NIT DE LA MÚSICA CATALANA
Obrint Pas es fica el públic a la butxaca a la gala dels premis Enderrock 2012

Som la cançó que mai s'acaba, som el combat contra l'oblit

EVA PIQUER   13/03/2012  ara,cat

Ara que el pop català desperta una unanimitat sospitosa (i que duri), la gala dels premis Enderrock ha agafat tanta volada que els Grammy aviat es coneixeran com els Enderrock americans. "Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí", diu Lluís Gendrau, director editorial del Grup Enderrock, parafrasejant els Manel. I demana "responsabilitat" a les institucions, perquè amb la coartada de la crisi no se'n vagi tot plegat a fer punyetes: "Som en un moment d'altíssima creació musical, amb un públic entregat, nous talents i mitjans de comunicació amatents. La música és cultura i forma part essencial del nostre patrimoni. Hem de recordar d'on venim per saber cap on anem". Ahir al vespre, si més no, tot el món cultural del país sabia cap on anava: a la sala Apolo falta gent.
"Diuen que hi ha el conseller -anuncia des de l'escenari el presentador del sarau, Pere Mas-. Que estigui tranquil, que no tenim ni el cavall ni el guionista simpàtic". Que les gales de premis catalans se les vagin fotent entre elles deu ser un símptoma de bona salut. "Si algun dia voleu buscar marit, aneu a la gala dels Enderrock", escriu una Lídia al Twitter. Li pregunto per què. "Perquè el nivell de friquis és directament proporcional al de guapos", respon, sense aclarir si són més bon partit els friquis o els guapos. En qualsevol cas, costa distingir els uns dels altres: la foscor de la sala és tan absoluta que em toca escriure la crònica a cegues.
Tortell Poltrona entrega el premi a la millor lletra de cançó a Els Catarres per la seva Jenifer . Pere Mas el presenta com algú que sempre porta un nas de pallasso a la butxaca. "Avui no el duc, el vaig deixar a un xicot de Madrid", explica en Tortell, i no sé si n'he de fer una lectura política. Més endavant, quan Cesk Freixas rebi el guardó per votació popular al millor cantautor, no en tindré cap, de dubte: el penedesenc recollirà el premi amb un "per la justícia social i la independència, visca la terra!", i el públic esclatarà a cridar "in, inde, inde-pen-dèn-ci-a". Després vindrà l'actuació d'Els Catarres i els assistents, tant si busquen marit com si no, es deixaran anar. També hi fa que, a mesura que avanci la nit, s'anirà notant el patrocini d'Estrella Damm.
"El tema retallades no el trauré jo", assegura Pere Mas. El treuen els Obrint Pas, que recullen el premi al millor artista de pop-rock i són més aclamats que ningú. Xavi Sarrià té el detall de fer referència a la primavera valenciana. Val a dir que la majoria de guardonats l'han encertat dedicant-se a la música i no a l'oratòria, perquè fan discursos sense grapa. "Que el premi ens el doni el públic ens fa molt feliços", diu Anna Roig. "Quan un fa un disc pretén que agradi a un mateix i a la gent", diu Guillem Gisbert. Els Manel s'emporten el premi a la millor cançó ( Benvolgut ) i al millor disc, tant a criteri popular com dels crítics. Quan ja s'han lliurat tots els guardons els Obrint Pas, en acústic, obren pas a l'autèntica festa (la traca final, fins a quarts de dotze, va a càrrec de Txarango). Som la cançó que mai s'acaba, som el combat contra l'oblit, som la paraula silenciada, som la revolta en un sol crit.