Jo era d'aquelles que escrivien cartes a les amigues i als pares quan estava de campament i ho havia de fer en castellà, d'aquelles a qui la mare enviava a comprar formatge i cigrons i havia d'escriue a la noteta "queso, garbanzos...".
El meu primer contacte amb la llengua escrita va ser quan estudiava COU (1982-83), però no fou a l'institut, sinó en uns cursos de Carles Salvador que feien al poble dos dies a la setmana, crec, i ho havia de fer d'amagat de la mare, perquè allà s'ajuntaven molts catalanistes i "esquerrereros". El profe era un xic que estudiava Filologia, treballàvem a classe amb el llibre Penyagolosa 1 (Pitarch-Palomero-Pascual) i ves per on haguérem de llegir en veu alta una rondalla d'ENRIC VALOR, Joan Antoni i els Torpalls. Encara ho recorde. Llegir no era massa difícil, però després, escriure quan venia el dictat...
L'any següent vingué la facultat, i arribà el torn de L'ambició d'Aleix i de La flexió verbal. Quantes flexions verbals he comprat en esta vida, i no sols per regalar-les, sinó perquè em desapareixien. Devien ser objectes valuosos, si la gent se'ls volia quedar, no? I a poquet a poquet arribaven Millorem el llenguatge, diverses rondalles, El Cicle de Cassana... Però mai no he tingut ocasió de veure el mestre i escoltar-lo en directe.
El fill d'una amiga, que ja té 24 anys, encara em canta alguna vegada allò del "Dilluns, dimarts i dimecres, tres! Dijous, divendres i dissabte, sis! (...) I diumenge set!" de L'envejós d'Alcalà que anàrem a veure a l'Escalante quan era menut. I sempre em fa somriure.
Índex blogs participants
4 comentaris:
Eva,
el mestratge de Valor ens arriba al cor. Erudició i treball constant (sense un ordinador a la taula!), compromís cívic, proximitat... Avui, la seua obra i el seu exemple ens són més necessaris que mai.
Un gran post!
Va tocar moltes tecles, a més, i tan ben tocades que la melodia que ens ha deixat ressonarà per molt de temps en les nostres oïdes.
Gràcies per la teua col·laboració
Eva, un goig conéixer de primera mà les nombroses anècdotes que l'obra de Valor ha suscitat. Aquella obra de l'Escalante que esmentes me l'has portat a la memòria, la preparació del quadern i el treball amb Manel Rodríguez Castelló i l'editorial Tàndem. I semblava l'altre dia!
Publica un comentari a l'entrada