"Segons una creença popular que ja compartien celtes i altres pobles antics, el dia de Tots Sants a poqueta nit, les ànimes del Purgatori tornen, per un dia, a les cases que habitaven (això explica la por de caminar per sendes solitàries i topar-se amb alguna aparició). L'endemà, però, han de tornar al seu estat habitual. Si no s'encenen candeles o "palometes", les ànimes en pena es poden perdre en el seu camí cap al cel. No debades es pensava que pujaven al cel entre Tots Sants i el Dia de les Ànimes o Dia de Difunts. D'ací ve la tradició d'encendre candeles que suraven en oli, les "palometes". Una per cada ànima d'un familiar perdut i que es mantenien des del dia de Tots Sants fins al migdia del Dia de les Ànimes, el dia 2 de novembre.
xirivella.es
El dia de Tots Sants, quan era menuda, sempre anava al cementeri, i he de reconéixer que el que més il·lusió em feia era estrenar la roba d'hivern. Recorde també com, amb aquella morbositat que els menuts no amaguen, buscàvem fotos de nens i persones joves; i la por que ens feia el camí del cementeri quan es feia fosc -llavors quedava fora del poble-
Ma iaia Doloretes fa 33 anys que va faltar, però encara la recorde encenent les animetes aquests dies i resant. No resava en silenci, ni resava en veu alta; en castellà, això sí, i em feia risa perquè ella mai parlava castellà.
I no em pregunteu per què, però mon pare sols tenia dos dies d'obligat compliment cristià: la missa del dia d'Ànimes i la processó dels Impedits el dia de Sant Vicent.
"La nit de les animetes", Joan Carles Martí i Casanova
"La nit de les ànimes", Gemma Pasqual
"Halloween, una mutació cultural", Ramon Alcoberro
1 comentari:
"Volguda neboda, m'agrada molt llegir-te, ja ho saps perquè t'ho he dit moltes vegades, especial i particularment quan són records viscuts i compartits. Un abraç."
Publica un comentari a l'entrada