El calc, que és la traducció literal d’un mot o d’un sintagma en una altra llengua, és un recurs per a la creació de neologia que s’utilitza habitualment en terminologia, especialment quan una denominació catalana formada amb els recursos de la pròpia llengua no es considera viable. Són exemples molt coneguts de calcs les formes ratolí i xarxa en informàtica (de l’anglès mouse i net, respectivament), coixinet en telefonia (del castellà almohadilla), correu electrònic (de l’anglès e-mail) o alta costura (del francès haute couture). Totes aquestes denominacions, si bé s’han creat a partir de la traducció literal d’un mot o d’un sintagma d’una altra llengua, es poden considerar semànticament adequades en català, ja sigui com a designacions metafòriques o com a designacions descriptives del concepte.
El calc pot ser desaconsellable, però, quan en la llengua d’arribada la traducció no té una motivació semàntica. Sovint aquest tipus de calcs corresponen al que en didàctica de llengües estrangeres i en la pràctica de la traducció rep el nom de falsos amics: mots formalment similars en dues llengües, sovint perquè tenen el mateix origen etimològic, però amb significats totalment o parcialment diferents. És el cas, per exemple, dels mots anglesos battery, casual, library i sympathetic, dels mots francesos bonbon, constipé i truite, i dels mots castellans espalda, oído i tráfico, que en totes o algunes de les accepcions no corresponen al mot català formalment paral·lel.
article
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada