Noms de coses procedents de noms de lloc
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 231)No és necessari haver estudiat a Salamanca per deduir que el mot hamburguesa procedeix del nom de la ciutat alemanya anomenada Hamburg, que la vichysoise és una salsa que ens ha arribat de Vichy, que el pastís que es diu napolitana ha pres nom de la ciutat de Nàpols i que el tipus de calçons coneguts per Bermudas es diuen així perquè s’usaren, o això es creu, primerament a les illes del Carib del mateix nom. Però n’hi ha altres, de noms, alguns ja ben antics en la nostra llengua, que provenen de noms de països o ciutats, en els quals aquests no són tan evidents com en aqueixos exemples que he posat. Vegem-ne alguns.
Comencem pel préssec. Endevinaríeu que el nom que hi és amagat és persicum / persica, és a dir, ‘persa’, en llatí? I és que aquest fruit tan saborós s’introduí a Europa a través de Pèrsia, i amb noms derivats de la seva forma llatina és conegut a la majoria de països d’Europa: pesca en italià; pêche en francès; peach en anglès; Pfirsich, en alemany; perzik, en holandès, etc. I un plat dolç compost amb diverses fruites tallades a trossets als quals s’ha afegit sucre i algun licor és diu macedònia, del nom d’una regió de la península balcànica entre Albània i Bulgària. Un altre nom embullat és baldaquí, ‘dosser que cobreix el tron d’un rei o una imatge o objecte sagrat’, del nom d’una tela preciosa que antigament s’importava de Bagdad, anomenat Baldac, a l’edat mitjana. El nom català sembla haver-nos arribat a través de l’italià baldacchino (pronunciat baldakkíno).
També el nom d’una altra tela preciosa, el domàs, amaga el nom d’una famosa ciutat de Síria, Damasc, coneguda en català antic pel nom de Domàs. En l’adjectiu damasquí, de creació més recent, el nom de l’antiga ciutat ja hi apareix de forma molt més clara. I el caixmir, és el nom d’una fibra procedent de la llana d’una raça de cabres originària de la Vall de Caixmir, a l’Índia. Una tela més comuna, molt coneguda de sastres i tapissers, anomenada bocaram, en castellà bocarán i en francès bougran, més antigament bouqueran, també prové del nom d’una ciutat d’Àsia, Bukhara, dins l’actual Uzbekistan. I el pergamí, la pell desproveïda de pèl i allisada que durant l’edat mitjana fou el principal suport de l’escriptura, es diu així perquè antigament el principal centre de producció i distribució d’aqueix material fou Pèrgam, ciutat anomenada avui en dia Bergama, situada dins la Turquia asiàtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada