dimarts, 19 d’octubre de 2010


Al bloc Segon de Bat, de l'IES Joanot Martorell han penjat un Un vídeo molt interessant que us recomane
Perquè una llengua no es perda, cal parlar-la amb normalitat, i l'actitud dels parlants (a més de les actuacions institucionals per preservar-la i difondre-la) hi influeix molt. És per això que els responsables dels Tallers per la Llengua han elaborat aquest vídeo d'entrevistes a persones destacades de la cultura i la comunicació, com els periodistes Miquel Calçada, Vicent Sanchis i Patricia Gabancho, l’escriptor Sebastià Alzamora, el director editorial del Grup 62, Fèlix Riera, i la presidenta d’Òmnium Cultura, Muriel Casals. L'objectiu és desmuntar diverses fal·làcies que envolten l'ús del català
enllaç

L'última, una de tantes: reunió de la tutora amb els pares d'alumnes de 2n batx.
-Bon dia a tots, gràcies per haver vingut...
(una mà que s'alça) -Perdone. ¿Podría hablar en castellano?
(el millor dels meus somriures) -En acabant, si hi ha hagut alguna cosa que no haja entés, jo li l'explique.
(Acaba la reunió)
-Bé, hi ha alguna cosa que vol que li explique?
-No, si yo lo entiendo.
(Cada any he de traure el millor dels meus somriures?)

4 comentaris:

Queti B. ha dit...

És per això que ens calen els Tallers per la Llengua, llibres com "Sortir de l'armari lingüístic" i una bona dosi d'assertivitat per no eixir de cada situació "bilingüe" amb dolor de panxa.
Salutacions

Manuel ha dit...

La meua opinió, Eva, és que amb el Valencià està passant una cosa similar a la del feminisme, és a dir: les dones han estat sota un masclisme en tots els àmbits al llarg de la història i ara, alguns col·lectius de dones volen combatir-lo amb un altre extrem totalment oposat, el feminisme.

Em pareix que amb la llengua s'està fent una cosa pareguda i no pense que siga el camí correcte. No n'hi ha per què negar-se a parlar-ne una en concret.

Particularment, els que et demanaren si podies fer la reunió en castellà l'altre dia, si no m'equivoque no porten més de 6 anys en València, així que també haurien de tindre dret a escolar-la en castellà (el que no entenc és com van fer eixa proposta si després te digueren que sí l'entenien...).

Almàssera ha dit...

Manuel, la frontera està en sis anys? Aquesta persona té dret a escoltar-me en castellà, però jo no tinc dret a expressar-me en valencià? Per això sóc extremista? Intolerant potser?

Montserrat Roig: "Vull forçar-me a viure com si em trobés en una societat sana i normalitzada."
[sempre amb un somriure]
Isabel-Clara Simó: "M'agradaria poder deixar-me de plantejar la meva nació o el meu sexe com a problema." [mentrestant, he de ser nacionalISTA i he de ser feminISTA]

Manuel ha dit...

Eva, estic d'acord amb tu que és una tasca difícil la de poder parlar valencià en la vida pública per tot arreu i, pot ser et parega graciós, però sempre ho he comparat amb el món de la informàtica (que és molt més meu que no el de la llengua): els usuaris de Linux estem sotmesos al que el gran gegant, Windows, mane. No podem fer ús sempre de programes lliures perquè sempre acabarem trobant-nos el problema de la incompatibilitat.

Amb el meu comentari no volia desprestigiar la tasca de normalització de la llengua que tu fas (o com hui has dit, de simple exercici del teu dret), ni molt menys! Tampoc dir-te extremista o intolerant. Puc assegurar-te que la meua opinió haguera sigut la mateixa per a la situació lingüística de l'altre dia, però a la inversa.

És només que cadascú tria en què lluitar i gastar la seua energia i per a mi la qüestió lingüística no és la més important (igual que per a qualsevol altra persona la meua causa -quan la tinga- també pot paréixer-li supèrflua).