de pa i porta

(imatge: el taller de cuina)

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni, S. Reig (Llibre inèdit)
 de pa i porta
Menjada o àpat en el qual cadascú es porta el seu menjar.
L’origen de l’expressió es troba, molt probablement, en un joc humorístic de paraules que sona igual que el nom de la població valenciana de Paiporta i que inclou el mot pa, en referència al menjar que du el qui assisteix a un d'eixos àpats –que generalment és un entrepà– i el mot porta, que fa referència al fet que el citat menjar se’l ‘porta’ ell.
Recorda-te’n que el dia catorze tenim sopar de pa i porta en el casal. 
No faltes que hem d’organitzar la loteria d’enguany. 
L’escriptor valencià Joan Francesc Mira empra aquesta expressió en la seua obra literària: Bé, bé, va dir el metge aprimador, incòmode, més val que deixem estar el tema, i va afegir que ell era el president d’una falla del barri de Russafa i que l’endemà, divendres, feien el primer sopar després de sant Josep al casal faller, i que podien considerar-se convidats, no acceptava cap excusa de part del seu company Donat, una vegada que es veien després de tants anys, quants anys, trenta; en fi, Salvador no havia estat mai en un sopar de pa-i-porta en un casal faller?, doncs més motiu encara, això no s’ho podia perdre, i el seu amic africà tampoc; vosté coneix les falles?, preguntà; una miqueta, contestà Teodor, ja fa deu anys que sóc l’autor oficial del llibret de la falla del meu carrer al Cabanyal; ah, vaja; el meu amic és poeta, digué llavors Salvador; no m’ho hauria pensat mai, va dir el metge faller, un poeta que fa cara de ben alimentat. 
En el castellà de la ciutat de València s’usa, per a denominar aquestes menjades, la locució de sobaquillo. Aquesta locució no l’arreplega el DRAE amb el significat definit però sí que la recull el Diccionario de la lengua española d'Espasa-Calpe amb la indicació que és col·loquial: «3. loc. adj. col. [Comida] multitudinaria en que cada uno de los asistentes lleva su bocadillo, pagándose a escote los aperitivos, las ensaladas, las bebidas, los postres, etc.: montamos una cena de sobaquillo en su casa.»
En valencià també es diu: de cabasset, de cantell, de faixa, de pataqueta, de pa i puny, de rua, de sarnatxet, de sarnatxo, en faixa 
La llengua estàndard sol emprar: de carmanyola
En castellà es diu: de sobaquillo