dimecres, 29 de desembre de 2010

Ací teniu un conte de Fonalleras titulat "Fragments".  Llegiu-lo i vegeu si després el podeu relacionar amb algun aspecte de Sis homes.
FRAGMENTS
ALESHORES, ÒSCAR VA ACABAR DE LLEGIR. Va tancar els cinc fulls del capítol en un sobre i es va dirigir cap a l'estació que estava indicada en el lent viacrucis que Martín havia traçat, un mapa que semblava una endevinalla, el laboriós trajecte del mercuri a través d'una proveta alambinada, el tub digestiu d'un remugant. Un mapa que, en unes altres circumstàncies, s'hauria assemblat també a un joc infantil de pistes.
   Tots els amics de Martín, una trentena, tenien a les seves mans un capítol de la novel·la. Se'ls anaven passant: el que tenia el primer el llegia i el passava al segon de la llista, que, després de llegir-lo, el feia arribar a un tercer que havia començat a llegir la novel·la pel capítol número tres. I així, fins a trenta. El que feia trenta era l'encarregat de tornar el capítol número trenta al primer, que així es convertia en un privilegiat que havia pogut començar a llegir pel començament, però que obligatòriament havia de continuar pel final, refent -com qui diu- la novel·la a l'inrevés. Per a cada un dels lectors la novel·la era diferent, hi accedia des d'escletxes que només ell coneixia. La continuïtat de l'anècdota no era tan important com el cabal d'informació que el lector era capaç de retenir per reconstruir, al final, la novel·la sencera. Cada capítol era un tresor únic, un univers on la prosa desfilava i on només eres capaç de distingir els ecos dels timbals de les altres proses, dels altres capítols. El fragment era un déu. Cada peça del mosaic era més important que no pas el mosaic sencer.
   La lectura per entregues de la novel·la de Martín no solament va evitar que la policia literària del règim confisqués l'obra i acusés Martín d'injúries al govern. Aquella deglució lenta, aquell neguit per rebre el següent capítol, la por que una inspecció per sorpresa de la policia enxampés una baula i trenqués la cadena dels amics de Martin i, amb la cadena, la trama de la novel·la, l'afany de la continuïtat, va fer néixer
amistats contundents, lligams poderosos entre els posseïdors de les petites parcel·les d'aquell paradís prohibit.
   Si es trobaven casualment en un tramvia dos dels amics de Martin, que potser es coneixien només de vista, de seguida es feien còmplices d’aquell contraban de pàgines i més d’un s’acostava a un altre dels lectors i li recitava, a cau d’orella, una frase, un paràgraf sencer de l’obra. Després, quan baixaven del tranmvia, feien veure que no es coneixien.
Òscar, que era a l’últim racó d’aquesta teranyina de budells, va pensar que encara passarien uns quants dies abans no pogués arribar a les paraules primeres: «Aleshores, Òscar va acabar de llegir».