Mut i au 

J. Leonardo Giménez 

La nostra llengua té, en molts casos, una gran precisió lèxica i riquesa de significats. Verbs com “empomar”, “encalar” o “redolar” (“regolar”) no tenen una correspondència específica en castellà respecte del significat en valencià. I tenim parelles verbals que representen accions i sentits diferenciats que el castellà engloba en una sola paraula. Per exemple, en esta llengua doblem i dobleguem, però en castellà només “doblan”; sequem i eixuguem; freguem i escurem; llavem i rentem; netegem i torquem, mentres que en l’idioma veí solament “secan”, “friegan”, “lavan” i “limpian”, respectivament.
Però hi ha casos en què el valencià té una capacitat de síntesi que ni la Santíssima Trinitat, que com sabem és una i trina. Fixem-nos en la curtedat i, alhora, en l’expressivitat dels monosíl·labs “mut” i “au”. El primer, com a accepció principal, té el significat de ‘persona privada físicament de l'ús de la paraula’. També ‘es diu de l'animal que no proferix sons, que no té crit’. O en sentit figurat, ‘que no diu paraula’. Però “mut” és també una orde, una expressió molt expeditiva per a exigir o imposar silenci. S’usa principalment amb xiquets, quan al parer d’algun adult emprenyen o donen la llanda més del compte: “Xiquets, ja està bé, mut!”, o també quan en un acte que es requerix silenci se sent el rum-rum d’algun o alguna xarraire llandós o llandosa i un altre assistent pega el crit pertinent de “mut!”. Allà on el castellà necessita una locució o vocables de dos o més síl·labes, nosaltres amb un monosíl·lab de tres lletres en tenim prou. L’idioma veí, per a eixa funció, gasta “a callar”, “mutis”, “chito”, “chitón”, “silencio”, expressions que tenen correspondència en la nostra llengua, però no en té cap, d’equivalent en brevetat, al nostre escàs, però categòric “mut!”.
L’altre monosíl·lab esmentat, “au”, encara és més sintètic. En un diftong podem incitar a moure’ns, a anar-nos-en, a exhortar a fer alguna cosa, ordenar, despedir-nos col·loquialment i, fins i tot, despatxar algú d’algun lloc. ”Au”, a banda del significat aviari, valdria per a totes eixes situacions. Més brevetat i més polisèmia, impossible. Si en castellà troben un mot tan curt i tan polivalent, pague una ronda.

 Article publicat en el Levante-EMV divendres 11 d'abril del 2012