diumenge, 3 d’octubre de 2010

Xocolata desfeta

(imatge: flickr.com)
RELAT
Com cada primer dijous de mes, anava a prendre una xocolata desfeta al carrer Petritxol. Però no vaig poder anar més lluny de la botiga de paraigües del número disset, ja que una noia em va aturar, amb l'aire malhumorat. Era força bonica, duia els cabells llargs i negres i una arracada al nariu esquerre. Va cridar: "Jo també sóc de Cassà de la Selva" i, sense deixar-me temps per contestar, va treure un ganivet de la seva bossa i va clavar-me'l a la panxa.
Em vaig despertar dos dies més tard, a l'hospital. Prop meu, un policia d'uniforme semblava vigilar-me. La seva primera pregunta va ser: "Somreia, mentre us apunyalava?"
Joan-Lluís LLUÍS. Xocolata desfeta. Exercicis d'espill

Alguns dels vostres exercicis d'estil / d'espill per a classe estaven molt bé. Perquè no n'hi incloeu algun?



Contra la ignorància, imaginació

Com cada 31 de juny, anava a llepar una banyera de xocolata desfeta al sostre del carrer Petritxol. Però no vaig poder pujar més amunt de la porta número disset de l’edifici de 50 pisos cap avall, ja que la Julia Roberts em va aturar, amb un aire negre. Anava vestida de iogurt de fresa, duia els cabells blaus de Marge Simpson i conduïa una aspiradora. Va cridar: «No en volem cap que no estiga borratxo, no en volem cap que no estiga bufat» i, sense deixar-me temps per gravar-la amb la meua càmera d’últim model de l’any 1620, va treure una cullera de la mànega i va clavar-me-la al melic.
Em vaig despertar dos minuts més tard, a Disneyland. Prop meu, Mickey Mouse vestit d’uniforme semblava vigilar-me. La seua primera pregunta va ser: «quan va somriure, no et vas fixar que li faltava una dent?»
Cristina Verdeguer 2n Batx-A