Fem por la nit de Tots Sants

Aquesta és una nit per a contar històries de por.
M'agrada contar la de Marieta, que recorde de quan era menuda, però de vegades faig por als menuts, por de veritat, amb la veuota que va pujant per l'escala i amb l'ensurt final.

MARIETA I EL MORT 

Un dia una mare li demanà a sa filla —Marieta, vés a la carnisseria i porta'm mitja lliura de freixura.
Marieta agafà els diners i se n'anava a comprar-ho. Però pel camí s'entretingué jugant amb els amics i quan arribà a la carnisseria ja no hi havia freixura. Es posà a pensar què faria, però aleshores va veure passar un enterrament i li va vindre una idea al cap. Va seguir a aquella comitiva fúnebre fins el cementiri. Com que era molt tard deixaren el mort allí per a enterrar-lo a la vesprada, llavors Marieta aprofità per a traure-li la freixura al mort.
Tornà a casa i, sense dir res, donà la freixura a sa mare. Quan arribà l'hora de dinar, la mare li digué a sa filla:
—Marieta, anem a dinar.
—Jo no en tinc ganes, jo no en vull— féu la xiqueta.
Marieta passà la resta del dia tota desficiosa i quan vingué la nit, una nit negra i sense lluna, es va gitar.
Enmig del silenci i la quietud, Marieta sentí un colp en l'escala i una veu amenaçadora:
—Marietaaaa, que vaig pel primer esglaó, torna'm la freixura que m'has furtat de la sepultura.
Ella que ho va sentir es posà a tremolar.
—Marietaaaa, que vaig pel tercer esglaó, torna'm la freixura que m'has furtat de la sepultura.
La xiqueta cridà a sa mare, però aquesta, com que no sentia res, li digué que no fera cas.
—Marietaaaa, que ja soc al replà de l'escala, que tocant la porta estic, torna'm la freixura que m'has furtat de la sepultura.
Marieta estava que no podia més, morta de por.
—Marietaaaa, ja sóc a la teua cambra, torna'm la freixura que m'has furtat de la sepultura.
Marieta es tapà amb el llençol.
—Marieta, ja t'he agafat! I se la va emportar i ningú no va saber mai res de Marieta.

elmarcapàgines

Màgia per a un poble, de Francesc Gisbert 
Lluny, de Pablo Albo (Bromera, 2011) 
Gallons de Taronja de F. Legendre i N. Portier (Tàndem, 2008) 
Què ve després del mil? D’A. Bley ( Takatuka, 2010) 
Tots els meus amics són morts (2012), Avery Monsen i Jory John –i amb il·lustracions de Monsen–. La Galera i Norma editorial 
V. Labrado Llegendes valencianes: criatures mítiques de la tradició oral (Bromera 2007)

Una altra història de por que m'impressiona és la rondalla replegada per Enric valor
 "I queixalets també".

laclassedepili

A ValenciaBonita he trobat la història del barber diabòlic del carrer Manyans. Quina por!

L'Home del Sac, el Moro Mussa... Saps quins són els tradicionals monstres valencians? El Museu d'Etnologia dóna a conèixer els tradicionals monstres valencians a través de diferents activitats:
Exposició "Espanta la por!"