Llegiu què en diu el Fonalleras sobre el vostre Diàleg amb ell dimecres:
Dues mirades
L'òptic de Combray
elperiódico.cat (divendres, 8 de abril del 2011)
Dimecres, mentre llegia el reportatge d'Anna Abella sobre els clubs de lectura, vaig recordar els treballs de Joan Ferraté (i també de Dolors Oller, entre d'altres) sobre l'operació de llegir. Hi diuen que el procés de creació d'un llibre no és complet fins que no hi ha un lector que hi aporta la seva vivència, el llegat individual que transmet al llibre i que el configura d'una manera diferent de com havia pensat l'autor. El lector posa el punt final, conclou la història, el poema, el relat, tanca el cercle. És l'assumpció de la literatura com un camí de coneixement. Qualsevol que hagi participat en una lectura compartida sap de què parlo. I també qualsevol lector per al qual un llibre hagi estat una fita, potser modesta, potser decisiva, en un camí que no se sap mai on et durà. El club parteix del concepte de lectura que va dir Proust: «Els lectors no són els meus lectors sinó els lectors d'ells mateixos; el meu llibre és com un d'aquells vidres d'augment de l'òptic de Combray: a través del llibre, els lectors hi veuen millor». Aquesta mateixa setmana he estat a Gandia i a València convidat per la universitat a dialogar amb uns 500 estudiants de batxillerat. És la desena vegada que organitzen un acte així, a l'entorn d'una novel·la que nois i noies han treballat durant tot el curs. He vist als seus ulls el delit de la lectura i m'han fet dubtar i m'han fet trontollar i m'han emocionat. Han estat, també, uns vidres d'augment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada