dimecres, 28 de setembre del 2011
Nou programa de llibres
Via llibre - 27/09/2011
El gran objectiu de "Via llibre" és viure amb els lectors les seves emocions. És una finestra oberta a tothom, a tots els àmbits dels llibres: narrativa, assaig, poesia, teatre, i fins i tot als llibres d'autoajuda... Sense oblidar la literatura infantil i juvenil. Tot per acostar el món de la lectura al gran públic.
dimecres, 21 de setembre del 2011
diumenge, 18 de setembre del 2011
Finalistes Premis Blocs Catalunya 2011
Ací trobareu blocs molt interessants sobre cultura, educació, literatura, història, cuina, esports, música...
dimarts, 13 de setembre del 2011
Neologismes
Gabriel Bibiloni: 'Sempre hi ha algú que inventa les paraules, que les crea'
Què son el neologismes? I els manlleus? I les paraules patrimonials?D'on surten les paraules que fem servir cada dia per comunicar-nos? Qui les forma? Com es capté el català en la formació de paraules noves? Com es transmeten?
En parlem amb el lingüista i doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, Gabriel Bibiloni, que va fer un curs sobre neologismes a la Universitat Catalana d'Estiu.
veure video
vilaweb
diumenge, 11 de setembre del 2011
'Català a l'atac! Visca la llengua viva!'
Màrius Serra: 'Català a l'atac! Visca la llengua viva!'
Màrius Serra: 'Català, a l'atac! Visca la llengua viva!' from VilaWeb on Vimeo.
Transcripció del discurs de Màrius Serra
"Solà va proposar 11 conceptes que explicaven la reconstrucció del català com a llengua moderna, rica, de cultura i germana de les altres llengües d’Europa"
"Deia Fabra: (...) la cosa interessant és l’adquisició del llenguatge per part dels infants, l’adquisició de l’ús corrent de la llengua que s’anomena literària i per això es necessita gramàtica, però no massa gramàtica. D’això que deia Fabra ara fa cent anys, avui en diem immersió lingüística."
"necessitem més immersió lingüística que mai per tenir un futur capicua. Amb el cap i amb el cor. Només si vehiculem del dret i del revés el nom de la nostra llengua en traurem l’entrellat : Català a l’atac. Visca la llengua viva i visca el submarinisme."
dimarts, 6 de setembre del 2011
Comencem el curs
LA FRASE DEL DIA (RODAMOTS):
____________________
Qui pensa, aprèn, i, de retop, ensenya; qui no pensa, sempre ha de ser arrossegat i esperonat. Pensar no és anar recordant coses o inventar, sinó aprofundir en una cosa concreta, dissecar-la, analitzar-la, voler saber com ha estat ja coneguda i tractada per altres persones sàvies; en resum, pensar és investigar, raonar i intercanviar coneixements. De la perícia en tot això ve l’art de conversar, de comunicar, de ser mestres i de fer de pares i mares del bon dir.
COMUNICAR-SE, TOT UN ART, Ramon Sangles (2a edició, Edicions SPD, Barcelona, 2010, pàg. 64)
No hi ha res més pràctic que una bona idea. A l’hora d’escriure, la idea de l’escriptura com a procés és bàsica. I és vàlida per a tota mena d’escrits, des de la convocatòria d’una reunió fins a una novel·la. L’escriptura és un procés, que comença molt abans d’escriure la primera lletra i que no acaba fins que allò que hem escrit és llegit per una altra persona. A més a més, hem de recordar que la comunicació escrita i la comunicació presencial funcionen de manera ben diferent. En la comunicació escrita, un emissor fa arribar un missatge escrit a un receptor i la comunicació es produeix entre l’escrit i el lector. En canvi, en la comunicació presencial emissor i missatge són percebuts pel receptor –amb raó– com una mateixa cosa. Per tant, quan escrivim hem de saber que, un cop hem enllestit l’escrit, aquest ha de tenir vida pròpia (nosaltres no hi serem, al costat del lector, per precisar el sentit del que hem volgut dir). Tant és així que avui dia llegim llibres d’autors que fa segles que han mort, obres anònimes i multitud d’escrits dels quals ignorem l’autoria. També hem de reconèixer que, en general, escriure és una cosa que fa respecte. Més encara: fa por. És natural. Tot i que vivim en una societat plenament alfabetitzada, llegir és relativament fàcil i, en canvi, escriure requereix sempre un cert esforç i una certa traça. Solució? La pràctica, com en tot. Acompanyada, això sí, de bons criteris.
Si no hi ha un mínim d'exigència, de necessitat d'esforçar-se una mica, no hi ha progrés ni educació possibles.
Emili Teixidor (Roda de Ter, Osona 1934)
____________________
Qui pensa és mestre del bon dir
Ramon Sangles i Moles
Qui pensa, aprèn, i, de retop, ensenya; qui no pensa, sempre ha de ser arrossegat i esperonat. Pensar no és anar recordant coses o inventar, sinó aprofundir en una cosa concreta, dissecar-la, analitzar-la, voler saber com ha estat ja coneguda i tractada per altres persones sàvies; en resum, pensar és investigar, raonar i intercanviar coneixements. De la perícia en tot això ve l’art de conversar, de comunicar, de ser mestres i de fer de pares i mares del bon dir.
COMUNICAR-SE, TOT UN ART, Ramon Sangles (2a edició, Edicions SPD, Barcelona, 2010, pàg. 64)
________________________
Procés de l’escriptura
No hi ha res més pràctic que una bona idea. A l’hora d’escriure, la idea de l’escriptura com a procés és bàsica. I és vàlida per a tota mena d’escrits, des de la convocatòria d’una reunió fins a una novel·la. L’escriptura és un procés, que comença molt abans d’escriure la primera lletra i que no acaba fins que allò que hem escrit és llegit per una altra persona. A més a més, hem de recordar que la comunicació escrita i la comunicació presencial funcionen de manera ben diferent. En la comunicació escrita, un emissor fa arribar un missatge escrit a un receptor i la comunicació es produeix entre l’escrit i el lector. En canvi, en la comunicació presencial emissor i missatge són percebuts pel receptor –amb raó– com una mateixa cosa. Per tant, quan escrivim hem de saber que, un cop hem enllestit l’escrit, aquest ha de tenir vida pròpia (nosaltres no hi serem, al costat del lector, per precisar el sentit del que hem volgut dir). Tant és així que avui dia llegim llibres d’autors que fa segles que han mort, obres anònimes i multitud d’escrits dels quals ignorem l’autoria. També hem de reconèixer que, en general, escriure és una cosa que fa respecte. Més encara: fa por. És natural. Tot i que vivim en una societat plenament alfabetitzada, llegir és relativament fàcil i, en canvi, escriure requereix sempre un cert esforç i una certa traça. Solució? La pràctica, com en tot. Acompanyada, això sí, de bons criteris.
Joan Tudela, Llengua i comunicació.
diumenge, 4 de setembre del 2011
II Diada d'Estellés
Digueu-me si m'equivoque, però trobe que a València no hi ha un sol carrer que porte el nom de Vicent Andrés Estellés. Ni a Castelló. Ni a Alacant. Ni al meu poble, Almàssera. (Mira, ací prop de l'institut, a Alaquàs, sí que n'hi ha un) Quin gran pecat deu haver fet este senyor? Ser poeta? Escriure en valencià? Assumir la veu d'un poble? Hui de vesprada inauguraré a ma casa el corredor de V.A.Estellés, hi posaré una rosa de paper i en llegiré el poema, i allà que em parega, en llegiré un altre. Hi esteu convidats (però guardeu-me el secret)
(...)
Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.
(...)
I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.
El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.
(...)
Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.
(...)
I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.
El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.
(...)
Blogs participants (1entretants)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)