Diàleg amb Manuel Baixauli. "Espiral"

dimarts, 31 de març del 2015 

Un any més tenim el privilegi d'assistir a la Facultat de Filologia al Diàleg entre l'esciptor i els lectors joves, "al voltant d'un objecte tan simple i complex com un llibre", Espiral. A classe hem treballat els relats del llibre, alguns alumnes han conversat al twitter amb altres alumnes, professors i amb l'autor mateix, alguns s'han fet escriptors i han participat al concurs de relats del Diàleg, i alguns han vingut a conéixer l'autor i preguntar-li el que han volgut.
De vegades, un detall que sembla insignificant ens dóna corda per a continuar endavant. Crec que enguany els alumnes de 2n de batxillerat ho han passat bé llegint i comentant a classe el llibre de Manuel Baixauli Espiral, però el que ha sigut grandiós ha estat el moment en què després del Diàleg entre l'escriptor i els lectors joves 2015 s'ha fet una menció especial al relat presentat per Nuria Duro al concurs, "Soledat". I encara m'ha entendrit més l'emoció que he vist en els seus ulls quan em contava com havia sentit que l'autor li responia, en exclusiva, a la pregunta que havia fet en públic. Enhorabona, Núria. Ací podeu veure els relats dels alumnes.
Gràcies a Manuel Baixauli, Carme Gregori, Gonçal, Moisés, Alícia (la fotògrafa) i a tots els que hi heu participat.
De veritat que estic molt contenta amb l'activitat.

I a tall d'exemple, un dels relats d'Espiral:

 ESPIRAL 

Perdut en el desert llis, infinit, veus, al lluny, una immensa caragola. T’hi acostes, a poc a poc. Només s’ouen els teus passos i, si t’atures, el batec del teu cor. Quan per fi hi arribes, et plantes davant la colossal obertura. Sents remor d’ones. Guaites, sense por, al buit. Com tots els qui vingueren abans, com tots els que vindran, ets vertiginosament aspirat per l’espiral i ingresses, per sempre, a l’oceà de l’oblit.