dilluns, 9 de juliol de 2012

Gens i res

Gens i res
 J. Leonardo Giménez

 La sèrie televisiva “L’Alqueria Blanca”, ja ho he comentat alguna vegada, usa un model lingüístic, en general, natural, creïble i versemblant, però en quasi tots els capítols s’hi cola algun vocable, alguna frase feta o locució artificiosa estranys a la parla valenciana genuïna. En una de les últimes entregues de l’esmentada sèrie, un dels personatges diu a un altre: “No m’apetix res parlar amb ella”. D’apetit, de la classe que siga, se’n pot tindre molt, poc, gens i altres gradacions, però mai “res”. Ningun valencianoparlant de transmissió familiar, de mitjana edat en avant, ni cap jove ni xiquet/a de poble o ciutat on la llengua és dominant oralment, de manera espontània, haguera pronunciat la frase esmentada, sinó “No m’apetix gens parlar amb ella”. És una interferència empobridora i reduccionista del castellà “nada”. Ocorre com en tantes altres parelles de mots nostres, ja comentats en esta columna, com “tastar/provar”, “secar/eixugar”, “fregar/escurar”, que per l’acaçament de la llengua veïna i un defectuós aprenentatge de la nostra es tendix a unificar, amb la lògica del castellà, parelles lingüístiques de diferents significats o matisos. En la llengua de ponent “nada” servix per a frases com “No me apetece nada”, ‘no tindre apetit, estar desganat’, com “No me apetece nada hablar con ella”, ‘no tindre ganes de parlar amb ella’, mentres que en el valencià de sempre, i no interferit, diríem “No m’apetix (o abellix) res”, en el primer cas, i “No m’apetix gens parlar amb ella”, com ja he comentat, en el segon.
 “Res”, en frases negatives, significa ‘cap cosa’. “Vols alguna cosa? No vullc res”. “No hi ha res més important que la salut”. “No hi havia res que m’interessara”. “Gens”, en negacions, significa ‘cap quantitat ni mesura d’allò que podia haver-ne’, ‘ni una miqueta’. “No queda gens de salmorra, porta cinc pimentons i tres alficosos”. “No tinc gens de ganes de vore l’amo de la casa on visc”. Una frase ben aclaridora podria ser: “El meu xicon major no estudia res, però té un bon ofici, i el menut, que fa Econòmiques, no estudia gens” (el major no és estudiant, el menut sí que ho és, però no dedica temps a estudiar). El significat diferent dels dos mots el veiem també en una frase com “No menge res perquè no tinc gens de fam”.