dijous, 4 d’octubre de 2012

La tornada a l'escola

La tornada a escola 
J. Leonardo Giménez

imatge: xtec
L’inici del curs escolar propicia els anuncis de venda de llibres, material, etc. Traduït directament del castellà, n’he vist un en un diari digital que diu “LA VOLTA AL COL·LE”. En un primer moment u pensa que és una cursa o marxa a peu, pegant-li la volta a l’escola, però, quina carrera més curta!, només al recinte escolar, ni tan sols al barri. Malauradament ens hem acostumat a les interferències procedents de la llengua veïna i d’algun altre poderós idioma i, per tant, sabem què han volgut dir, retolant d’eixa manera, però l’anunci citat té molt poc de valencià, encara que està escrit sense cap falta ortogràfica ni morfològica ni sintàctica. És com quan algú ens diu que colga el telèfon quan no pretén fer cap clot per a colgar-lo, sinó que simplement el vol penjar, encara que siga figuradament. Però en el cas de “La volta al col·le”, pitjor, perquè la destrossa lingüística és més greu, ja que el sintagma citat conté un error semàntic i un calc i empobriment lingüístic innecessaris. Si un iaio o una iaia, finats fa només cinquanta anys, alçaren el cap, primer que res preguntarien què és això del “col·le”, perquè sempre s’havia dit “escola” als centres on s’impartix l’ensenyament primari o bàsic. Quan algú els haguera explicat eixe innecessari calc abreviat, seguidament pensarien el que hem dit al principi sobre fer voltes a la redor de l’escola, un trajecte inútil i curt.
Un anunci com el citat, en valencià, ha de dir: “LA TORNADA A ESCOLA”, directament i sense pegar-li cap de volta. I els xiquetes i les xiquetes van “a escola” i tornen d’escola, així, sense article, entenent el terme “escola” com un tot, ‘l’assistència a un centre educatiu dedicat a la infància en general’. Sí que hem de dir l’article quan l’acció la referim a una escola concreta, a l’edifici singular on s’impartix qualsevol tipus d’educació, i que de vegades té el terme “escola” incorporat al nom complet. Són usuals i correctes frases com “L’escola on anava el meu fill és la mateixa que jo vaig anar”, “Vinc de l’escola de la meua filla, de parlar amb la tutora”. I també “L’escola d’idiomes l’han tancada, de moment, per reformes. Com “parar taula”, per a dinar o sopar, i “canviar la taula de lloc”, vaja.
Levante-EMV divendres 7 de setembre del 2012



 Les tornes 
 J. Leonardo Giménez 
dannyarcher
 La setmana passada apuntava, ací mateix, la barbaritat que significava la llegenda “La volta al col·le”, vista en un diari digital, quan no es referia a cap trajecte a la redor de ningun recinte escolar, sinó a “La tornada a escola”. Hui torne a la “volta”, perquè fa uns pocs dies vaig sentir dir un barbarisme del mateix tenor que l’esmentat, o pitjor. En una cafeteria, un client deixa unes monedes per pagar la consumició i se’n va. En adonar-se’n el cambrer, el crida dient-li: “Senyor, espere’s que li done la volta”. El client contesta: “La volta, per a què?, però en vore que l’empleat li tornava els cèntims sobrants de la consumició ja no va continuar interessant-se per l’enigmàtica volta, invocada pel cambrer. Em pose a parlar amb este i l’alabe per parlar en valencià; em diu que és foraster, però que té interés a parlar bé en esta llengua. Si el practica ja està en camí d’aconseguir-ho. Li dic que, una altra vegada que haja d’usar l’expressió que ha provocat l’estranyesa del client, diga: “Senyor, que es deixa les tornes” o “Senyor, que es deixa el canvi”. Per a assegurar-me de la salut de “les tornes”, a l’endemà pregunte a Sònia i a Adrià, dos excel·lents becaris de la “Dipu et beca”, del servei de valencià del meu ajuntament, com dirien “la vuelta”, en el sentit de devolució de diners sobrants, i els dos, a l’uníson, exclamen: “Les tornes”. Un 10 en genuïnitat.
 Però els diccionaris de referència no arrepleguen eixa locució exactament amb l’accepció esmentada. Sí que ho fa el de la RACV. La majoria de reculls lexicogràfics no inclouen eixe sentit, i els bilingües castellà-valencià (o català), de “vuelta” (de tornar diners), traduïxen tan sols“canvi”. Bé, la gastarem com a sinònima, però la locució genuïna, en bona part del territori valencianoparlant, sempre ha sigut “les tornes”. Quan ma mare, de menut, m’enviava a la botiga que comprara alguna cosa, i jo, amb la intenció de fer cisa, no li tornava els xavos o pessetes sobrants, em deia: “Ei, les tornes que vinguen ací”.
Dic que “canvi” és correcte també, perquè ho diuen els diccionaris, i també s’hi diu, però no deixa de semblar un manlleu castellà prescindible. Esperem que el futur DNV de l’AVL no ens deixe sense “les tornes”.
 Levante-EMV divendres 14 de setembre del 2012