diumenge, 29 de gener de 2012

25 anys sense Foix

Llista de participants a l'homenatge

Jo vaig conéixer Foix a través del Serrat:


ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR
A Joana Givanel

És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample gira-sol.
Es quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
-O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
Es quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.

dimarts, 17 de gener de 2012

21 de gener: manifestació per l'escola pública


26 gener:
No a les retallades en els serveis públics
No a les retallades en educació

dimecres, 11 de gener de 2012

El Disc dels Músics i Cantants en Valencià

 escolavalenciana











dimarts, 10 de gener de 2012

La llengua en estat d'alerta

La llengua en estat d'alerta
06/01/12 - M. ÀNGELS ALSINA I BOSCH

El País Valencià celebra, aquest any 2012, el vuitantè aniversari de les Normes de Castelló, és a dir, l'acord que signaren, a Castelló de la Plana, el 1932, representants del món de la cultura i de la política i que certificava l'adopció de la reforma ortogràfica empresa per Pompeu Fabra, que, si aixequés el cap, el tornaria a abaixar avergonyit de veure l'actual panorama: un País Valencià sense TV3, ni IB3 i amb un Canal 9 manipulat sense la més mínima intenció d'impulsar la normalització del valencià (i que només es pot veure en el seu territori lingüístic), a més de la intenció de la Generalitat Valenciana d'imposar un enseyament trilingüe, cosa que significa, a la pràctica, la marginació definitiva del català.
A les Illes la cosa no millora: el govern balear ha presentat un avantprojecte de llei per eliminar el català com a requisit lingüístic per accedir a la funció pública. És a dir, ara el coneixement del català ja no serà un requisit per accedir a la funció pública, sinó que serà només un mèrit. Serà l'únic lloc al món on no s'exigirà el coneixement de la llengua pròpia!
Al Principat les coses tampoc no van millor: les darreres sentències i el triomf esclatant del PP arreu de l'Estat fan perillar el català com a llengua vehicular a l'escola.
Solucions? Només seguir els consells de Joan Solà als polítics del Parlament de Catalunya: “Teniu la responsabilitat de fer que aquest poble no se senti subordinat.” Nosaltres, però, també ens hem de fer nostra aquesta responsabilitat i aplicar-la cada dia... O és que no som prou conscients que la llengua catalana no només continua en perill, sinó que està en estat de màxima alerta? Si la cosa no millora, la celebració dels vuitanta anys de les Normes de Castelló em resultarà francament hipòcrita i trista.
Bescanó (Gironès)



Nosaltres els valencians

Nosaltres, els valencians
Vicent Sanchis

L'any 1962 Joan Fuster complia l'encàrrec que li havia fet Max Cahner i lliurava l'original perquè es pogués publicar Nosaltres, els valencians. El llibre va passar la censura de manera inaudita. Segons diuen, va tenir la xamba d'entrar al registre del Ministeri d'Informació i Turisme com a “text en llengua valenciana” i que allà hi havia un mossèn que s'encarregava d'aquests comptats i inofensius artefactes. Endut per l'extrema confiança dels precedents que havia hagut de beneir abans, no hi va prestar gaire atenció. Angelet! El resultat va ser que la inquisició civil amb sotana va tolerar la bomba intel·lectual més potent que havia esclatat al País Valencià en segles. Enguany en celebrem cinquanta, de l'efemèride. Al·leluia! Com sol passar amb els textos clàssics, la saviesa i la interpretació fusteriana dels avatars històrics valencians es mantenen del tot vigents. La doctrina, però, ha fallat en l'acció que se n'hauria d'haver derivat. I som on som. Gràcies, però, pare Fuster, tòtem d'una tribu perduda encara!

divendres, 6 de gener de 2012

Comunicació escrita: la coherència interna del text
Joan Tudela

Una de les formes més evidents i més lamentables de la deixadesa a l’hora d’escriure és la incoherència interna del text. Quan revisem el primer redactat, hem d’estar atents a la qüestió de la coherència interna. No pot ser que, en una carta, l’encapçalament s’adreci als lectors tractant-los de benvolguts companys, a la quarta ratlla es tracti el lector –reduït a un de sol– de vostè i, al final de la carta, se’l tracti de tu. No pot ser que, en la mateixa carta, a la segona ratlla parlem de la SEAT en majúscules, a la tercera parlem de la Seat només amb majúscula inicial i a la cinquena parlem ja de la seat tota ella minúscula. Més enllà de la correcció o incorrecció, més enllà de l’adequació a inadequació, existeix la necessitat de la coherència interna d’un escrit. Quan hem triat una fórmula, l’hem de mantenir al llarg de tot el text. Les incoherències internes no ens han de preocupar gaire mentre redactem l’esborrany, però sí que hem d’obrir bé els ulls per detectar-les i esmenar-les en la fase de la reescriptura, quan revisem el primer redactat.

Del llibre Llengua i comunicació.
joantudela@periodistes.org