dijous, 16 de setembre del 2010

Benvinguts



Comencem el curs! L'hem de començar amb ganes, i quan no puguem més, fem un kit-kat i dediquem-lo a alguna cosa que sabem que ens posa de bon humor, per exemple una cançó, com "Qualsevol nit pot sortir el sol" de Jaume Sisa, o "Bon dia" dels Pets. Les coneixeu?

(foto: esplaiserrallonga.blogspot.com)





I ara, unes sentències que podem discutir a classe.

Educació és allò que queda quan s’oblida allò que es va aprendre a l’escola.
Albert Einstein / Minimàlia

Ens agrada estrenar les coses i després ja ens en cansem. Perquè quan comences tot està per fer, i quan acabes veus que no has fet res.
Albert Om / Minimàlia



dissabte, 4 de setembre del 2010

HOMENATGE BLOCAIRE A VICENT ANDRÉS ESTELLÉS


Endevina, endevinalla, qui ha escrit "els millors versos de l'idioma català en el segle XX, amb perdó de Rosselló i Salvat, amb el permís de Pere Quart i Espriu"?
V.A.Estellés, El gran foc dels garbons


Com podríem dir en una altra llengua que "aquest és el meu País / aquest és el vostre País /aquest és el nostre País"? Com es poden despellorfar panolles o enramar oli i sucar pa en altres llengües?
Per si a algú li sembla que només els valencians podem llegir Estellés, allà van unes traduccions dels seus poemes.

There’s nothing I like as much
I
there’s nothing i like as much
as garlanding roast peppers
with virgin olive oil.
then i sing happily, i talk to the oil, to the fruits of the earth.
I love roast peppers
―not too roasted, that ruins them―
but with the inside easy to get at
when you lift off the burnt skin.
I spread them on the plate in an exciting sequence
and garland them with oil and a pinch of salt
and i dunk lots of bread,
as the poor people do,
in the oil mixed with salt and flavored by the roast peppers.
then i pick up a bit of pepper
and a bit of bread between my thumb
and my index finger, i raise them avidly,
eucharistically,
I stare at them in the air.
sometimes i reach a point of ecstasy, of orgasm.
I close my eyes and gulp down the motherfucker.

Nights that make the night: selected poems of Vicent Andrés Estellés, Persea Books, New York, 1992. Traducció de David H. Rosenthal.

Les Amants
La chair convoite la chair
AUSIÀS MARCH

« IL N'y avait pas à Valence deux amants comme nous.

Nous nous aimions férocement du matin au soir.
Je me souviens de tout cela pendant que tu étends le linge.
Des années ont passé, beaucoup d’années; il s’est passé beacoup de choses.
Soudain aujourd’hui encore le vent de jadis ou l’amour m’envahissent
et nous roulons par terre dans l’étreinte et les baisers.
Nous n’entendons pas l’amour comme une coutume aimable,
comme une habitude pacifique faite d’obligations et de beau linge
( et que le chaste M. López-Picó nous en excuse ).
Il s’eveille en nous, soudain, comme un vieil ouragan,
et il nous fait tomber tous deux par terre, nous rapproche, nous pousse.
Je souhaitais, parfois, un amour bien poli
et le tourne-disques en marche, et moi qui t’embrasse négligentment,
d’abord l’épaule et ensuite le lobe d’une oreille.
Notre amour est un amour brusque et sauvage,
et nous avons la nostalgie amère de la terre,
de nous rouler dans les baisers et les coups d’ongles.
Que voulez-vous que j’y fasse. Elémentaire, je sais.
Nous ignorons Petrarque et nous ignorons beaucoup de choses.
Les Estances de Riba et les Rimas de Becquer.
Après affalés par terre n’importe comment,
rous comprenons que nous sommes des barbares, et que ce ne sont pas des manières,
que nous n’avons plus l’âge, et ceci et cela.

Il n’y avait pas à Valence deux amants comme nous,
Car des amants comme nous on n’en fait pas tous les jours ».

Traduït per Amador Calvo i Ramon
Vicent Andrés Estellés, Les Amants.

Das große Feuer aus Reisigbündeln (El gran foc dels garbons)
103
Legt mir das Kreuz dann in die Hände, oder
den schlichten Rosenkranz, alt und verschwitzt
von all den Stunden voller Furcht und Trauer,
und schon ganz unansehnlich. Danach schließt
den Sarg. Ich möchte nicht, daß man mich sieht.
Zur rechten Stunde soll in Burjassot,
im selben Kirchspiel, wo man einst mich taufte,
die Totenglocke läuten. Auch gefiel' mir's,
wenn eine Frau in meinem Dorf herausträt',
zur Tür, und fragte: «Wer ist denn gestorben?»
Und daß sie ihr dann knapp zur Antwort gäben:
«Der Sohn des Bäckers, der, der Verse machte.»
Und noch formeller gar: «Der ältste Enkel
von Nadalet.» Setzt mir die Brille auf.

Traduït per Hans-Ingo Radatz
Vicent Andrés Estellés, Das große Feuer aus Reisigbündeln.

Der ältste Enkel von Nadalet: El nét major de Nadalet

(En podeu trobar més a visat.cat)


Que no us domine la peresa i aneu seguint les paraules d'Estellés pels diferents homenatges que s'estan fent avui a la xarxa. El ressò mediàtic de la festa
participants

dimarts, 13 de juliol del 2010


Us recordeu d'Hèctor, aquell xic que feia les pràctiques a l'insti i us va llegir aquells poemes d'Estellés que us agradaren tant? Dons mireu, mireu:
Premis Bancaixa-Universitat de València d'Escriptura de Creació 2009
En la modalitat de POESIA EN VALENCIÀ i vista la proposta del jurat format per: Begoña Mezquita, Eduard Ramírez i Josep Ribera, actuant com a secretaria Mercedes Quilis Merín, s’ha resolt concedir el premi a l’obra Terrabastall suburbial de Hèctor Serra i Cubilles. El premi consistirà en 1.200 euros i la publicació de l’obra.Si podem, ja us en farem un tast.
ENHORABONA!

plurals no genuïns







Com diríeu en català les següents paraules o expressions?
saltar por los aires
a sus espaldas
subir las temperaturas
dar ànimos
¡Felicidades!
bajarle los humos
rascacielos
tren de cercanías
Blancanieves
...
Llegiu l'article de G. Bibiloni, que us ajudarà i us donarà molts altres exemples de
plurals no genuïns.

oisiveté, loisir


Acaba d'aparéixer a les llibreries franceses el llibre Dictionnaire a l´usage des oisits. A què us sona? Un llibre de 1964, d'un autor "ben nostre" (Top 10: als 16 de les PAU)

dimarts, 22 de juny del 2010

Sortir de l'armari lingüístic

Parlar en valencià causa estrès



Els psicòlegs Ferran Suay i Gemma Sanginés, de la Societat Valenciana de Psicologia, analitzen en un estudi l’estrés afegit "que suporten els valencianoparlants al resistir-se a canviar d’idioma quan interactuen amb parlants de la llengua dominant, el castellà". En el seu llibre Sortir de l'armari lingüístic proposen consells per a rebaixar esta tensió personal i sentir-se bé al triar la llengua pròpia, tal com informa un article del diari Levante-EMV.

No he llegit el llibre, però té un títol suggerent, i dóna consells i tècniques de defensa, supose, per a aquells que hem de patir constantment allò de "¡Con lo fácil que seria entendernos todos en español!", o "¿Siempre hablas en valenciano?", o "Perdona, no te había reconocido, como todas las del valenciano os parecéis", o "Es que yo no soy de aquí", o "¿El carnet de conducir en catalán? ¡Sí, hombre!" I tan llarg etcètera.

dijous, 17 de juny del 2010



Vargas Llosa revela que la novel·la 'Tirant lo Blanc' li va ajudar a descobrir "l'escriptor que volia ser"

(llegir notícia)
levante.emv

Podeu imaginar un peruà parlant a la manera de Carmesina, la del Tirant, en català?
«Les va a chocar un poco que lea en valenciano con mi acento, pero háganse a la idea de que es tan raro como les sonaría aquel valenciano del siglo XV»



CDXXXVI. Com Tirant vencé la batalla e per força d'armes entrà lo castell.
-Mon senyor Tirant, no canvieu en treballosa pena l'esperança de tanta glòria com és atènyer la vostra desitjada vista. Reposau-vos, senyor, e no vullau usar de vostra bel.licosa força, que les forces d'una delicada donzella no són per a resistir a tal cavaller. No em tracteu, per vostra gentilea, de tal manera. Los combats d'amor no es volen molt estrènyer; no ab força, mas ab ginyosos afalacs e dolços engans s'atenyen. Deixau porfídia, senyor; no siau cruel; no penseu açò ésser camp ni lliça d'infels; no vullau vençre la que és vençuda de vostra benvolença: cavaller vos mostrareu damunt l'abandonada donzella. Feu-me part de la vostra homenia perquè us puga resistir. ¡Ai, senyor! I com vos pot delitar cosa forçada? Ai! ¿E amor vos pot consentir que façau mal a la cosa amada? Senyor, deteniu-vos, per vostra virtut e acostumada noblea. Guardau, mesquina! ¡Que no deuen tallar les armes d'amor, no han de rompre, no deu nafrar l'enamorada llança! ¡Hajau pietat, hajau compassió d'aquesta sola donzella! Ai cruel, fals cavaller! Cridaré! Guardau, que vull cridar! Senyor Tirant, no haureu mercè de mi? No sou Tirant! Trista de mi! Açò és lo que jo tant desitjava? Oh esperança de la mia vida, vet la tua Princesa morta!

Algú va escoltar cap altra paraula en valencià a "l'església"?


TIRANT AL CAP, JC Girbés "(...) ni la ment més retorçuda de molts dels allà convidats no podia imaginar que tot l'acte d'homenatge al màxim exponent de la literatura en valencià es desenvoluparia en castellà. No només ha resultat indignant i indigne, sinó vertaderament humiliant, intolerable, increïble però cert."

Vicent Baydal, L'informatiu. "Algú imagina un acte sobre Don Quijote organitzat a Toledo per la Junta de Castella i la Manxa en què no es diguera ni pruna en castellà?"