Comunicació escrita: la coherència interna del text

Joan Tudela

Una de les formes més evidents i més lamentables de la deixadesa a l’hora d’escriure és la incoherència interna del text. Quan revisem el primer redactat, hem d’estar atents a la qüestió de la coherència interna. No pot ser que, en una carta, l’encapçalament s’adreci als lectors tractant-los de benvolguts companys, a la quarta ratlla es tracti el lector –reduït a un de sol– de vostè i, al final de la carta, se’l tracti de tu. No pot ser que, en la mateixa carta, a la segona ratlla parlem de la SEAT en majúscules, a la tercera parlem de la Seat només amb majúscula inicial i a la cinquena parlem ja de la seat tota ella minúscula. Més enllà de la correcció o incorrecció, més enllà de l’adequació a inadequació, existeix la necessitat de la coherència interna d’un escrit. Quan hem triat una fórmula, l’hem de mantenir al llarg de tot el text. Les incoherències internes no ens han de preocupar gaire mentre redactem l’esborrany, però sí que hem d’obrir bé els ulls per detectar-les i esmenar-les en la fase de la reescriptura, quan revisem el primer redactat.

Del llibre Llengua i comunicació.
joantudela@periodistes.org