divendres, 9 de març del 2012

Els noms personals a la vestimenta

Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 233)
Antoni Llull Martí

En setmanes anteriors he parlat de noms de plantes i de noms de mesures derivats de noms de persona, i avui seguiré amb noms de peces de vestit que també tenen el seu origen en el nom d’un personatge, real o imaginari. Començaré pels més antics.
Cap a finals de l’edat mitjana els pagesos de França solien usar una espècie de jac de tela molt comuna que, en la seva forma, fou imitat per la gent de les ciutats, i com que la majoria de gent del camp duia el nom de Jacques (Jaume), anomenaren aqueixa peça de vestir jacques, del que se’n derivà jacquette, i els nostres jac o gec i jaqueta.
Dins el segle XVIII, en una novel·la de molt d’èxit anomenada Pamela, de la que se’n feren nombroses reedicions, l’autor, Samuel Richardson, descrivia l’heroïna lluint un d’aquests capells plans de dona que d’aleshores ençà són coneguts amb el nom d’aqueix personatge literari.
Entre els personatges de la Commedia dell’Arte, tipus de comèdia representada a Itàlia i a altres nacions entre els segles XVI i el XVIII, n’hi havia un anomenat Pantalone (de Pantaleone (Pantaleó), nom d’un sant molt venerat a Itàlia), que vestia sempre uns calçons fins als peus, peça que aleshores no era gaire usual, i a la qual a França donaren el nom de pantalon i a Catalunya pantalons si bé, fins a mitjan segle XIX solien dir-los calces llargues, i a Mallorca calçons.
Dins el segle XIX començà a usar-se una peça feta de fil de llana que popularitzà un noble anglès, el comte de Cardigan, company d’armes de Lord Raglan, que donà nom a un tipus de màniga que cobria part de l’espatla. El nom de leotards prové del d’un trapezista francès, Jules Léotard, que en les seves exhibicions usava aquest tipus de vestimenta. I dins el segle XX, a la famosa pel·lícula de Hitchcock titulada Rebeca, la protagonista que, curiosament tenia un altre nom, usava una peça de punt que d’aleshores ençà és coneguda per aqueix nom de dona.