dijous, 24 de març del 2011

Pose-me les ulleres


He llegit al nostre bloc amic LLIMA que torna a escena l'espectacle Poseu-me les ulleres, basat en la vida i l'obra de Vicent Andrés Estellés.Els alumnes de 2n de l'any passat ja hi van anar. Si hi esteu interessats, ací teniu més informació.


http://faustinet.blogspot.com/2010/03/poseu-me-les-ulleres-basat-en-la-vida-i.html
http://faustinet.blogspot.com/2010/03/teatre-micalet-del-3-al-28-de-marc.html
http://faustinet.blogspot.com/2010/03/poseu-me-les-ulleres.html

dimarts, 15 de març del 2011

Jo també sóc defectuosa


Llegiu l'article de Ferran Suay a partir d'unes declaracions im-pressionants de tota una alcaldessa:
Alcaldes sense dignitat
“En primer lloc vos demane disculpes per si en algun moment em passe al valencià. És la meua llengua materna i tinc eixe defecte. Si ho faig em perdoneu. Em perdoneu, m’aviseu i passaré ràpidament al castellà”. Aquestes paraules -òbviament en versió castellana- les va dir l’alcaldessa de Torrent, Maria José Català, en un acte de proclamació dels candidats del PP a València. Un moment abans, l’alcalde de Vila-real, Juan José Rubert, havia estat esbroncat quan va iniciar el seu discurs en valencià. “En castellano, en castellano!”, l'havien escridassat els assistents, membres o votants del mateix partit que ell. Rubert i Català, dos alcaldes de dos poblacions valencianes ben importants, es van passar al castellà, obeint caninament els energúmens ultracastellanistes que havien anat a escoltar-los.

 "Me perdonáis", Carme Miquel

diumenge, 13 de març del 2011

De color lila



Dijous passat, Carme Gregori ens presentava al centre Octubre la taula redona "De color lila. Dones que escriuen narrativa", amb Isabel-Clara Simó, Antònia Vicens i Esperança Camps.
Ací teniu la ressenya que n'ha fet al seu blog Queti, una col·lega.

"-Hi ha un registre femení en la literatura? -El fet "dona" és cultural, la cultura de l'harem. La història ens ha fet dones, no estem predeterminades, però sí condicionades."
"Es pot ser dona compromesa i esciptora lliure."
"L’escriptura és un acte màgic en què l’escriptor crea el seu propi espai de llibertat."

divendres, 11 de març del 2011

Ser fidel a tu mateix no implica necessàriament de ser fidel a les teues coses: ni a les teues idees, ni a la teua ètica, ni al teu concepte de tu que tu mateix t'has inventat...
—Joan Fuster (Sueca 1922-1992) (RODAMOTS, 11/03/11)

El Museu de la Paraula


El Museu de la Paraula obri les seues portes oferint més de 300 testimoniatges vitals que poden ser consultats en internet per investigadors i públic en general. Posa a la disposició de l'usuari més de 300 testimoniatges vitals de valencians nascuts abans de la Guerra Civil.
Les bandes de música, les manifestacions religioses, les dones treballadores en la indústria del joguet, l'horta i la marjal, la riuada de 1957, els pobles abandonats, els valencians a Xile i Argentina i la navegació tradicional en l'Albufera de València són alguns dels temes tractats.
museudelaparaula

dimarts, 8 de març del 2011

8 de març


Diverses activitats per a celebrar el Dia de la Dona


Dimecres en La 1 s'emet la pel·lícula sobre l'aprovació del sufragi femení Clara Campoamor. La mujer olvidada i divendres, en La 2, la sèrie Iguales.

"(...)resolved lo que queráis, pero afrontando la responsabilidad de dar entrada a esa mitad de género humano en política, para que la política sea cosa de dos, porque solo hay una cosa que hace un sexo solo: alumbrar; las demás las hacemos todos en común, y no podéis venir aquí vosotros a legislar , a votar impuestos, a dictar deberes, a legislar sobre la raza humana, sobre la mujer y sobre el hijo, aislados, fuera de nosotras". ("El voto femenino y yo". Editorial Horas.Madrid, 2006, pp 107)

diumenge, 6 de març del 2011

Sis homes

Esteu prenent nota d'alguns aspectes que penseu que podem comentar a classe? 
Ací teniu una graella de treball

Heu tret ja totes les referències literàries, religioses, culturals... dels dos primers capítols?
Ací teniu el conte "Un artista de la fam", de Franz Kafka  ("Aníbal Yebra")

36 situacions dramàtiques (la traducció és un poc macarrònica; ací una altra versió) és el nom d'una teoria proposada l'any 1916 pel francès Georges Polti (nascut l'any 1868), L'art d'inventer les personnages, segons el qual existeix, per tot tipus de guió, 36 situacions dramàtiques de base. Els treballs de Polti han inspirat els de l'Italià Carlo Gozzi (1720-1806) i de l'Alemany Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832).