Escriure bé és important? El que compta és el contingut? Llegiu aquest article i el comentem a classe.
Escribim mol béSEBASTIÀ ALZAMORA, Ara.cat (10/12/2010)
Dit d'una altra manera, el personal escriu molt malament. No es tracta ara de fer de mestretites: ocasionalment a tots se'ns pot escapar alguna falta o algun error de sintaxi, però del que jo parlo és d'una incapacitat flagrant d'expressar-se amb uns mínims de coherència i d'articulació del discurs. Llicenciats universitaris, suposadament més ben formats que mai, presenten documents o envien correus electrònics pràcticament incomprensibles, que obliguen els seus soferts destinataris a una feina ímproba de desencriptació i desxiframent. I ho fan amb tota la tranquil·litat del món, perquè de tan freqüent com s'ha tornat, ja ningú dóna importància al fet de rebre un text redactat de forma impresentable.
Una societat formada per individus que no saben expressar-se per escrit és una societat que té un nivell molt baix de comprensió lectora i, per tant, demostra que és una societat inepta. I el fet ens parla de la mena d'educació que s'hi transmet: no tant pel que fa a l'aprenentatge de la gramàtica, que també, com de l'assumpció de nocions tan bàsiques com ara la responsabilitat sobre un mateix o la voluntat de comprendre el món en què vivim.
2 comentaris:
Yo pense que el contingut, obviament, és el nucli del que transmitim, però si aquest es presenta escrit de forma inconexa o incoherent, tan sols amb el impacte visual que provoca perd relevància i credibilitat.
Sent la falta ortogràfica, és "inconnexa".
Publica un comentari a l'entrada