dissabte, 6 de març del 2010
Teatre Micalet, del 3 al 28 de març
Poseu-me les ulleres es tracta d'un espectacle molt poc convencional, ja que és una obra biogràfica basada en la narrativa documental i en la narrativa dramàtica. L'espectacle proposa una recerca dels episodis més rellevants de la vida de Vicent Andrés Estellés, el poeta de Burjassot, i té com a objectiu fer arribar a l'espectador un conjunt de sensacions a través de la música, la dansa i la tertúlia. Un músic, un contertulià i una cantinera comparteixen el que podria ser un vermut d'un diumenge de primavera a un antic café de Burjassot. Així, la paret de fons d'aquest café, és un tul translúcid darrere el qual intervé fragmentadament la ballarina Isabel Anyó Andrés. Aquest espai més abstracte és habitat només per un senzill escriptori que ens ha de fer present, per contrast amb l'espai del café, l'àmbit del poeta en la seua intimitat més estricta. L'espectacle és concebut com un concert de música popular per guitarra, veu, orador, contertulià, cantinera, ballarina i vídeo. Un sextet peculiar per recórrer l'existència d'un poeta irrepetible.
http://au-agenda.com/es
El gran foc dels garbons
103
Em posareu entre les mans la creu
o aquell rosari humil, suat, gastat,
d’aquelles hores de tristesa i por,
i ja ninguna amenitat. Després
tancareu el taüt. No vull que em vegen.
A l’hora justa vull que a Burjassot, a la pàrroquia on em batejaren,
toquen a mort. M’agradaria encara,
que alguna dona del meu poble isqués
al carrer, inquirint : “Que qui s’ha mort?”.
I que li donen una breu notícia:
“És el fill del forner, que feia versos”
Més cultamente encara: ” El nét major
de Nadalet.” Poseu-me les ulleres
Poema musicat per Paco Muñoz.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada