Benet i Jornet el Gran

Josep Maria Benet i Jornet, 45è premi d'Honor de les Lletres Catalanes
El jurat reconeix “la qualitat i l'extensió, varietat i coherència de la seva obra amb continuïtat infatigable i fidel al teatre”
[llegiu l'article]



‘Papitu' entra a l'Olimp d'honor
El dramaturg i guionista Josep Maria Benet i Jornet obté el 45è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per la seva obra de renovació del teatre català modern
[llegiu l'article]

lo polèmic

correctecat

Lo lo neutre i el el neutres o no 

Joan-Carles Martí i Casanova. Elx. / 19.03.2013
[llegiu l'article]

Lo més pesat de tot 

Pep Coll. Lleida. / 19.03.2013
[llegiu l'article]

Defensem lo masculí 

Jaume Macià . Sabadell. / 20.03.2013
[llegiu l'article]

Lo de l’article neutre 

Ignasi Moreta. Barcelona. / 22.03.2013
 Hi ha problemes lingüístics creats per la interferència d’una llengua veïna. N’hi ha de creats per la ignorància o la desídia dels mitjans de comunicació, dels docents i de la població en general. I n’hi ha de creats per la normativa. El lo neutre és un exemple claríssim de problema creat per la normativa. Vegem-ho.

Poesia catalana de postguerra

He trobat, al blog segondebat, aquesta joia de la professora Carme Muñoz Altabert

Un país de llibre

Capítol 1 La nostra literatura. Naufragi a la neu, Esperança Camps

Capítol 2  La cançó en valencià, Josep Vicent Frechina

Capítol 3 Lluny

Capítol 4   Columnes de paper. Literatura i periodisme

Capítol 5   Poesia infantil

Capítol 6  El jove que va perdre el nom

Capítol 7  A peu de foto.

Capítol 8  El sant del dia



Capítol 9   Fuster. De Llorente a Marx, Pau Viciano




Capítol 10  Llegeix-me, Amaia Crespo - Paula Bonet



Capítol 11 Crònica negra. Juli Alandes



Capítol 12 Cuina d'olis de varietats tradicionals del territori Sénia.

Primavera Valenciana

 El Palau de Congressos de València va acollir ahir un concert de quatre hores i mitja en suport als estudiants processats ara fa un any en ocasió de la 'primavera valenciana'. Als assistents que van omplir el Palau cal sumar més de cinc mil persones que van seguir en directe el concert a través de la retransmisió que va fer VilaWeb. El concert va acabar amb tots els assistents dempeus enarborant llibres, en record d'una de les imatges icòniques de les manifestacions, que oposava els llibres a les porres de la policia.
vilaweb



Obrint Pas, Senior i El Cor Brutal, La Gossa Sorda, Pau Alabajos, Aspencat, Cesk Freixas, Clara Andrés, Arthur Caravan, Meritxell Gené, El diluvi, Feliu Ventura...

El català, llengua vehicular

Josep M. Porté - "El català, llengua vehicular!" 




De què parla aquesta cançó?
Quines referències a la nostra cultura hi trobeu?

Una terra d'acollida; una llengua sense estat.
Des d'Andorra a l'Alguer, des del Rosselló a Alacant, de Ses Illes a la Franja.
L'enciclopèdic Ramon Llull, el poeta Ausiàs March, Martorell i el seu Tirant.
Un model educatiu de qualitat; que no segrega i cohesiona.
Que l'actual model d'escola és el resultat d'esforços de tota una societat.
Que ha patit la demagògia, entrebancs i prohibicions, d'aquells que no l'han estimada.
Immersió, identitat, tolerància i llibertat a l'escola catalana.
Sense imposicions serem més rics en coneixements i harmonia ciutadana.
El català llengua vehicular; combatent desequilibris.
Cal emprar-la per a mantenir, la competència desitjada.
Càntics d'Espriu i Verdaguer. Rodoreda, Joan Fuster, Martí i Pol i Jesús Moncada.
També Casals la difongué, més enllà de l'oceà, nostra llengua catalana.
Immersió, identitat, tolerància i llibertat a l'escola catalana.
Sense imposicions serem més rics en coneixements i harmonia ciutadana.

REBAIXES

Suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 18 de gener del 2013

Català de rebaixes 

 Núria Puyuelo
Ara que és temps de rebaixes, és bo que repassem tota una sèrie de termes que sentirem a dir aquests dies. En primer lloc, en època de rebaixes tots sortim a buscar gangues. És ben curiosa l’etimologia d’aquesta paraula. El seu origen, datat el 1369, és onomatopeic, perquè imitava el crit de l’ocell ganga, una au de mal caçar. El significat del mot va derivar a "cosa sense profit" i després, irònicament, a "cosa adquirida a bon preu". De ganga també prové l’expressió irònica “són gangues de l’ofici” (“inconvenients o perjudicis que comporta una ocupació, una activitat o una situació”) i el refrany “a casa de maturrangues, no hi vagis a buscar gangues”, que aconsella de no anar a buscar a un bordell preus rebaixats.
En època de rebaixes també se sent força el verb ofertar, incorrecte en català i que cal substituir per oferir, fer oferta o fer oferta de preus. Segons l’Optimot, quan ofertar fa referència a “posar a la venda un producte comercial amb preu rebaixat”, es pot utilitzar el sintagma "fer oferta de preus", i dir, per exemple, “aquests dies fem oferta (del preu) de l’oli d’oliva (i no “aquests dies ofertem l’oli d’oliva”). En altres casos, podem fer servir el verb oferir: “les botigues aquests dies ofereixen (i no oferten) productes rebaixats” o “l’administració oferirà (i no ofertarà) cursos gratuïts als jubilats”.
Finalment, també cal recordar que, després de les despeses de les festes de Nadal, el gener sempre és un mes difícil de passar, des del punt de vista econòmic. Per això es coneix amb el nom de gener costerut, allò que els castellans en diuen cuesta de enero. També ens hi podem referir com la costa de gener, la pujada de gener, les vaques magres de gener, la patacada de gener, la garrotada de gener i la clatellada de gener. Bones rebaixes i vigileu la butxaca!
Sabíeu que… Un altre dels verbs que sonen aquests dies és emprovar, d’on prové el substantiu emprovador. Semblants a emprovar, hi ha els verbs provar, amb un sentit més general, que vol dir fer servir una cosa per veure com va o com funciona, i tastar, que noAfegeix la llegendamés es pot fer servir per les coses de menjar i beure, per saber si ens agraden o no.

marcovaldesdiaz.blogspot.com.es/