Si no hi ha un mínim d'exigència, de necessitat d'esforçar-se una mica, no hi ha progrés ni educació possibles.
Emili Teixidor (Roda de Ter, Osona 1934)
____________________
Qui pensa és mestre del bon dir
Ramon Sangles i Moles
Qui pensa, aprèn, i, de retop, ensenya; qui no pensa, sempre ha de ser arrossegat i esperonat. Pensar no és anar recordant coses o inventar, sinó aprofundir en una cosa concreta, dissecar-la, analitzar-la, voler saber com ha estat ja coneguda i tractada per altres persones sàvies; en resum, pensar és investigar, raonar i intercanviar coneixements. De la perícia en tot això ve l’art de conversar, de comunicar, de ser mestres i de fer de pares i mares del bon dir.
COMUNICAR-SE, TOT UN ART, Ramon Sangles (2a edició, Edicions SPD, Barcelona, 2010, pàg. 64)
________________________
Procés de l’escriptura
No hi ha res més pràctic que una bona idea. A l’hora d’escriure, la idea de l’escriptura com a procés és bàsica. I és vàlida per a tota mena d’escrits, des de la convocatòria d’una reunió fins a una novel·la. L’escriptura és un procés, que comença molt abans d’escriure la primera lletra i que no acaba fins que allò que hem escrit és llegit per una altra persona. A més a més, hem de recordar que la comunicació escrita i la comunicació presencial funcionen de manera ben diferent. En la comunicació escrita, un emissor fa arribar un missatge escrit a un receptor i la comunicació es produeix entre l’escrit i el lector. En canvi, en la comunicació presencial emissor i missatge són percebuts pel receptor –amb raó– com una mateixa cosa. Per tant, quan escrivim hem de saber que, un cop hem enllestit l’escrit, aquest ha de tenir vida pròpia (nosaltres no hi serem, al costat del lector, per precisar el sentit del que hem volgut dir). Tant és així que avui dia llegim llibres d’autors que fa segles que han mort, obres anònimes i multitud d’escrits dels quals ignorem l’autoria. També hem de reconèixer que, en general, escriure és una cosa que fa respecte. Més encara: fa por. És natural. Tot i que vivim en una societat plenament alfabetitzada, llegir és relativament fàcil i, en canvi, escriure requereix sempre un cert esforç i una certa traça. Solució? La pràctica, com en tot. Acompanyada, això sí, de bons criteris.
Joan Tudela, Llengua i comunicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada