diumenge, 14 de novembre del 2010

mar...sal... MARÇAL


D'ARTEMIS A DIANA (La germana, l'estrangera)
Uns ulls nous se m'obrien dessota les parpelles.
Adrienne Rich
(...)
A les paraules demano camins
que ens assenderin les noves petjades.
Uns altres llavis que deixin carmí
en els vidres extrems de vells miratges.
Noves mans, llengua nova, nous sentits.
Uns nous camins excavats sang a sang.
(...)

DIVISA (Sal oberta)
Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Que no em venci cap àncora, vençuda
pels anys, i per l’oratge, i per la ruda.
Que cap pòsit d’enyor no m’entrebanqui!
Heura al velam! Sal viva a les parpelles
per albirar l’enllà, com un desert
obert de sobte en un deliri verd!
Que l’escandall encalci les estrelles!
Sal oberta i, en reble, cel obert!
Dixar senyal de sal on l’ona manqui
que m’assaoni llengua, nas i orelles!
Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Sal que m’embranqui, en temps d’hora batuda,
pel gorg lunar on tota cosa muda!

IIIJornades Marçalianes


"Covava l'ou de la morta blanca" // Maria-Mercè Marçal // Sílvia Pérez Cruz

www.fmmm.cat/musica/ Catorze poemes, catorze cançons