dilluns, 31 de maig del 2010
alaquaser? alaquasí? alaquasenc? alaquaseny?
rus o russi? siri o sirià? egipci o egipcià? indi o indià? tunisi, tunisià, tunisenc?...
Amb bones paraules
De serbis i altres gentilicis discutibles
Gabriel Bibilonin /"L'Espira", Diari de Balears
Que fàcil que és transformar una paraula espanyola en una paraula catalana llevant-li la -o final! Ho hem fet amb casc, indi, plàtan, regal, tram, etc., i de miracle no hem fet frasc, gast, húngar, novat, palc, pirop, recat, sèquit, terremot, tim, xasc, etc. (...)
Un cas interesantíssim d'aquest fenomen són els gentilicis acabats en -i. Em ve al cap la paraula serbi, que és una simple adaptació a partir de l'espanyol serbio (abans servio) amb el mecanisme prodigiós de suprimir la -o final. Com indi, que ja vam tractar en un altre article. Si fem el simple raonament que si un habitant de Rússia és un rus i no un russi, o si un de Mongòlia és un mongol i no un mongoli, podríem intuir que un habitant de Sèrbia ha de ser un serb i no un serbi. Potser fins aquí encara no n'estam convençuts, però si fem una passada per les llengües europees ens n'acabarem de convèncer: anglès serb, francès serbe, italià serbo, romanès sârb, serb srb, etc. La i només apareix en espanyol (serbio) i en portuguès (servio), tot i que en espanyol és serbocroata, no serbiocroata. Com en català: sembla que ens han copiat!
Sivols llegir-ne més... 1r article 2n article
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada