Digueu-me si m'equivoque, però trobe que a València no hi ha un sol carrer que porte el nom de Vicent Andrés Estellés. Ni a Castelló. Ni a Alacant. Ni al meu poble, Almàssera. (Mira, ací prop de l'institut, a Alaquàs, sí que n'hi ha un) Quin gran pecat deu haver fet este senyor? Ser poeta? Escriure en valencià? Assumir la veu d'un poble? Hui de vesprada inauguraré a ma casa el corredor de V.A.Estellés, hi posaré una rosa de paper i en llegiré el poema, i allà que em parega, en llegiré un altre. Hi esteu convidats (però guardeu-me el secret)
(...)
Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.
(...)
I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.
El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.
(...)
Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.
(...)
I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.
El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.
(...)
Llista de participants a la Segona Diada Estellés (raonsquerimen)
Blogs participants (1entretants)
4 comentaris:
De vegades són millors els petits homenatges, fets en silenci, en la intimitat, que els grans escarafalls populistes.
Fem remor, sense arribar a soroll. Però és com una pluja fina que cala ben endins.
Gràcies, Víctor. Hala, que vaja plovent i agafant saó.
Un poema preciós, el d'Estellés, i un bell homenatge, el teu. Cal que els joves s'hi acosten, a ell i a cantants i poetes d'ara (pense en Obrint pas), que lluiten contra el pensament únic i a favor de les llibertats.
Queti, quan vulgues, llegim un poemeta al corredor V.A.Estellés inaugurat recentment. I ja parlem de cançonetes per a l'escola (enguany sols tinc 3r i 4t, crec).
Publica un comentari a l'entrada