intermedi

Punyetera llengua!
Diari de bord d'una correctora en un mar de dubtes  Maria R. Mariné           10/02/2012

Per què fem parades intermèdies?

En el camí cap a qualsevol objectiu, podem fer més o menys parades, però mai seran intermitges, sinó intermèdies. Igual que entre l’estat i el ciutadà hi ha administracions intermèdies, i que entre una generació gran i una de jove n’hi pot haver d’intermèdies.
El problema d’intermedi és que s’assembla molt al castellà intermedio i sovint ens pensem que és un castellanisme, però intermig, si existís, estaria mal format, seria un híbrid.Estacion-de-tren-S-Bahn.JPG
Tant mig com medi són dues paraules catalanes que vénen del llatí medius, però ja es veu que la segona s’hi assembla més que la primera. Mig és el resultat de l’evolució al llarg de la història de medius i, en canvi, medi s’ha agafat modernament del llatí medium (al seu torn, derivat de medius). Parlant tècnicament, mig és un mot patrimonial o d’evolució popular i medi un cultisme.
Aquests doblets, habituals en les llengües romàniques, de vegades provoquen maldecaps ortogràfics. Per exemple, boca/bucal (bucca), cervell/cerebel (cerebellum), calb/calvície (calvus), corba/curvatura (curvus), etc. En molts casos el cultisme no és literalment la paraula llatina sinó una forma que en deriva directament. És a dir, té una arrel llatina i no catalana: calvície deriva de calvus, no de calb.
Doncs bé, sembla que passa una cosa semblant amb els prefixos entre- i inter-, tots dos derivats del llatí inter-. L’un és patrimonial i l’altre un cultisme. És lògic, doncs, que per coherència no barregem mots patrimonials amb cultismes, i formem entremig i intermedi. Però és que, a més, intermedium ja es va formar en llatí, i per tant intermedi està agafat directament de la llengua mare.
Tot plegat no impedirà que alguns continuïn fent parades intermitges, però pot fer que d’altres, que ara ja les fan intermèdies per disciplina, se sentin millor dient-ne així.