dilluns, 2 de novembre del 2015

Tots Sants i les Ànimes


"Segons una creença popular que ja compartien celtes i altres pobles antics, el dia de Tots Sants a poqueta nit, les ànimes del Purgatori tornen, per un dia, a les cases que habitaven (això explica la por de caminar per sendes solitàries i topar-se amb alguna aparició). L'endemà, però, han de tornar al seu estat habitual. Si no s'encenen candeles o "palometes", les ànimes en pena es poden perdre en el seu camí cap al cel. No debades es pensava que pujaven al cel entre Tots Sants i el Dia de les Ànimes o Dia de Difunts. D'ací ve la tradició d'encendre candeles que suraven en oli, les "palometes". Una per cada ànima d'un familiar perdut i que es mantenien des del dia de Tots Sants fins al migdia del Dia de les Ànimes, el dia 2 de novembre.
xirivella.es



El dia de Tots Sants, quan era menuda, sempre anava al cementeri, i he de reconéixer que el que més il·lusió em feia era estrenar la roba d'hivern. Recorde també com, amb aquella morbositat que els menuts no amaguen, buscàvem fotos de nens i persones joves; i la por que ens feia el camí del cementeri quan es feia fosc -llavors quedava fora del poble-
Ma iaia Doloretes fa 33 anys que va faltar, però encara la recorde encenent les animetes aquests dies i resant. No resava en silenci, ni resava en veu alta; en castellà, això sí, i em feia risa perquè ella mai parlava castellà.
I no em pregunteu per què, però mon pare sols tenia dos dies d'obligat compliment cristià: la missa del dia d'Ànimes i la processó dels Impedits el dia de Sant Vicent.


"La nit de les animetes", Joan Carles Martí i Casanova
"La nit de les ànimes", Gemma Pasqual
"Halloween, una mutació cultural", Ramon Alcoberro

diumenge, 25 d’octubre del 2015

CINC ACTRIUS LLIGEN RODOREDA


Teatre Micalet. Funció única el 28 d’octubre a les 19.30h  (Sessions escolars al matí)


Dramatúrgia i direcció Pepa Juan
Amb Pilar Almeria, Empar Canet, Pepa Juan, Irene Klein, Rosana Pastor i Amparo Vayà

Un suggestiu itinerari a través de la figura i l’obra de Mercè Rodoreda
A l’escenari, cinc actrius i una pianista. Una taula, unes roses de color de pell, papers, un paquet de cigarretes, una màquina d’escriure, una maleta i un faristol. El record com a motor de l’espectacle. Els records que ens va contant Mercè.
Cadascuna de les actrius passarà en algun moment per la seua taula per recordar. Es posarà en la seua pell per parlar de la infantesa, de jardins, d’amor, de literatura, del pas del temps, de la mort. I escriuran cinc contes, crearan situacions, personatges ambients, que una d’elles escriu, Mercè. Que una altra interpreta. 
Un breu repàs per la vida de Mercè Rodoreda i per una mostra dels seus contes. Cinc actrius al voltant de la cinquantena, quan la paraula record ja s’escriu en majúscula, escoltaran amb fruïció les paraules de l’escriptora i aquestes evocaran en elles el seu propi món, un breu repàs també dels seus records. Un univers embolcallat amb música de piano en directe, per una jove intèrpret.

"La mainadera", "Darrers moments", "Zerafina", "El bitllet de mil", "Mort de Lisa Sperling".

-------------------------

Tema 3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què  (La serp blanca)

Carles Salvador



    Carles Salvador i Gimeno (València, 1893 - 1955)

  • Carles Salvador i el seu temps (uv)
Centre Cultural La Nau, Sala Estudi General. De 17 de setembre de 2015 a 29 de novembre de 2015.

  • Any Carles Salvador i el seu temps a l'Octubre CCC. Dimecres, 28 d'octubre. 17 h
"Literatura i modernitat. Les obres de la Generació del 1930"



"Carles Salvador: mestre, escriptor i gramàtic"

Carles Salvador (Vicent Simbor)

Itinerari Carles Salvador. (M.Ferrer-J.Peraire)


Elogi de la meua terra
Si jo anés lluny no sé on me detindria;
en cada cim faria el cap enrere;
de dalt estant voria ma València
i el món restant em semblaria pobre.
 Ni aquell carrer de gratacels immensos,
ni aquell saló de dansarines belles,
ni aquell brogit de màquines i màquines.
Sols esta pau, este cel i esta terra…
També esta mar.
Si jo anés lluny, la proa
del meu vaixell sabria – cada dia –
de l’enyor d’un únic meridià.
Però de nit, resseguint les estrelles,
mon esperit tornaria’s seré
en esguardar el banderí de l’Óssa.

dimarts, 21 d’abril del 2015

"I si eliminem els accents?"

Què vos sembla la idea, eliminem els accents? Les dièresis?
És una qüestió dels filòlegs? Dels usuaris?


On ha començat la polèmica? llegiu-ho en aquests articles:

"Un canvi d’agulles lingüístic".  Griselda Oliver i Alabau. Barcelona. / 19.03.2015

"I si eliminem els accents?". Toni Soler, El Blog d'en Toni Soler, 9 d'abril del 2015
"I si eliminem els accents? (2)"

"Jo no som filòleg (ni en Toni Soler, tampoc)". Amadeu Corbera. 11 d'abril del 2015

"Sense accent mediàtic". Joan M. Minguet. 13 d'abril del 2015

"Accents, normativa i societat". Simon Perera del Rosario, 14 d'abril del 2015

"Reformes ortogràfiques". Jaume Salvanyà, 15 d'abril del 2015


Altres articles sobre l'actualització de la normativa:

"Per què convé actualitzar la normativa?". Albert Pla Nualart. ara.cat. 12 d'abril de 2015
"Sis criteris per donar sentit a la Reforma". APN. ara.cat. 12 d'abril del 2015
"Els 'heavy' contra els 'light', una polèmica d'arrels decimonòniques." APN. ara.cat. 12 d'abril del 2015
"La gramàtica de Fabra, un consens fràgil". Gabriel Bibiloni. ara.cat. 12 d'abril del 2015
"Normativa i qualitat lingüística". Isidor Marí. ara.cat. 13 d'abril dels 2015

"Normativa i usos del català". Toni Mollà. ara.cat. 17 d'abril del 2015
"Estàndard i elaboració normativa". M. Teresa Cabré. ara.cat. 18 d'abril del 2015

dissabte, 18 d’abril del 2015

50 Fira del Llibre de València



Tot i que encara no té mig segle -va nàixer en 1966-, enguany la Fira del Llibre de València celebra la 50a edició i aquesta és una bona excusa per a visitar les casetes i apuntar-se a alguna activitat, no?

Calendari

Algunes propostes:
-PREMIS VALÈNCIA IAM. El retorn de l'hongarés i Els mots ferits. 23 d'abril, 18:00 h
-PLA DE FOMENT DEL LLIBRE I LA LECTURA 23 d'abril, 19:30 h L’ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL AL PAÍS VALENCIÀ. 24 d'abril, 19:00 h
-COM TRIOMFAR AMB LES TIC EN LA PROMOCIÓ LECTORA 24 d'abril, 20:00 h -NOVEL·LA NEGRA 25 d'abril, 12:30 h
-Exposició LA FIRA FEROTGE. OVIDI MONTLLOR I LA CANÇÓ COMPROMESA
-Concert CARTES A OVIDI 25 d'abril, 19:30 h
-ELS VIATGES DE TIRANT LO BLANCH. Carles Magraner. 26 d'abril, 11:00 h
-REPTES DE LES XARXES SOCIALS I LES NOVES TECNOLOGIES EN L’EDUCACIÓ. Maties Segura, Joeliki. 26 d'abril, 19:00 h
-Recital/Lectura de Continuidad en los parques, de Jaime Pujol. 2 de maig, 11 h

Diàleg amb Manuel Baixauli. "Espiral"

dimarts, 31 de març del 2015 

Un any més tenim el privilegi d'assistir a la Facultat de Filologia al Diàleg entre l'esciptor i els lectors joves, "al voltant d'un objecte tan simple i complex com un llibre", Espiral. A classe hem treballat els relats del llibre, alguns alumnes han conversat al twitter amb altres alumnes, professors i amb l'autor mateix, alguns s'han fet escriptors i han participat al concurs de relats del Diàleg, i alguns han vingut a conéixer l'autor i preguntar-li el que han volgut.
De vegades, un detall que sembla insignificant ens dóna corda per a continuar endavant. Crec que enguany els alumnes de 2n de batxillerat ho han passat bé llegint i comentant a classe el llibre de Manuel Baixauli Espiral, però el que ha sigut grandiós ha estat el moment en què després del Diàleg entre l'escriptor i els lectors joves 2015 s'ha fet una menció especial al relat presentat per Nuria Duro al concurs, "Soledat". I encara m'ha entendrit més l'emoció que he vist en els seus ulls quan em contava com havia sentit que l'autor li responia, en exclusiva, a la pregunta que havia fet en públic. Enhorabona, Núria. Ací podeu veure els relats dels alumnes.
Gràcies a Manuel Baixauli, Carme Gregori, Gonçal, Moisés, Alícia (la fotògrafa) i a tots els que hi heu participat.
De veritat que estic molt contenta amb l'activitat.


I a tall d'exemple, un dels relats d'Espiral:
 ESPIRAL 
Perdut en el desert llis, infinit, veus, al lluny, una immensa caragola. T’hi acostes, a poc a poc. Només s’ouen els teus passos i, si t’atures, el batec del teu cor. Quan per fi hi arribes, et plantes davant la colossal obertura. Sents remor d’ones. Guaites, sense por, al buit. Com tots els qui vingueren abans, com tots els que vindran, ets vertiginosament aspirat per l’espiral i ingresses, per sempre, a l’oceà de l’oblit.





Pasqua a l'Horta


Ací trobareu un recull molt ampli de refranys referits a Pasqua fet per Victor Pàmies.

Sempre m'ha cridat l'atenció que a València hem anomenat "vacances de Pasqua" a les vacances escolars entre Dijous Sant i Dilluns de Sant Vicent i a la resta de l'Estat fan vacances de Setmana Santa. Tot i que ací hi ha celebracions interessants o curioses com la Setmana Santa Marinera, m'agrada que no celebrem el dolor sinó l'alegria (i no entre en qüestions de Fe...), i si poden ser tres dies, millor que un. Sí, a València celebrem tres dies de Pasqua.

El primer Concili de Nicea (any 325) va establir la data de la Pasqua, com el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera -en l'hemisferi nord-. El dia per tant varia, entre el 22 de març i el 25 d'abril.
Quaranta dies abans, el Dimecres de Cendra, comença la Quaresma, que acaba Dijous Sant.
Carnestoltes comencen dijous abans del Dimecres de Cendra i acaben amb l'enterrament sardina dimarts.
Divendres de Dolor, anterior al Divendres Sant
Diumenge de Rams: diumenge anterior al de Pasqua
Diumenge de Pasqua
Ascensió (dijous, 40 dies després de Pasqua)
Pentecosta (diumenge, 10 dies després)
Corpus (dijous, 10 dies després)

Quan jo era menuda, el dia de Pasqua anàvem a replegar la mona a l'església (teíem mona de primera, segona o tercera segons la quantitat de cuponets que havíem replegat els diumenges que havíem anat a la catequesi després de missa d'11) i després anàvem de dinar a la caseta d'algun dels amic dels pares. Solíem estrenar sabatilles, i amb un poc de sort pantalons. Saltàvem a la corda, ballàvem la tarara, empinàvem el catxirulo i moltes més coses, clar.

El dia de Pasqua / Pepito plorava / perquè el catxirulo / no se li empinava. 
La tarara sí / la tarara no / la tarara mare / que la balle jo. 
Ella porta pirri / ella porta pirri / ella porta pirri / també polissó. 


Estos tres dies de Pasqua / són tres dies de jugar, / xics i xiques  que no juguen, / vénen a dotorejar. Ai, xúmbala, les xiques guapes! / Ai, xúmbala, que és polissó! / xics i xiques que no juguen / que se'n vagen al racó!

Les cançons per a la corda que recorde eren totes en castellà: Allà arribita; El cocherito leré; Soy la reina de los mares; Que entre el 1...; El rey, la reina...

Habitualment teníem una parella pasqüera; el meu pasqüer de tota la vida ha sigut Paquito el de Maruja.
El segon dia també solíem anar a dinar al secà amb els pares, o almenys a berenar, i el tercer ja sols era qüestió dels xiquets. Berenàvem amb la mona  -que només es feia eixos tres dies- i esclafàvem l'ou al front del pasqüer.


Ací em pica / ací em cou, / ací em menge la mona, / i ací et trenque l'ou.

I no vull entrar a discutir què és una mona a l'Horta, què és a la Ribera, com li diem al panquemao... Aquesta és la meua mona.

Un lloc tradicional per a menjar-se la mona era el Barranc (el de Carraixet, clar). La veritat és que no sé si actualment hi va algú. Espere que sí.

-----------------
Sabíeu que la Setmana de Passió començava el Dimecres Sant amb la Salpassa o Sarpassa o Solispassa …? Es tracta d’una tradició que, per desgràcia, s’ha perdut en moltes localitats valencianes; encara que n’hi ha d'altres –especialment en les valls de Pego- que continuen conservant aquest ritual de benedicció en què els xiquets tenien un gran protagonisme, ja que ells anunciaven que la Salpassa o Sarpassa -com diuen en La Ribera o L’Horta-. Els infants duien a terme les seues accions tals com colpejar les portes amb les macetes de fusta mentre entonaven cançons tradicionals -en to burlesc- i acompanyaven, davant davant, el senyor rector, el qual, assistit pels escolans, duia el sarpasset en les mans, i en alguna ocasió el Lignum Crucis o una altra creu que donava a besar als ocupants de la casa. Els escolans duien la sal i l’aigua beneïda perquè el rector, després de resar, beneira la casa i els seus habitants, i es repetia un ritual en què es permutava sal i aigua, se n'enduia tanta com en deixava i la mestressa, en agraïment, feia un donatiu, normalment ous, que es destinaven als necessitats i/o a la Parròquia (M'han dit que a Almàssera trobaren un dia una gerra plena d'ous guardats en calç -altres deien que eren dues gerres-). El nom prové de l'expressió llatina salis sparsio, “la sal passa”, o la “sal s’escampa, s'esbargeix”. S’ha de tindre en compte la importància històrica de la sal per a la condimentació i conservació dels aliments, i la seua significació simbòlica per al Cristianisme, no debades Crist digué als seus deixebles allò de: “Vosaltres sou la sal de la terra”. Una cançoneta replegada a Alfara (L’Horta) diu: "Ous ací, ous allà, bastonades a l’escolà. Ous a la finestra, cistellades a la mestra. Ous al ponedor, bastonades al retor, Ous a l’armari, bastonades al vicari. Ous ací, ous allà, cistellades a l’escolà". O una altra, a Vallada: "El repiquet de les macetes, ¿pa que son bones? Pa repicar perols i cassoles. Ous ací, ous allà, bastonades al sagristà. Ous a la pallissa, bastonades a Lluïsa. Ous al ponedor, bastonades al rector. Ous a l’armari, bastonades al vicari". 


Adaptat de fullVolant

diumenge, 8 de març del 2015

8 de març




Dona
Dona, el galant i afable cavaller que estimes 
i el drac de pensa sinuosa i torturada que tems 
és un monstre bicèfal capaç de les carícies més tendres, 
generador també d’una violència sobtada i cruel. 
 Dona, la teua llar és una caverna amb hipoteca, 
un cau llòbrec i amarg de llunes eclipsades 
on ets lligada a una cadena de baules invisibles, 
difícil d’arrossegar, impossible de rompre. 
Dona, l’estima i l’odi, la por i el desencant 
forniquen farcint-te el cap d’enfollides papallones, 
mentre les escorrialles enagrides de l’amor omplin 
amb els bassals de la rancúnia el sòl per on camines. 
 Dona, el paradís és la fugida somniada, 
inabastable, el purgatori l’habitacle on mastegues la pena, 
els llimbs el solc humit on és occida la joia, 
l’infern el blau infringit sobre la teua epidermis.

Manel Alonso / Carles Pastor 

dijous, 26 de febrer del 2015

L'educació no es toca

"L'educació no es toca", un merengue en defensa de l'educació pública que formarà part del nou disc del grup Pepet i Marieta



Que seríeu capaços d'escriure la lletra de la cançó?
Analitzeu-ne els trets dialectals.