dimarts, 12 de novembre del 2013

20 novembre, Dia del Llibre Valencià

El 20 de novembre, celebrem el Dia del Llibre Valencià, coincidint amb l'aniversari de la primera edició del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell al 1490.
Per això des de l'ACV Tirant lo Blanc, que també celebra el seu aniversari en eixa data, et proposem una serie d'accions per tal de recordar els nostres llibres i autors a les xarxes socials el pròxim 20 de novembre. PARTICIPA!!!
A) Envia una piulada a Twitter amb l'etiqueta #TirantDeLLibres recomanant la lectura d'algun dels teus llibres valencians preferits.
B) Comenta a Facebook algun llibre valencià que t'agrade especialment.
C) Puja un vídeo a Youtube llegint un fragment d'algun llibre valencià i posa en el títol del vídeo l'etiqueta #TirantDe Llibres
D) Fes una foto a la coberta d'algun llibre valencià i puja-la a Instagram amb l'etiqueta #TirantdeLlibres
E) Fes chekin a Foursquare en algun lloc especial on estigues llegint un llibre valencià.
I per descomptat LLIG!! ;)

dimarts, 1 d’octubre del 2013

Comencem amb VALOR



llibresvalencians.com
«Ègloga, pura ègloga! ¡Allà hi havia la veritat rude i primigènia de la vida de la humanitat: la veritat del camp, de l’antiquíssima agricultura, mare nostra!Ell ho veia així amb una emoció profunda. Llamps de record l’il·luminaven malenconiosament. Es veia petit i patidor. Mirà la til·lera, la capella de l’aljub, la llavadora de fusta. Cada estiu ho veia. Ara, ja batxiller, ho mirava amb uns altres ulls. (…) Tot allò era passat per sempre. “Ara sóc un xicot que té el batxiller, no un ignorant dins la tenebra”. (…) S’havia desconnectat de la fonda poesia de la muntanya com un element més i havia passat a ser-ne interessat espectador. O no del tot encara. La muntanya havia penetrat tan pregonament en la seva ànima d’infant, que ell encara li pertanyia, potser més que no s’imaginava.»
La idea de l’emigrant, Enric Valor, pàg, 138 i 139
(Xavier Serrahima, Racó de la paraula)

dimarts, 17 de setembre del 2013

En autobús, taxi i vaixell. Sempre la mateixa història.



En autobús, taxi i vaixell 

Ponç Feliu
flipaencolores
Sevilla. Una amiga meva visitava amb una companya la ciutat en un autobús, en la part davantera i prop del conductor. Parlaven en català i al cap d'una estona tal conductor els va preguntar: “Señoras, hablan vds. en catalán porque es su costumbre o para joderme?” Jo sabia de l'agilitat mental de l'amiga, que va permetre contestar-li: “Evidentemente, sólo para joderle, cosa mucho más importante que hablar en lengua tan rara de su bonita ciudad.”
Madrid. Un altre conegut meu, advocat, agafa un taxi. Durant el recorregut, el telefonen del seu despatx de Girona, i s'inicia una conversa. Al cap d'una estona, el taxista, molt molest, li diu: “Lo siento, en mi taxi no se habla catalán. Haga el favor de bajar; no le cobro nada.”
Mar Bàltic. En un creuer, quatre parelles catalanes sopen. Si bé parlen en català, a l'hora de la comanda s'adrecen al cambrer, sud-americà, en castellà. De la taula del costat s'aixequen uns altres passatgers que ja han sopat. En sortir, els comenten: “Para poder comer sí que habláis en español.”
Tots tres comportaments tenen com a denominador comú:
a) Que cap dels catalanoparlants dialogava amb cap dels tan profundament agreujats, que, en conseqüència, no podien invocar allò de la mala educación.
b) Que la seva reacció no fou immediata (gairebé al final del trajecte tant en autobús com en taxi i havent ja sopat en el creuer), cosa que suggereix una tolerància inicial que va minvant en anar escoltant l'altra parla, fins a esdevenir irritació acumulativa i, finalment, fet mortificant.
Estat de mortificació que no s'hauria generat mai si els mateixos actors haguessin parlat, per exemple, en xinès, ja que s'hauria considerat natural aquesta llengua en un ciutadà de tal nació, concepte aquest darrer tremendament important per als devots del “nacionalisme d'estat” (que, per cert, mai és presentat com a tal, sinó negat i substituït pel terme “patriotisme constitucional”, ja que queda reservat el “nacionalisme” com a substantiu i “l'excloent” com a adjectiu als de caire “perifèric”, sempre aberrants), un nacionalisme d'estat que disposa de mecanismes formidables per penetrar profundament en el moll de l'os dels seus súbdits (sovint, imperceptiblement). Per això, Anne Marie Thiesse assenyala: “El sentiment nacional només és espontani quan ha estat fortament interioritzat; és necessari que abans hagi estat ensenyat.” Aquells creueristes, el conductor d'autobús i el taxista creuen que Espanya és una única nació del tot consolidada, de pedra picada, i que a una única nació li correspon, en conseqüència, una única llengua, i per tant no hi ha pitjor espanyol que aquell que no parla la “llengua comuna”.
I si el nacionalisme d'Estat és consubstancial a qualsevol país en possessió de l'esmentat estat, en el cas d'Espanya la cosa s'ha exasperat per allò de “la España invertebrada”, que tants esquinçaments d'ànima ha produït, al redós de l'“España me duele”. Com va assenyalar Harold Laswell, “nació feliç és sens dubte aquella que mai té cap pensament sobre si mateixa”, als antípodes, doncs, del pensament recurrent de Madariaga, Américo Castro, Ortega y Gasset, Sánchez Albornoz, Unamuno i molts altres d'actuals de menor volada, que, amb l'esperit “doliente”, escriuen tan agònicament sobre la nación española, sabent en el racó més analític del seu cervell que tal “única nació” té molt més de ficció que de realitat.

elpuntavui, 3 de setembre del 2013

El primer estel

I per últim, què us sembla si seguim el suggeriment de la professora Oreto Doménech i fem un inici ben poètic?
naufragiobrer

EL PRIMER ESTEL

Al fons de tot es dreça una muntanya
prometedora, el dia ja finit.
És bo no tenir sempre el que volem
i bastir una cabana d’esperances:
així, per l’entrellum, el primer estel
fulgura net, silenciós incita,
sense fer mal, a un goig que no turmenta
que sigui breu; sabem que en esvanir-se
serà tot lluminària el firmament.
No em puc, doncs, plànyer de la meva sort;
aquí m’estic ple de pressentiment
d’una vida auroral sempre futura
que és ara sols nit clara sense vent.

Joan Vinyoli

Són bojos aquests catalans?

I podem continuar amb el primer d'una sèrie de vídeos

"Alina Moser, una noia alemanya que fa poc que viu a Catalunya, que parla català i no entén el castellà, va decidir voltar al febrer amb furgoneta per conèixer de primera mà el país on havia decidit de viure i la situació de la seva llengua. Aquest és el punt de partida del documental Són bojos, aquests catalans!?, una 'roadmovie' realitzada per Zeba Produccions que ha viatjat amb l'Alina per Catalunya, Andorra, la Franja de Ponent i Catalunya Nord.
vilaweb



 El segon, Què ens passa valencians? serà un documental que s'enregistrarà al País Valencià el primer trimestre de 2014 i a través del qual s'analitzarà quina és la realitat lingüística del territori. La protagonista serà la mateixa Alina, que recorrerà el territori posant a prova l'ús de la llengua, tant pel que fa a la societat, les administracions o a l'ensenyament. La protagonista no coneix les diferències reals entre el Principat i el País Valencià; ella l'única cosa que ha fet és estudiar el català en els llibres, on s'explica que la llengua es parla al Principat, País Valencià, Catalunya Nord, Franja de Ponent i a les Illes, ben bé igual que passa amb l'alemany a Alemanya, Àustria o Suïssa o amb el francés a França, Bèlgica, el Quebec o Suïssa també.
elpuntavui

El tercer serà a les Illes i l'Alguer

Qüestionari de Sociolingüistica

fortpius

Comencem el curs. Esteu preparats?
No m'agrada iniciar-lo demanant-vos faena, però és per a una bona causa...
Uns companys estan investigant sobre algunes qüestions de sociolingüística (La diglòssia entre el jovent al País Valencià) i necessiten la vostra col·laboració. Es tracta que empleneu el qüestionari a través d'aquest enllaç. No us costarà més de cinc minuts i la vostra col·laboració serà de gran ajuda. El qüestionari romandrà obert fins el 31 d'octubre. Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

dilluns, 22 d’abril del 2013

'Escrache'


'Escrache' 
Sus Martí. Correcte.cat. / 8.04.2013  núvol.com
Sus Martí, responsable del portal Correcte.cat, fa un primer recull de la disparitat d’opinions i solucions que han adoptat lingüistes i mitjans de comunicació davant l’aàrició del mot ‘escrache. No hi ha un equivalent clar en català i és un campi qui pugui. 


Aquests darrers dies, s’ha posat de moda usar a tort i a dret el mot escrache, que a l’Argentina utilitzen quan es refereixen a la denúncia popular en contra de persones acusades de violacions dels drets humans o de corrupció, que es fa amb actes com pintades, cants o segudes davant del seu domicili particular o en llocs públics, segons explica el Termcat que, al mateix temps, ens diu que, en català, no hi ha un equivalent directe d’aquesta forma i recomana l’ús de formes descriptives com ara assetjament públic, pressió pública o escarni i, si escau, precisar si aquesta situació es dóna a la feina o a casa, per exemple.
L’ús d’escrache ha comportat discussions a la xarxa i ha entretingut alguns autors que han escrit articles per defensar-lo com a neologisme o rebutjar-lo en benefici d’alguna forma genuïnament catalana. També els mitjans de comunicació discrepen i cadascun utilitza la forma que li ha semblat més convenient.
Albert Pla Nualart s’ha pronunciat a favor d’adoptar le terme escrache a l’Ara a l’article ‘Escrache’ o escarni (30/03/13) També a l’Ara, Ferran Sáez Mateu ha publicat un altre article, ‘Escrache’: primera part (03/04/13), en què es decanta pel mot argentí, al·legant que defensa escrache com defensa el tango i el mate, altres mots argentins que han arrelat a Catalunya.
A Twitter també se n’ha parlat molt.
 I, finalment, hi ha la decisió dels serveis lingüístics dels diaris: els d’El Punt Avui han decidit que usaran mots catalans i que, en casos en què no ho puguin evitar, hi posaran ‘escrache’, entre cometes; els de l’Ara, escrache, així, com si fos una paraula ben nostrada; pel que fa a El Periódico i La Vanguardia, s’han decantat per escrache i assetjament, respectivament. De TV3 i Catalunya Ràdio, en tenia dubtes, però m’han sorprès perquè d’una banda accepten mots com *vivenda i, de l’altra, ara, l’Ésadir apunta a escarni. Vist això, que només pretén ser un resum de la diversitat d’opinions davant l’arribada d’un mot nou en l’àmbit de la llengua catalana, es pot dir que guanya la tendència a adoptar escrache per sempre més, sense ni tan sols fer l’esforç de provar si una de les propostes del Termcat té bona acceptació entre els usuaris i descriu els fets d’una manera més o menys fidel a la realitat. Ens costa molt poc decidir que no tenim una llengua prou rica per explicar tot el que passa al món (ara, amb l’escrache, el món és casa nostra, també). Ens costa molt poc decidir que la paraula que ens arriba d’una altra llengua és tan perfecta que també és insubstituïble. I, de veritat, no puc entendre com, d’una banda, plorem quan algú proposa que Catalunya tingui cooficialitat de llengües i, de l’altra, sempre ens agrada més allò que ens ve de fora.
No puc acabar de fer aquests comentaris sense posicionar-me: Julià de Jòdar diu que la meva tria és moral, no filològica i jo dic que la meva tria és moral i filològica.

La llengua i la rosa.


23 d'abril. Sant Jordi. Dia Internacional del Llibre


dimarts, 26 de març del 2013

Benet i Jornet el Gran



Josep Maria Benet i Jornet, 45è premi d'Honor de les Lletres Catalanes
El jurat reconeix “la qualitat i l'extensió, varietat i coherència de la seva obra amb continuïtat infatigable i fidel al teatre”
[llegiu l'article]



‘Papitu' entra a l'Olimp d'honor
El dramaturg i guionista Josep Maria Benet i Jornet obté el 45è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per la seva obra de renovació del teatre català modern
[llegiu l'article]

lo polèmic

correctecat

Lo lo neutre i el el neutres o no 
Joan-Carles Martí i Casanova. Elx. / 19.03.2013
[llegiu l'article]

Lo més pesat de tot 
Pep Coll. Lleida. / 19.03.2013
[llegiu l'article]

Defensem lo masculí 
Jaume Macià . Sabadell. / 20.03.2013
[llegiu l'article]

Lo de l’article neutre 
Ignasi Moreta. Barcelona. / 22.03.2013
 Hi ha problemes lingüístics creats per la interferència d’una llengua veïna. N’hi ha de creats per la ignorància o la desídia dels mitjans de comunicació, dels docents i de la població en general. I n’hi ha de creats per la normativa. El lo neutre és un exemple claríssim de problema creat per la normativa. Vegem-ho.

divendres, 8 de març del 2013

Poesia catalana de postguerra

He trobat, al blog segondebat, aquesta joia de la professora Carme Muñoz Altabert

dissabte, 16 de febrer del 2013

Un país de llibre



Capítol 1 La nostra literatura. Naufragi a la neu, Esperança Camps

Capítol 2  La cançó en valencià, Josep Vicent Frechina

Capítol 3 Lluny

Capítol 4   Columnes de paper. Literatura i periodisme

Capítol 5   Poesia infantil

Capítol 6  El jove que va perdre el nom

Capítol 7  A peu de foto.

Capítol 8  El sant del dia



Capítol 9   Fuster. De Llorente a Marx, Pau Viciano




Capítol 10  Llegeix-me, Amaia Crespo - Paula Bonet



Capítol 11 Crònica negra. Juli Alandes



Capítol 12 Cuina d'olis de varietats tradicionals del territori Sénia.

Primavera Valenciana

 El Palau de Congressos de València va acollir ahir un concert de quatre hores i mitja en suport als estudiants processats ara fa un any en ocasió de la 'primavera valenciana'. Als assistents que van omplir el Palau cal sumar més de cinc mil persones que van seguir en directe el concert a través de la retransmisió que va fer VilaWeb. El concert va acabar amb tots els assistents dempeus enarborant llibres, en record d'una de les imatges icòniques de les manifestacions, que oposava els llibres a les porres de la policia.
vilaweb



Obrint Pas, Senior i El Cor Brutal, La Gossa Sorda, Pau Alabajos, Aspencat, Cesk Freixas, Clara Andrés, Arthur Caravan, Meritxell Gené, El diluvi, Feliu Ventura...

dimecres, 13 de febrer del 2013

El català, llengua vehicular

Josep M. Porté - "El català, llengua vehicular!" 




De què parla aquesta cançó?
Quines referències a la nostra cultura hi trobeu?

Una terra d'acollida; una llengua sense estat.
Des d'Andorra a l'Alguer, des del Rosselló a Alacant, de Ses Illes a la Franja.
L'enciclopèdic Ramon Llull, el poeta Ausiàs March, Martorell i el seu Tirant.
Un model educatiu de qualitat; que no segrega i cohesiona.
Que l'actual model d'escola és el resultat d'esforços de tota una societat.
Que ha patit la demagògia, entrebancs i prohibicions, d'aquells que no l'han estimada.
Immersió, identitat, tolerància i llibertat a l'escola catalana.
Sense imposicions serem més rics en coneixements i harmonia ciutadana.
El català llengua vehicular; combatent desequilibris.
Cal emprar-la per a mantenir, la competència desitjada.
Càntics d'Espriu i Verdaguer. Rodoreda, Joan Fuster, Martí i Pol i Jesús Moncada.
També Casals la difongué, més enllà de l'oceà, nostra llengua catalana.
Immersió, identitat, tolerància i llibertat a l'escola catalana.
Sense imposicions serem més rics en coneixements i harmonia ciutadana.

dijous, 31 de gener del 2013

REBAIXES

Suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 18 de gener del 2013
Català de rebaixes 
 Núria Puyuelo
Ara que és temps de rebaixes, és bo que repassem tota una sèrie de termes que sentirem a dir aquests dies. En primer lloc, en època de rebaixes tots sortim a buscar gangues. És ben curiosa l’etimologia d’aquesta paraula. El seu origen, datat el 1369, és onomatopeic, perquè imitava el crit de l’ocell ganga, una au de mal caçar. El significat del mot va derivar a "cosa sense profit" i després, irònicament, a "cosa adquirida a bon preu". De ganga també prové l’expressió irònica “són gangues de l’ofici” (“inconvenients o perjudicis que comporta una ocupació, una activitat o una situació”) i el refrany “a casa de maturrangues, no hi vagis a buscar gangues”, que aconsella de no anar a buscar a un bordell preus rebaixats.
En època de rebaixes també se sent força el verb ofertar, incorrecte en català i que cal substituir per oferir, fer oferta o fer oferta de preus. Segons l’Optimot, quan ofertar fa referència a “posar a la venda un producte comercial amb preu rebaixat”, es pot utilitzar el sintagma "fer oferta de preus", i dir, per exemple, “aquests dies fem oferta (del preu) de l’oli d’oliva (i no “aquests dies ofertem l’oli d’oliva”). En altres casos, podem fer servir el verb oferir: “les botigues aquests dies ofereixen (i no oferten) productes rebaixats” o “l’administració oferirà (i no ofertarà) cursos gratuïts als jubilats”.
Finalment, també cal recordar que, després de les despeses de les festes de Nadal, el gener sempre és un mes difícil de passar, des del punt de vista econòmic. Per això es coneix amb el nom de gener costerut, allò que els castellans en diuen cuesta de enero. També ens hi podem referir com la costa de gener, la pujada de gener, les vaques magres de gener, la patacada de gener, la garrotada de gener i la clatellada de gener. Bones rebaixes i vigileu la butxaca!
Sabíeu que… Un altre dels verbs que sonen aquests dies és emprovar, d’on prové el substantiu emprovador. Semblants a emprovar, hi ha els verbs provar, amb un sentit més general, que vol dir fer servir una cosa per veure com va o com funciona, i tastar, que noAfegeix la llegendamés es pot fer servir per les coses de menjar i beure, per saber si ens agraden o no.

marcovaldesdiaz.blogspot.com.es/

dilluns, 21 de gener del 2013

Diàleg dels joves amb Carme Riera



"L'experiència intrèpida de la paraula"

El Diàleg entre l’escriptor i els lectors joves es consolida com a proposta de difusió del plaer la lectura entre els adolescents després d’onze anys. enguany, l’activitat tindrà com a protagonistes l’escriptora Carme Riera i la novel·la La meitat de l’ànima.
Moisés Llopis, Núvol. Punt de llibre.


Twitter:   #dialeg13


Diàleg entre l'escriptor i els lectors joves 2013

dijous, 17 de gener del 2013

Any Estellés. Còmic






El 2013 se celebrarà el vinté aniversari de la mort del poeta Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993). És per això que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’ha nomenat “escriptor de l’any” i li dedicarà una sèrie d’activitats al llarg de l'any, una de les quals serà l’exposició al Centre del Carme (que visitarem els dies 29 de gener i 1 de febrer).
Una altra activitat al voltant de la figura del poeta ha estat la creació d’un còmic que ha dibuixat i escrit Jesús Huguet EnguitaLa clau que obri tots els panys.
 Entreu ací per veure'l.

M'ACLAME A TU
M'aclame a tu mare de Terra sola,
arrape als teus genolls amb ungles brutes,
invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, al que més estimava,
i cante el jorn del matí il.limitat.
El clar camí, el pregon idioma,
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum.
Sempre a la nit il.luminat enter,
un bell futur, una augusta contrada,
seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el sol i seràs la collita.
Seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat,
seràs la clau que obri tots els panys,
seràs la llum, la llum il.limitada.
Seras confí on l'aurora comença
seràs forment, escala il.luminada.
Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tot esquinçat de l'emblema que puja,
seràs l'ocell i seràs la bandera.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels vents que em retornaves sempre.


Pau Alabajos

dimecres, 16 de gener del 2013

Toponímia a l'ensenyament

Com sabeu, Pura Santacreu ens visitarà dilluns 28.
Ací teniu una introducció de la toponímia a l'ensenyament.



Treballarem aquests poemes:
COS MORTAL 
"Si com aquell que és jutjat a mort"
AUSIÀS MARCH.
Trinquet dels Cavallers, la Nau, Bailén, Comèdies,
Barques, Trànsits, En Llop, Mar, Pasqual i Genís,
Sant Vicent, Quart de fora, Moro Zeit, el Mercat,
Mercé, Lope de Vega, Colom, Hernán Cortés,
Trenc, Ciril Amorós, Pelayo, Campaners,
Palau, Almirall, Xàtiva, Cabillers, Avellanes,
Pouet de Sant Vicent, Cavallers, Sant Miquel,
Roters, Sant Nicolau, Samaniego, Serrans,
Rellotge Vell, Sant Jaume, Juristes, Llibertat,
Soledat, Ballesters, Bonaire, Quart de dins,
Blanqueries, Llanterna, l’Albereda, Correus,
Nules, Montolivet, Gil i Morte, Espartero,
Miracle, Cordellats, Misser Mascó, Minyana,
el Portal de Valldigna, Porxets, Soguers, Navellos,
Querol, Reina Cristina, Mayans i Ciscar, Temple,
Ponts de la Trinitat, del Real, de la Mar,
d’Aragó, dels Serrans, de Sant Josep, de l’Àngel.

I l’Avenida del Doncel Luís Felipe García Sanchiz.
 Llibre de Meravelles (XXIX)

CORAL ROMPUT
A Salvador Espriu  
Si com l'infant que sap pel carrer seu prou bé anar... 
Ausiàs March. 
Una amable, una trista, una petita pàtria,
 entre dues clarors, de comerços antics,
de parelles lentíssimes, d'infants a la placeta,
de nobles campanades i grans llits de canonge,
d'una certa grogor de pianos usats,
mentrestant la humitat amera l'empedrat
 -hi ha fulles de lletuga espargides per terra-,
la conca entre les cames, el rosari en família,
 la corda de l'escala -el carrer de la Mar,
el carrer del Miracle- i la filla major
 brodant inicials conjugals al coixí,
 l'avi de cos present entre quatre brandons,
els corcons de la taula. Una lenta tristesa,
un amor, unes llàgrimes, una pobra nostàlgia.
He tornat. Feia temps que no havia tornat.
(...)
 La clau que obri tots els panys
Llegiu el poema



 I podeu llegir també aquesta entrada al blog d'Enric Iborra, La serp blanca: "El llibre de meravelles de V. Andres Estellés, un mapa de la ciutat de València" 
i "...: una crònica de la València de postguerra" (I)(II).

dissabte, 12 de gener del 2013

Compraré peres

Compraré peres (les varietats dialectals de la llengua catalana) Edu3.cat


Ací teniu un vídeo antic (1983) molt útil per a veure les diferències dialectals.

diumenge, 6 de gener del 2013

Dia de Reis

REFRANYER SOBRE ELS REIS (ELS DE L'ORIENT I ELS ALTRES) 
xtec.cat
 "Dos reis a casa pobra, un hi sobra."
"Tant mor el Rei com el Papa, com aquell qui no té capa."
"Reis tingam, però no els conegam."
"Rei tingam i no ho sapigam."
"La primera, el Rei perdona; la segona, catxamona; la tercera, coll a terra."
"Al qui no té, el Rei li fa franc."
"Allà on no hi ha, el Rei hi perd els drets."
"Del color del Rei se tinyen els vassalls."
"Nous reis, noves lleis."
"Pels Reis, el temps creix i el fred neix."
"Pels Reis, un pas de vell."
"Pels Reis, el dia creix, i ruc qui no ho coneix."
"Pels Reis, ho noten els bous; i per Sant Sebastià, tot el bestiar."
"Van les lleis per on volen els reis."
"El qui treballa en diumenge, el rei que el pengi."
"El dia de Reis parlen els estels."
SAVIESA DEL POBLE

dimarts, 1 de gener del 2013

La carta d'un "bitxo raro"

ARA dimarts 25 de desembre del 2012
 Bon(s) Nadal(s)! 
 Empar Moliner 

Estimada xurri, com estàs? Perdona les manques d'ortografia, ja saps que jo sense el corrector de Word estic megaperduda. Em sap molt greu haver-te d'escriure a mà, però és que no tinc l'ordinador i en aquesta masia rural no tenen ni wifi ni res. Jo volia venir a passar les festes totalment desconnectada (ja saps que a mi això de les festes em posa superdown) però una cosa és desconnectar i l'altra és haver d'anar al poble a comprar un segell per escriure-li a la teva millor amiga. Uf.
Bueno, tia. A ho que anava. Primer estava molt depre perquè vaig veure que aquest poble, que es diu Sant Kevin de Vallfosca, era superarcaic i que a la gent no se l'entén quan parla. ¿I saps per què? Perquè no només fan tots els pronoms febles, com l'àvia, sinó que parlen super-raro de la muerte. Si els preguntes "Tens hora?" et diuen "No en tinc" (en lloc de "No tinc"). Són uns Pompeus, tia. Però lo pitjor és que em troben rara a mi! Arribo a la masia i el que la porta (que és un tio bo super slow food, ja m'entens, un matxote quilòmetre zero que flipes) em comença a parlar "del Nadal". Ja veus tia. "El Nadal"! Als pobles encara no diuen "els Nadals", com nosaltres. Segurament per l'aïllament secular a què estan sotmesos. I tampoc diuen "els raïms". Ells per la fi d'any es mengen "el raïm!" Ah! I no fan cagar "el cagatió". Ells, per la Nit Bona, fan cagar "el tió".
En fi, no segueixo perquè no acabaria. Em tracten com un bitxo raro, i això que jo tinc cursa universitària i ells no. Vull dir que amb aquests no pots parlar de ciència de tu a tu com fem nosaltres. A aquests els parles de la bústia de Higgs i els sona a xino. En fi, cari, no t'agobio més. Bons Nadals i que no sigui gaire dur lo d'anar a currar el dia vint-i-sis...! Ja parlarem per veure què fem per la Nit Vella. Petons. XXX.