diumenge, 8 de març de 2015

8 de març




Dona
Dona, el galant i afable cavaller que estimes 
i el drac de pensa sinuosa i torturada que tems 
és un monstre bicèfal capaç de les carícies més tendres, 
generador també d’una violència sobtada i cruel. 
 Dona, la teua llar és una caverna amb hipoteca, 
un cau llòbrec i amarg de llunes eclipsades 
on ets lligada a una cadena de baules invisibles, 
difícil d’arrossegar, impossible de rompre. 
Dona, l’estima i l’odi, la por i el desencant 
forniquen farcint-te el cap d’enfollides papallones, 
mentre les escorrialles enagrides de l’amor omplin 
amb els bassals de la rancúnia el sòl per on camines. 
 Dona, el paradís és la fugida somniada, 
inabastable, el purgatori l’habitacle on mastegues la pena, 
els llimbs el solc humit on és occida la joia, 
l’infern el blau infringit sobre la teua epidermis.

Manel Alonso / Carles Pastor