 9 d'Octubre? I la mocaorà?
Enguany, la campanya de l'Ajuntament de València per al dia de Sant Dionís, dissenyada també per Socarrat Studio, canvia les pomes i les peres per piuletes i tronadors, però continua amb "l'esperit sexual inclusiu".

eldiario
"La rebel·lia del 9 d'Octubre", 2015

Pastisseria La rosa de Jericó, València

S'assegura que a Russafa es va signar la rendició del rei musulmà Zayyan ibn Mardanix a Jaume I.

Convent dels Àngels, Russafa
ValenciaBonita, Per Sant Donís






La dona ja no dóna



"Soc una dona que dona un cop de bota a la bota de vi”

Encara que no sabem què diu l'AVL... anem reciclant-nos:



Els canvis més significatius
- Reducció de la llista de mots amb accent diacrític (de 150 a 14). S’escriu accent diacrític únicament en catorze mots monosíl·labs: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. S’escriu sense accent diacrític els compostos i derivats, com adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel.
 - Mots prefixats i compostos amb el segon formant començat per r. És a dir, s’escriu rr quan el so [r] apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical: en els mots prefixats amb a- privatiu i cor- (arítmia esdevé arrítmia; coresponsable passa a ser corresponsable); en els mots eradicar (erradicar) i erumpent (errumpent); i en els compostos amb els radicals grecs raqui(o)-, reo-, rin(o)-, rinco-, riz(o)-, rodo-, -rràfia, -rrexi i –rrinc (per exemple, cefaloraquidi esdevé cefalorraquidi, i otorinolaringòleg, otorrinolaringòleg).
 - Ús del guionet en alguns mots compostos prefixats. S’escriu un guionet entre el prefix i un sintagma (exdirectora general passa a ser ex-directora general); en els conjunts formats per un substantiu o un adjectiu precedits de l’adverbi no, s’escriu un guionet únicament en els casos lexicalitzats (art no figuratiu --> art no-figuratiu); s’escriuen aglutinats i sense guionet un sensepapers, a matadegolla i clocpiu, i aglutinats i amb guionet déu-n’hi-do i déu-n’hi-doret.
 - Mots compostos amb el segon formant començat per s seguida de consonant i sense e epentètica*. En compostos i prefixats cultes com arterioesclerosi, cardioespasme o electroestàtic; però s’escriu microscòpic, termòstat, atmosfera...
 - Accentuació de les formes baleàriques de la primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs de la primera conjugació. Les dels verbs acabats en –enar i –esar amb tenen accent greu (è), com anomèn, esmèn, o remèn; les dels verbs acabats en –essar amb accent agut (é), com confés, exprés, o ingrés; i les dels verbs acabats en –osar i –ossar amb accent greu (ò), com dispòs, impòs, destròs.
- Supressió de la dièresi en els derivats cultes acabats en –al, com fluidal, laical, helicoidal o trapezoidal.
 - A banda d’aquests canvis, s’han incorporat entrades noves com aiatol·là, blog o cànnabis, i s’han modificat gràficament mots com nietzschià, que esdevé nietzscheà, o sèquia que passa a ser séquia. També s’han resolt alguns dubtes en relació amb antropònims i topònims (Dèbora, Raül, Rubèn; el Figueró, Montgrony, Binibèquer) i en relació amb alguns neologismes i manlleus freqüents de grafia vacil·lant que encara no recull el DIEC. És el cas de lèxic patrimonial com cotó-en-pèl o menysestimar; manlleus com fitnes, gòspel, gruyère, off the record; i compostos i derivats com antisistema, contrarellotge i sensesostre.
 *e epentètica: designa la inserció o intrusió del so vocàlic e no etimològic (per derivació històrica no hi hauria d'aparèixer) a l'interior d'un mot. Normalment es produeix per facilitar la pronúncia i no haver de fer un esforç articulatori especial.

"Una polèmica diacrítica"
"Dona i dóna? Ja no: el català passa de tenir 150 accents diacrítics a només 14"
ElPuntAvui
"I si eliminem els accents?"