Bon(s) Nadal(s)!
Empar Moliner
Estimada xurri, com estàs? Perdona les manques d'ortografia, ja saps que jo sense el corrector de Word estic megaperduda. Em sap molt greu haver-te d'escriure a mà, però és que no tinc l'ordinador i en aquesta masia rural no tenen ni wifi ni res. Jo volia venir a passar les festes totalment desconnectada (ja saps que a mi això de les festes em posa superdown) però una cosa és desconnectar i l'altra és haver d'anar al poble a comprar un segell per escriure-li a la teva millor amiga. Uf.
Bueno, tia. A ho que anava. Primer estava molt depre perquè vaig veure que aquest poble, que es diu Sant Kevin de Vallfosca, era superarcaic i que a la gent no se l'entén quan parla. ¿I saps per què? Perquè no només fan tots els pronoms febles, com l'àvia, sinó que parlen super-raro de la muerte. Si els preguntes "Tens hora?" et diuen "No en tinc" (en lloc de "No tinc"). Són uns Pompeus, tia. Però lo pitjor és que em troben rara a mi! Arribo a la masia i el que la porta (que és un tio bo super slow food, ja m'entens, un matxote quilòmetre zero que flipes) em comença a parlar "del Nadal". Ja veus tia. "El Nadal"! Als pobles encara no diuen "els Nadals", com nosaltres. Segurament per l'aïllament secular a què estan sotmesos. I tampoc diuen "els raïms". Ells per la fi d'any es mengen "el raïm!" Ah! I no fan cagar "el cagatió". Ells, per la Nit Bona, fan cagar "el tió".
En fi, no segueixo perquè no acabaria. Em tracten com un bitxo raro, i això que jo tinc cursa universitària i ells no. Vull dir que amb aquests no pots parlar de ciència de tu a tu com fem nosaltres. A aquests els parles de la bústia de Higgs i els sona a xino. En fi, cari, no t'agobio més. Bons Nadals i que no sigui gaire dur lo d'anar a currar el dia vint-i-sis...! Ja parlarem per veure què fem per la Nit Vella. Petons. XXX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada