dijous, 23 d’agost de 2012

No s'hi veu, però es veu 
 J. Leonardo Giménez 

(foto: oscarazalbloc.wordpress.com)

 No fa molts dies vaig donar un article meu fotocopiat a una veïna, sobre la necessitat d’una altra Internacional, per tal que el llegira son pare, un home en la ratlla de la norantena, esquerrà “pata negra” i lector empedreït. Em donà les gràcies, però digué que son pare “Ja no llig, perquè no es veu des de fa més d’un any”, i que “Està esperant citació per a operar-se i poder vore’s el que li queda de vida”. L’explicació donava per a molt, però li repliquí que sí que es veu, jo el veig ara i adés, perquè no para en torreta, i que amb el gaiato corre la Seca, la Meca i la Vall d’Andorra. En agarrar-me la ironia, rectificà: “Vullc dir que no s’hi veu, ha perdut molta vista i ni amb ulleres pot llegir”. “Ara sí”, li conteste, “i que tinga sort en l’operació i s’hi veja i torne a devorar lectures”.
 La desaparició de l’adverbial “hi” en situacions comunicatives com la comentada és una altra de les interferències de la llengua ponental que assequen moltes de les fulles del nostre ramatge lèxic i semàntic.
 Un altre cas paregut: una poqueta nit, en casa, quan ja fosquejava, sent que una amigueta diu a la meua filla: “És que no em veig” (buscava per terra una arracada). Vaig estar a punt de dir-li irònicament que si volia vore’s que es posara cara a l’espill del quarto de bany, però només li vaig dir que encenguera el llum i s’hi voria bé per a poder trobar el penjollet perdut.
El gradual abandó dels adverbials “en/ne” i “hi” cal combatre’l amb convicció i gana, perquè són fonamentals en el teixit de la nostra parla; conservar-los i refermar-los significa mantindre una part definitòria del geni de la nostra llengua. El pronom “en/ne” va fent i encara es manté bastant bé en els pobles menuts; en els grans i en les ciutats, no tant, però el pobre “hi”, a més d’haver-se perdut en la parla en moltes de les situacions en què hauria de mantindre’s, té el perill de desaparéixer també en les comentades. Ens hem d’hi vore bé, en tots els sentits. I també ens hem de vore, en molts llocs i de moltes maneres, però són visions i significats molt diferents.